miniatura|Sabates modernes de punta. La vora del dit del peu, que s'insereix entre el peu i la caixa del dit per amortir-la, es pot veure al peu dret del ballarí. Les sabates de mitja punta són les sabates de ballet que fan servir per a fer ballet clàssic els principiants. També en duen els ballarins avançats, però només durant l'escalfament.

Hi ha dos tipus de sabates per a practicar el ballet: les de mitja punta, que s'usen per a practicar i mantenir la tècnica, i les de punta, que les fan servir les ballarines més avançades que han fet dos o més anys de tècnica. Aquestes només les fa servir el sexe femení.

Cal aclarir que hi ha una gran varietat, per formes, teles, cintes i per tot allò que pugui subjectar el peu de correcta i còmodament.

Història esquerra|miniatura|210x210px| Marie Taglioni en el paper principal de La Sylphide, un ballet ballat completament en punta Les dones van començar a ballar ballet el 1681, vint anys després que el rei Lluís XIV de França ordenés la fundació de l'Académie Royale de Danse. En aquell moment, la sabata de ballet femenina estàndard tenia talons. La ballarina Marie-Anne de Camargo, de l'Opéra Ballet de París, a mitjans del , va ser la primera a portar una sabata sense taló, cosa que li va permetre fer salts que haurien estat difícils, si no impossibles, en les sabates més convencionals de l'època. Després de la Revolució Francesa, els talons van ser completament eliminats de les sabates de ballet estàndard. Aquests antecessors de fons pla de la moderna sabata de punta estaven fixats als peus mitjançant cintes i incorporaven plisats sota els dits dels peus per a permetre a les ballarines saltar, executar girs i estendre completament els peus.

Els primers ballarins que es van aixecar sobre els dits dels peus van fer-ho amb l'ajut d'un invent de Charles Didelot el 1796. La seva "màquina voladora" va aixecar els ballarins cap amunt, cosa que els va permetre posar-se drets abans de sortir del terra. Aquesta lleugeresa i qualitat etèria van ser ben rebudes pel públic i, com a resultat, els coreògrafs van començar a buscar maneres d'incorporar més treball de punta a les seves peces.

A mesura que la dansa avançava cap al , l'èmfasi en les habilitats tècniques augmentava, així com el desig de ballar en punta sense l'ajut de cables. Quan Marie Taglioni va ballar per primera vegada La Sylphide en punta, les seves sabates no eren més que sabatilles de setí modificades; les soles eren de cuir i els laterals i els dits eren atrevits per ajudar les sabates a mantenir les seves formes. Com que les sabates d'aquest període no ofereixen cap suport, els ballarins encoixinaven els dits dels peus per a obtenir comoditat i es recolzaven en la força dels peus i els turmells.

La següent forma substancialment diferent de sabata de punta va aparèixer a Itàlia a finals del . Ballarines com Pierina Legnani portaven sabates amb una plataforma plana i resistent a l'extrem davanter de la sabata, en lloc de la punta més nítida dels models anteriors. Aquestes sabates també incloïen una caixa —feta de capes de tela— per contenir els dits dels peus i una sola més rígida i forta. Es van construir sense claus i les soles només es van endurir als dits dels peus, fent-les gairebé silencioses. Cap a la dècada de 1880, el sabater Salvatore Capezio també va millorar la construcció de sabates de punta després d'una sèrie de treballs per reparar sabates de punta.

El naixement de la moderna sabata de punta s'atribueix sovint a la ballarina russa de principis del segle XX Anna Pavlova, que va ser una de les ballarines més famoses i influents del seu temps. Pavlova tenia unes empenyes especialment alçades, que la deixaven vulnerable a lesions quan ballava en punta. També tenia els peus esvelts i afilats, cosa que va provocar una pressió excessiva als dits grossos. Per compensar això, va inserir soles de cuir endurit a les sabates per obtenir un suport addicional i va aplanar i endurir la zona dels dits del peu per formar una caixa.

Històricament, els homes no han actuat amb sabates de punta, excepte per l'efecte còmic. Alguns exemples d'això són Les Ballets Trockadero de Monte Carlo, personatges com Bottom a Somni d'una nit d'estiu, i les malvades germanastres de Cinderella. Més recentment, l'ús de sabates de punta ha augmentat entre els homes i altres identitats de gènere.

Tipus de sabates de ballet

Ballarins i ballarines principiants: mitges puntes de pell amb sola sencera. Són les sabatilles recomanades per als ballarins principiants de qualsevol edat. La sola sencera de pell és perfecta per reforçar l'arc del peu i treballar l'empenya. La sola sencera permet més equilibri. La pell garanteix una bona subjecció del turmell i evita que la sabatilla es deformi. Ballarins i ballarines de nivell intermedi: mitges puntes de tela i doble sola. Especials per a ballarins experimentats en dansa clàssica, que ja tenen força en el turmell. Les sabatilles de tela i doble sola permeten una extensió màxima de l'empenya. La tela i la doble sola són molt fàcils de cuidar. Ballarins i ballarines de nivell avançat: mitges puntes de pell amb doble sola. Són recomanades per a ballarins experimentats en dansa clàssica, que ja tenen força en el turmell. Les sabatilles de mitja punta de pell i doble sola combinen una pell de gran qualitat amb un inserit triangle de "neoprè" que proporciona subjecció i gran flexibilitat en els moviments.

Material amb què es fan

Les sabates de mitja punta són fetes de tela o de pell. La sola pot ser sencera o partida en dues parts. Si és sencera, fa treballar més el peu. Acostumen a ser de color beix o rosat, però després es poden tenyir de qualsevol color. Les de pell també és usual que siguin de color negre. Tenen una cinta elàstica per ajustar-les millor al peu.

Qui les utilitza i quan es fan servir

Les sabatilles de dansa de mitja punta, les fan servir tant ballarins com ballarines. Les fan servir durant l'escalfament a la barra i al centre de l'estudi de dansa.

Les de punta només són usades per les noies. Es fan servir per a la preparació d'alguna actuació i en el moment de l'espectacle.

Com tenir-ne cura

En el cas de les mitges puntes de pell, es poden netejar amb un raspall de dents vell lleugerament humit, i fent moviments circulars a poc a poc, sense gaire fricció.

Hi ha persones que hi apliquen pasta de dents per fer-ne la neteja. Després es deixen assecar a l'aire lliure. En el cas de les mitges puntes de lona, es poden posar a la rentadora, amb un programa curt i amb aigua freda.

Referències

Categoria:Calçat Categoria:Terminologia del ballet