El gal cisalpí és la llengua que parlaven els pobles cèltics de les zones del nord de la península Itàlica i del sud de Suïssa, que formaven part del grup dels gals cisalpins, com els ínsubres, els cenomans i els sènons. Eren d'origen indoeuropeu, descendents de la cultura de Golasecca, que des del va patir la influència cultural dels gals que van envair les regions del nord d'Itàlia.Mountain, Harry. The Celtic Encyclopedia, 1998, p. 183-184
Classificació És molt probable que els gals cisalpins aprenguessin l'art de l'escriptura dels veïns leponcis, adaptant moltes de llurs peculiaritats ortogràfiques i fent servir el mateix alfabet d'origen etrusc. Fins avui hi ha relativament poques inscripcions i troballes en la llengua gala cisalpina i moltes no són més que d'una o dues paraules, entre altres hi ha un monument de pedra trobat a Briona el 1864, i datat al voltant del que diu: «Tanotaliknoi Kvitos lekatos Anokopokios Setvpokios Esanekoti anarevis'eos tanotalos karnitvs»
El significat d'aquest test s'interpreta com: «Els fills de Dannotalos, el llegat Quintus i Anokmopokios, i Setupokios fill d'Esankedoto, el sapientíssim, posaren aquesta pedra en memòria de Dannotalos«.Percivaldi, Elena. I Celti: una civiltà europea, pag. 80 En general es consideren inscripcions en gal cisalpí totes les que es troben a una distància de 50 quilòmetres de la ciutat de Lugano, ja que dins d'aquest radi es creu que fan part del llenguatge lepòntic.
Des de la primeria del hi ha un debat entre lingüistes que creuen que l'insubre és només un dialecte del gal i altres que pensen que es tracta d'una evolució històrica del lepòntic.Eska, Joseph F. e Evans, Ellis D. Continental celtic 2010, pag. 27 En qualsevol cas, el terme gal cisalpí s'utilitza per fer referència no tant a una sola llengua, sinó a un sistema lingüístic homogeni en contraposició al gal transalpí, és a dir a les llengües celtes parlades més enllà dels Alps.
Referències
Categoria:Llengües celtes continentals Categoria:Gàl·lia Cisalpina