Farah Pahlaví, coneguda també pel seu nom de naixement, Farah Diba, (Teheran, 14 d'octubre de 1938), va ser l'última reina i única Shahbanou de l'Iran. Farah va ser la tercera esposa de Mohammad Reza Pahleví, després de la princesa Fawzia d'Egipte i de la princesa Soraya.

Biografia Va néixer a Teheran com Farah Diba, filla única del Capità Sohrab Diba i la seva esposa, Farideh Ghotbi. El seu pare, que va morir durant la seva infància, era un important militar del règim imperial. Va realitzar els seus estudis a l'Escola francesa de Teheran i en la École Spéciale d'Architecture de París entre 1957 i 1959, on va ser alumna d'Albert Besson. Va ser presentada al xa pel llavors gendre d'aquest, Ardeshir Zahedí, i va contreure matrimoni el 21 de desembre de 1959.

El xa Mohamed Reza Pahlaví i Farah Diba van tenir els següents fills: S.A.I. el Príncep Hereu Reza Pahlaví (n. 31 d'octubre de 1960).Royal Ark S.A.I. la Princesa Yasmin Farahnaz Pahlaví (n. 12 de març de 1963). S.A.I. el Príncep Alí Reza Pahlaví (28 d'abril de 1966 - 4 de gener de 2011). S.A.I. la Princesa Leila Pahlaví (27 de març de 1970 - 10 de juny de 2001).

L'emperadriu va participar en assumptes culturals i de benestar social que al shah li interessaven, i va crear el seu propi cercle de mecenatge i influència. Va ser patrocinadora del festival internacional de Shiraz. Farah, en general, no es va veure involucrada en la corrupció i les accions repressives de la cort imperial, però la seva família tenia una àmplia representació en les institucions culturals, sent notori el cas del cosí de l'emperadriu, Resa Qotbi, que va ser nomenat director de la radio-televisió nacional iraniana.

Va donar suport decididament la política de modernització del shah, anomenada "la revolució blanca": expropiació de latifundis, sufragi femení, occidentalització, etc. Encara que finalment aquestes reformes no van aconseguir més que a una petita part de la població, al mateix temps que la política econòmica lligada al petroli va afavorir el desmesurat enriquiment de la classe lligada al poder, i l'empobriment d'àmplies capes de la població.

Després de la revolució iraniana de 1979, l'emperadriu Farah va acompanyar el shah a l'exili al Marroc, Bahames, Mèxic, Estats Units, Equador, Panamà i Egipte, on van ser acollits pel president Anwar el-Sadat i on finalment va morir el shah, el 27 de juliol de 1980.

Actualment, resideix a Connecticut (Estats Units) per estar més a prop de les seves netes, les princeses Noor, Iman i Farah, filles del seu primogènit. Ocasionalment resideix també a París. La seva filla menor, la princesa Leila, que sofria d'anorèxia i depressió, va ser trobada morta a la seva habitació d'un hotel de Londres el 2001. El 4 de gener de 2011 també el seu tercer fill, Alí Resa, víctima igualment de freqüents depressions, va posar fi a la seva vida a Boston, Massachusetts.

Ha estat icona popular de la premsa del cor espanyola, on se la coneix pel seu nom de fadrina, Farah Diba. De fet, també ha estat objecte de culte del pop art espanyol durant la movida madrilenya: Retrat de la parella imperial per Costus.

El 2003 l'editorial Martínez Roca va publicar les seves Memòries en castellà.

Farah Diba va assegurar a una revista espanyola que "Khomeini va obrir les portes de l'infern", acompanyant aquesta afirmació amb la que l'auge de les xarxes socials, com Twitter i Facebook, ajudaria a accelerar una revolució pacífica i interna per enderrocar al règim vigent. «El drama de Farah Diba, segunda parte». ABC, 8 enero 2011 [Consulta: 25 febrer 2012].

Títols, tractaments i distincions honorífiques miniatura|Moneda d'Or amb la imatge de Farah Pahlavi.

