Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Història L'abril del 2017 es formà el Comitè de Defensa de la República a Sant Cugat del Vallès. El 5 de juny es presentà el Comitè de Defensa del Referèndum a l'Alt Penedès. El 4 de juliol es constituí el Comitè de Defensa del Referèndum del districte de Nou Barris (Barcelona).
Els CDR van néixer com un grup de voluntaris el setembre de l'any 2017 per associacions independentistes catalanes amb l'objectiu inicial de facilitar la realització del referèndum d'independència de l'1 d'octubre (1-O), suspès pel Tribunal Constitucional espanyol. El seu principal impulsor va ser l'Esquerra Independentista, si bé també incloïen membres d'altres organitzacions, com l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Partit Demòcrata Europeu Català, Esquerra Republicana, militants llibertaris, entre d'altres. Després de l'1-O, els Comitès varen ser els protagonistes de concentracions i protestes contra la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i es van reconvertir en Comitès de Vaga per a la vaga general del 3 d'octubre. «La CUP controla las calles de Barcelona a través de los CDR, milicias de “autodefensa” ». Metrópoli Abierta, 03-10-2017 [Consulta: 8 octubre 2017].
L'11 de gener de 2018 el jutge del Tribunal Suprem d'Espanya Pablo Llarena, en una providència, demanà a la policia que s'intensifiqués la investigació dels CDR concretament respecte a les reunions dutes a terme el 14 d'octubre a Sabadell, el 21 d'octubre a Igualada i el 4 de novembre a Manlleu.
A principis d'abril del 2018 apareix a la premsa notícies d'un moviment clandestí unionista que reacciona als CDR: els Grupos de Defensa y Resistencia. Es dediquen principalment a llevar símbols i altres elements de la propaganda independentista.
L'Audiència Nacional ordenà la detenció l'abril de 2018 de dos membres dels CDR acusant-los de delictes de rebel·lió i terrorisme.
El 23 de setembre de 2019 la Guàrdia Civil, per ordre de l'Audiència Nacional d'Espanya va detenir 9 persones vinculades a l'entorn dels CDR, acusats d'estar preparant, presumptament, un atemptat. La fiscalia els imputava els delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. Dos d'ells quedaren en llibertat poc després, i els altres set foren traslladats a un quarter de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, Madrid. En conèixer-se les detencions, es va realitzar una manifestació a les 19 i les 20 h del mateix dia, davant la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona on prop de mil persones varen manifestar-se en contra d'aquestes detencions. També es cridà a altres mobilitzacions a diverses capitals de comarca arreu de Catalunya. El president de la Generalitat Joaquim Torra, comunicà, a través de carta, al President del Govern d'Espanya Pedro Sánchez, on, entre altres coses Torra, li mostrà la seva indignació en relació amb aquests fets succeïts, i li digué que es tractava d'un muntatge «juridicopolític i mediàtic» per tal de crear «un fals relat de violència a Catalunya».
Organització nacional miniatura|Mur pintat a Sants que refereix al CDR del barri de Sants amb l'escrit «Fem República». Després de la declaració i posterior suspensió de la independència per Carles Puigdemont i amb l'amenaça que s'apliqués l'article 155 de la Constitució espanyola, una norantena de representants de CDR locals i de barri es van reunir a Sabadell per coordinar futures mobilitzacions. En l'acte, on van assistir unes dues-centes persones representant més de 90 CDR, es va desmentir que les organitzacions fossin afins a la CUP, remarcant el seu caràcter transversal.
La setmana següent, el 21 d'octubre, es va organitzar una nova assemblea a Igualada amb l'obejctiu de debatre si els CDR s'havien de coordinar i, en cas afirmatiu, com havien de fer-ho a nivell nacional i territorial. De l'assemblea, amb més de 100 CDR representant municipis i barris d'arreu del territori català, es va decidir que havia d'haver-hi coordinació a nivell comarcal i nacional creant una mínima estructura tècnica per a organitzar les trobades a nivell nacional, servir d'èina comunicativa internament entre CDR i tenir capacitat de convocar autònomament accions a nivell nacional, sense especificar quin tipus d'accions.
El dia 28 d'octubre es va celebrar la tercera trobada nacional a Argentona.
El dia 4 de novembre es va reunir l'assemblea nacional a Manlleu per tal coordinar-se per la vaga general convocada pel dia 8 de novembre i acabar d'organitzar-se a nivell nacional. Així doncs, el dilluns següent diversos CDR locals van organitzar accions descentralitzades arreu del territori català. Aquestes van consistir, principalment, en tallar carreteres importants per protestar contra l'empresonament dels Jordis (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) i els membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i per a defensar la independència.
Estructura Actualment es comptabilitzen unes 285 assemblees locals, de barri i sectorials (la pròpia estructura comptava amb 175 assemblees segons la nota de premsa de la 4a assemblea del 4 de novembre) distribuïdes per tot el territori dels Països Catalans, la gran majoria en territori de Catalunya, però també a les Illes Balears i al País Valencià. De la mateixa manera, han anat apareixent assemblees a ciutats de tot el món com Tolosa, Vitòria, París, Brussel·les, Berlín, Londres, Milà, Copenhaguen, Mèxic DF, Nova York, Bogotà, Tòquio, entre d'altres. Un comunicat publicat al compte de Twitter del CDR Catalunya informava que l'estructura organitzativa i operativa es va consolidar, ràpidament però eficaç, i que mantenien el contacte amb altres entitats sobiranistes i sindicals.
Transversalitat i independència L'estructura és transversal, aglutinant tot el ventall ideològic, des de membres llibertaris fins a militants del PDeCAT. Aquesta transversalitat, però, també és generacional i amb presència notable de persones d'avançada edat en les assemblees. Molts CDR treballen per tal d'involucrar, també, a col·lectius de persones migrants de qualsevol origen. La transversalitat també és notable en l'experiència de les persones que hi participen, amb gent que ha militat activament en d'altres moviments i gent que no.
La independència de les assemblees locals és absoluta, funcionen de forma autònoma i assembleària. A aquestes assemblees locals, s'hi suma la coordinació en l'àmbit supramunicipal, que serveix per traslladar les decisions preses a d'altres comitès del territori circumdant. Finalment, aquestes assemblees territorials es coordinen a través d'una coordinadora nacional, mitjançant dos delegats (un home i una dona o dues dones) escollits per la mateixa assemblea, on s'hi traslladen les iniciatives mobilitzadores que afecten tot el territori.
Membres imputats
El dia 10 d'abril de 2018, la Guàrdia Civil va detenir a Tamara Carrasco i va ordenar la captura d'Adrià Carrasco per haver "continuat l'estratègia del Govern de Puigdemont", acusats de rebel·lió i terrorisme. Tamara Carrasco fou traslladada a Madrid per ordre de l'Audiència Nacional. Addicionalment, els Mossos d'Esquadra van detenir fins a 6 persones (dues de Malgrat de Mar, una d'Òrrius, una a Arenys de Mar, una a Solsona i una a El Pont de Vilomara) acusades d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i desobediència. Les sis persones van quedar en llibertat amb càrrecs al llarg del matí, després de declarar. Tamara Carrasco fou finalment absolta en una sentència judicial que qüestionà l'actuació policial i de la fiscalia en el cas.
El 23 de setembre de 2019, la Guàrdia Civil va detenir nou CDR en diverses localitats del Vallès i Osona en una operació ordenada per l'Audiència Nacional, més tard coneguda com a operació Judes. La Fiscalia de l'AN va informar que es tractava d'un "grup separatista d'índole secessionista català", i que els detinguts estaven sent investigats per delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius des de feia mesos. Dos dels detinguts a Sabadell van quedar en llibertat aquella mateixa tarda amb càrrecs després de prestar declaració a la comandància de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia, a Barcelona. El 26 de setembre, el jutge de l'Audiència Nacional va decretar presó incondicional pels altres set CDR en detectar indicis de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d'explosius. Després de l'excarceració als tres mesos, tots resten pendents de judici.
Mobilitzacions La independència de les assemblees locals dels CDR ha permès mobilitzacions constants i de molt diferent caire arreu del territori on tenen implantació. Aquestes van des del desplegament de pancartes a Londres i París, pintades de murals als pobles, penjada massiva de llaços grocs, cercaviles, àpats populars, entre moltes d'altres.
1 d'octubre de 2017
Els dies previs a la celebració del Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre, de manera autoorganitzada, les AMPA i veïns de cada col·legi electoral van començar a organitzar-hi activitats a partir de la fi de la jornada escolar de divendres per tal d'impedir-ne el precinte a mans dels Mossos d'Esquadra. A última hora, quan els ciutadans ja havien organitzat de forma espontània centenars de tancades, les entitats i fonts del mateix Govern de Catalunya, que inicialment havien cridat a fer cues als col·legis des de diumenge al matí, van fer una crida perquè la gent ocupés els col·legis electorals durant el cap de setmana; l'objectiu era evitar el tancament i precinte dels col·legis tal com havia manat la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D'aquesta manera, moltes escoles van fer activitats lúdiques durant divendres a la tarda i dissabte. Les entitats van convocar a la ciutadania a defensar els col·legis diumenge des de les cinc del matí.
El mateix dia 1 al llarg de tot el dia, centenars de ciutadans van romandre als col·legis on havien votat per defensar-los dels assalts policials que es duien a terme durant el transcurs del dia. Va ser durant les últimes hores de la jornada quan les entitats i els ciutadans van fer una crida per a defensar els col·legis a l'hora del tancament per evitar que la policia confisqués les urnes plenes de vot o les actes del recompte. Durant el dia, la policia havia clausurat alguns col·legis electorals, i d'altres s'havien traslladat a col·legis més ben defensats per a assegurar els vots, el recompte i les urnes.
Tota aquest organització ciutadana es va promoure no només des de les entitats i partits sobiranistes sinó des dels recentment creats Comitès de Defensa del Referèndum, amb la intenció de coordinar les accions anteriors i buscar la suma de persones no vinculades a cap entitat ni partit.
3 d'octubre de 2017
El dia 3 d'octubre els sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, així com els diferents Comitès de Defensa de la Vaga, van convocar una jornada de vaga general. L'objectiu era denunciar la vulneració de drets i l'empitjorament de les condicions laborals en diferents centres de treball fruit de la intervenció en ells dels cossos de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil, emmarcada dins la campanya repressiva anomenada Operació Anubis contra la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya.