Els eumalacostracis (Eumalacostraca) són una subclasse de crustacis, i representen gairebé tots els malacostracis actuals, aproximadament unes 43.000 espècies descrites.Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp.
Etimologia La paraula "eumalacostraca" prové del grec i significa "veritable closca tova" (eu –veritable–, malakos –tou–, i ostrakos –closca o petxina–).
Característiques miniatura|Ptilohyale barbicornis (Amphipoda) miniatura|Porcellio pumicatus (Isopoda) Els eumalacostracis tenen 19 segments: 5 de cefàlics, 8 de toràcics i 6 d'abdominals. No obstant, en la majoria eumalacostracis, els primers segments de tòrax es fusionen amb el cap, de manera que el tòrax sembla que tingui menys segments; per exemple, en els decàpodes, els tres primers segments toràcics estan fusionats amb el cap i el tòrax sembla que tingui només cinc segments toràcics (toracòmers); es parla llavors de perèion; el perèion és, doncs, el conjunt de segments toràcics no fusionats amb el cap, i els seus apèndixs es denominen pereiopodis. Els apèndixs dels segments fusionats no desapareixen, sinó que es transformen en maxil·lípedes que col·laboren en el processament dels aliments; per tant, el els decàpodes, amb tres toracómeros fusionats i cinc lliures (pereion), posseeixen tres maxil·lípedes i cinc pereiopodis. Els pereiopodis s'usen per caminar o copular. L'últim segment del plèon o abdomen, el tèlson, junt amb la resta de pleopodis s'usen per nedar.
Classificació El grup va ser originalment descrit per GrobbenGrobben, K. 1892. Zur Kenntnis des Stammbaumes und des Systems der Crustaceen. Sitzber. K. Akad. Wiss., Vienna, Math. Nat. Cl., 101, 1892, pàg. 237-274. i incorpora els Stomatopoda (galera (crustaci)|la galera), i alguns experts moderns continuen utilitzant aquesta definició. Aquí, seguint a Martin i Davis,Martin, J. W.; Davis, G. E.. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001. s'exclouen i queden incorporats en el seu propi grup, la subclasse Hoplocarida.
Segons la darrera actualització, els eumalacostracis inclouen 43.181 espècies en tres superordres i 18 ordres:
Superordre Syncarida Packard, 1885 Ordre Palaeocaridacea Brooks, 1962 † Ordre Bathynellacea Chappuis, 1915 Ordre Anaspidacea Calman, 1904 Superordre Peracarida Calman, 1904 Ordre Amphipoda Latreille, 1816 Ordre Bochusacea Gutu & Iliffe, 1998 Ordre Cumacea Krøyer, 1846 Ordre Ingolfiellida Hansen, 1903 Ordre Isopoda Latreille, 1817 Ordre Lophogastrida Sars, 1870 Ordre Mictacea Bowman et al., 1985 Ordre Mysida Haworth, 1825 Ordre Pygocephalomorpha Beurlen, 1930 † Ordre Spelaeogriphacea Gordon, 1957 Ordre Stygiomysida Tchindonova, 1981 Ordre Tanaidacea Dana, 1849 Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927 Superordre Eucarida Calman, 1904 Ordre Decapoda Latreille, 1802 Ordre Euphausiacea Dana, 1852
Referències
Eumalacostraci