Títols i tractaments 14 d'octubre de 1938 – 21 de desembre de 1959: Senyoreta Farah Diba. 21 de desembre de 1959 – 26 d'octubre de 1967: La seva Majestat la Reina (Malekeh) consort de l'Iran. 26 d'octubre de 1967 – 11 de febrer de 1979: La seva Majestat Imperial l'Emperadriu (Shahbanu) consort de l'Iran. 11 de febrer de 1979 – actualitat: La seva Majestat Imperial l'Emperadriu Farah Pahlaví de l'Iran.

Distincions honorífiques Distincions honorífiques iranianes Sobirana Gran maestre de l'Orde del Sol (Imperi de l'Iran, 26/09/1967).50x50px Sobirana Gran maestre de l'Orde de les Plèiades (Imperi de l'Iran, 21/12/1959).50x50px Medalla Commemorativa de la Coronació de Mohammad Rezā Shāh Pahlaví (Imperi de l'Iran, 26/10/1967).50x50px Medalla Commemorativa del 2.500 Aniversari de l'Imperi de l'Iran (Imperi de l'Iran, 14/10/1971).50x50px Medalla Commemorativa de la Celebració del 2.500 Aniversari de l'Imperi de l'Iran (Imperi de l'Iran, 15/10/1971).50x50px Distincions honorífiques estrangeres Dama de l'Orde dels Serafins (Regne de Suècia, 29/04/1960).50x50px Dama de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 03/05/1963).50x50pxJørgen Pedersen: Riddere af Elefantordenen 1559–2009, Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. Dama gran creu de l'Orde del Lleó Neerlandès (Regne dels Països Baixos, 26/09/1963).50x50px Dama gran creu de l'Orde de la Legió d'Honor (República Francesa, 16/10/1963).50x50px Dama gran cordó de l'Orde de la Reina de Saba (Imperi Etíop, 14/09/1964).50x50px Dama gran cordó de l'Orde de Leopold (Regne de Bèlgica, 17/11/1964).50x50px Dama gran creu de l'Orde de Sant Olaf (Regne de Noruega, 08/01/1965).50x50px Dama gran creu de l'Orde de la Independència (República Tunisiana, 15/03/1965).50x50px Dama gran creu de l'Orde de la Creu del Sud (República Federativa del Brasil, 03/05/1965).50x50px Dama gran creu de l'Orde del Libertador Sant Martín (República Argentina, 05/1965).50x50px Dama de gran estel de l'Orde de l'Estel Iugoslau (República Federativa Socialista de Iugoslàvia, 03/06/1966).50x50px Dama gran creu classe especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (República Federal d'Alemanya, 1967).50x50px Dama de la Il·lustríssima Orde de la Casa Real de Chakri (Regne de Tailàndia, 22/01/1968).50x50px Dama gran creu de la Suprema Orde de la Corona Nacional (Regne de Malàisia, 02/1968).50x50px Dama gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (Regne d'Espanya, 08/10/1969).50x50pxBoletín Oficial del Estado Dama gran cordó de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (República Italiana, 15/12/1974).50x50pxSitio web del Quirinal Dama gran cordó de l'Orde de la Preciosa Corona (Imperi del Japó).50x50px Dama gran estel de l'Orde al Mèrit de la República d'Àustria (República d'Àustria).50x50px Dama de l'Orde del Somriure (República de Polònia).50x50pxOrden de la Sonrisa Dama de primera classe de l'Orde del Lleó Blanc (Txecoslovàquia, 1977).50x50px.

Treballs publicats Farah Diba Pahlaví. Memòries. Editorial Martínez Roca. Any 2003. Casa del Libro

Referències

Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Persones de Teheran Categoria:Anticomunistes Categoria:Alumnes de l'École Spéciale d'Architecture Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Olaf Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant Categoria:Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud Categoria:Receptors de l'orde del Lleó Neerlandès Categoria:Gran Creu de l'orde Polònia Restituta Categoria:Exiliats de la revolució islàmica Categoria:Distingits amb l'orde de Leopold Categoria:Nascuts el 1938