La casa Dalmases o Massot-Dalmases és un edifici de Cervera (Segarra), catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història Aquest casal inclogué l'antiga casa Saportella, que després passà als Vilallonga pel matrimoni entre la pubilla Clemència de Saportella i de Vilaseca (o Vallseca) i Francesc de Vilallonga i de Xetmar (o Xammar), senyor d'Estaràs, El 1708, l'hereu Magí de Vilallonga i de Saportella fou nomenat comte de Vilallonga de Saportella per l'arxiduc Carles d'Àustria.

El 1777, Andreu de Massot i Tarragona (1739-1798), baró del Bulidor i castlà d'Oliana, la va adquirir a Magí de Vilallonga i de Tamarit, i tot seguit la va fer reformar. Fou succeït pel seu fill Faust de Massot i Romeu, doctor en lleis (1775-1822) que el 1809 es va casar amb Maria Ignàsia de Pedrolo i de Gomar (1782-1850). El succeí el seu fill Manuel de Massot i de Pedrolo (1811-1850), també jurista i que morí de tuberculosi, deixant com a hereva la seva neboda Dolors Ignàsia de Massot i Canalda (1845-1888), filla del seu germà Manuel i de Tomasa Canalda i Bonifaci (†1857), que n'obtingué l'usdefruit. Dolors Ignàsia es va casar amb el barceloní Joaquim de Dalmases i d'Olivart (1834-1894), i en aquesta època la casa va ser ampliada amb un nou cos a la part posterior.

El casal fou heretat per Faust de Dalmases i de Massot (1862-1938), i a principis del , la casa Costa i Ponces de Barcelona va instal·lar als baixos una fàbrica d'acetilè destinada a l'enllumenat de gas, segons el projecte de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà.

Casat amb Carme Jordana i Pipó (1872-1920), Faust de Dalmases fou succeït pel seu fill Joaquim de Dalmases i Jordana (1901-1963), que morí sense descendència. Aleshores, la casa passà a mans de la seva vídua María Josefa de Membrillera, i després al seu germà Manuel. El 1984, els seus fills Josep Maria i Faust de Dalmases Mestres la vengueren a Àngel Melgosa i Maria de la Creu Antonijuan. A la seva mort, els seus hereus crearen la Fundació Casa Dalmases, una entitat sense ànim de lucre per a la promoció de la cultura, la sostenibilitat del territori i l'economia social.

Descripció Casa feta de carreus regulars, tan sols visibles a la planta baixa, ja que la planta noble i la segona planta estan arrebossades. Consta de tres plantes. A la planta baixa hi ha dues portalades de grans dimensions, una central, d'accés a la casa, i una altra a l'esquerra, d'entrada a un establiment comercial. La planta noble presenta tres portes sortides de balcó amb barana de ferro i una finestra amb ampit que trenca lleugerament la monotonia creada amb la repetició d'elements arquitectònics. La segona planta és quasi idèntica a la noble, però els balcons són més petits i les baranes sobresurten menys. Remata la construcció una cornisa volada.

La làpida commemorativa fou instal·lada quan morí la propietària. És de marbre blanc i fou discretament decorada: flames, aglans i fulles de roure que ascendeixen per les vores de la làpida, tot emmarcant-la. Per damunt, una figura a manera de sol naixent. La inscripció és llatina, de lletres daurades.

Al mateix mur hi ha l'escut del llinatge, amb corona i un lleó a cada banda.

Referències

Vegeu també

Casa Navés Torre de Saportella Castell de la Curullada Can Dalmases (Cabrera de Mar) Can Dalmases (Sant Martí Sesgueioles) Casa Dalmases (Barcelona) Palau Dalmases Casa Terré Casa Cervelló-Giudice Torre Vilana

Categoria:Patrimoni monumental de Cervera Categoria:Edificis de Cervera