El gavotí de Scripps (Synthliboramphus scrippsi) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae), que antany era inclòs en el gènere Brachyramphus. Fins a l'any 2012 es considerava coespecífic del gavotí de Xantus (Synthliboramphus hypoleucus). Ara les dues espècies es consideren diferents basat en la manca d'evidència de encreuament en una colònia de nidificació compartida a les illes de Sant Benet, diferències en el patró facial i genètica.
D'hàbits pelàgics i costaners cria a terra o dins de caus que de l'illa Santa Bàrbara, propera a la costa de Califòrnia, i a les illes Guadalupe i San Benito, de Baixa Califòrnia.
Descripció i distribució El gavotí de Scripps és un petit àlcid blanc i negre amb un cap petit i un bec prim i afilat. S'assembla al gavotí de Craveri (S. craveri), estretament relacionat, amb el qual comparteix la distinció de ser l'espècie d'àlcid que viu més al sud. Es reprodueix a les illes de les Illes Anglonormandes de Califòrnia, les colònies més grans es troben a les Illes Coronado i a l'illa de Santa Bàrbara, i també a diverses illes davant de Baixa Califòrnia, inclosa l'illa Guadalupe. Després de la temporada de reproducció, es dispersa cap al nord al mar, generalment cap a aigües mar endins, fins a la Colúmbia Britànica.
Comportament esquerra|miniatura|200x200px|Els pollets de gavotí de Scripps abandonen el niu cap a l'oceà amb només dos dies d'edat. El gavotí de Scripps s'alimenta al mar ─però de mitjana no tan lluny de terra com el gavotí de Xantus (S. hypoleucus)─ sovint en associació amb grans peixos depredadors pelàgics com la tonyina, i de peixos larvals com les anxoves, les sardines i el peix de roca (Sebastes). Com tots els àlcids, busseja propulsat per les ales, perseguint les preses sota l'aigua amb potents batecs d'ales. Hi ha algunes especulacions que pot alimentar-se cooperativament en parelles, ja que gairebé sempre s'observa en parelles, fins i tot durant la temporada no reproductora.
Nia en colònies disperses i soltes en illes àrides, normalment en petites esquerdes i coves i sota arbustos densos. Torna a la colònia només per la nit, la posta és de dos ous que incuba durant aproximadament un més. Com en altres espècies de gavotís synthliboramphine ─per exemple, el gavotí antic (S. antiquus)─ , els pollets són molt precoços, abandonen el niu en dos dies després de l'eclosió i corren activament cap al mar, on els pares els criden. Un cop al mar, la família neda cap a les aigües costaneres.
Se sap poc sobre el temps al mar a causa de les dificultats per estudiar-los en aquest hàbitat. Una femella abatuda a l'illa Guadalupe a finals de juny estava mudant les rèmiges primàries (plomes de vol) i no podia volar.
Estat i conservació A finals del segle XX, el complex de gavotí de Xantus es considerava una de les espècies d'àlcid més amenaçades. Això ha canviat des de llavors, però no perquè l'estat actual de l'espècie hagi millorat, sinó perquè altres àlcids s'han tornat més rars.
El gavotí de Scripps està amenaçat principalment pels vessaments de petroli, ja que gran part de la població viu a prop de les rutes marítimes transitades que connecten Los Angeles amb altres ports. Com que una gran part de la petita població nia en una àrea tan petita, un sol vessament de petroli podria tenir implicacions catastròfiques i de gran abast. També està amenaçat per espècies introduïdes com ara rates i gats salvatges; aquesta amenaça s'ha vist disminuïda últimament pels esforços per restaurar l'hàbitat eliminant els depredadors introduïts. El 2001 i el 2002, Island Conservation, el Parc Nacional de les Illes del Canal, el Departament de Pesca i Caça de Califòrnia, el Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica van eliminar les rates invasores de l'illa d'Anacapa. Aquest esforç va ser finançat per un fons fiduciari d'un acord per vessament de petroli.
Referències
Categoria:Synthliboramphus Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord