La Palanca de la Colònia Sedó és un pont penjant que uneix les ribes d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera damunt del Llobregat, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Va ser encarregat per l'empresari Josep Puig i Llagostera als enginyers anglesos Cornelius i Michael de Bergue per tal que els treballadors d'Olesa de Montserrat poguessin accedir a la seva fàbrica, situada a l'altre marge del riu, que fins aleshores havien de travessar amb barca. Construït entre 1867 i 1868, va ser un dels primers pont metàl·lics de l'estat, amb una sola tirada de 90 m de longitud. L'agost del 1868 es va esfondrar a causa d'una riuada i el 1869 va ser reconstruït segons el projecte original, però la crescuda del Llobregat del 1873 el va tornar a ensorrar.
El 1892, Antoni Sedó, nou gerent de la fàbrica a la mort de Josep Puig, decidí reconstruir-lo, aprofitant les pilastres de l'antic que quedaven dempeus. El nou pont era penjat —menys car però només apte per a vianants—, més sòlid i adaptat a les necessitats del terreny i de la fàbrica. L'Ajuntament d'Esparraguera no va contribuir-hi a la construcció, i per aquest motiu, Sedó decidí que seria utilitzat únicament pels olesans i treballadors de la seva colònia.
Les riuades del 1971 van deixar el pont molt malmès, i no va ser reconstruït a causa del poc ús que tenia aleshores.
esquerra|miniatura|Detall de les restes del pont
Descripció El pont, que era només per a vianants, està fet amb una estructura metàl·lica sostinguda per dues torres-pilastra, una a cada banda del riu i ancorada al terra mitjançant cables amb politges i suports de maons ceràmics. Les pilastres, que pertanyen al pont original construït el 1867-1868, estan fetes amb revestiment de pedra i amb maó a les cantonades. El cablejat d'acer queda sostingut a la part superior de cada pilastra i manté tensada l'estructura metàl·lica. Actualment només es conserva un dels costats d'aquesta estructura. Tot i que molt malmesa, encara travessa el riu, i té una llargària d'uns 90 m. Els vianants passaven sota la pilastra per un arc d'1 m, que devia ser més o menys l'amplada que tenia el pont. Actualment, l'entorn es troba envaït per la vegetació de ribera, i l'antic camí que anava cap a Olesa ha quedat tallat per les instal·lacions del polígon industrial.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental d'Olesa de Montserrat Categoria:Patrimoni monumental d'Esparreguera Categoria:Ponts del Baix Llobregat Categoria:Ponts del Llobregat Categoria:Ponts penjants