El kabiye ([kàbɪjɛ̀]; també transcrit com kabiyé, kabiyè, kabye, kabyé, kabyè o cabrais) és una llengua gur dels gurunsi orientals, parlada principalment al nord de Togo. Al llarg del , hi va haver una emigració massiva cap al centre i al sud del país, així com a Ghana i Benín. Segons l'oficina d'estadística de Lomé, els parlants del kabiye representaven el 23% de la població de Togo el 1999.Lébikaza, Kézié Koyenzi (1999). Grammaire kabiyè: une analyse systématique - phonologie, tonologie et morphosyntaxe, p.33. Cologne: Rüdiger Köppe.
El kabiye és una de les dues llengües nacionals de Togo, juntament amb l'ewe. En el context del país, el concepte «llengua nacional» vol dir, actualment, que aquesta llengua és promoguda als mitjans de comunicació nacionals i al sector de l'educació formal com un examen opcional en la matèria al 9è i 10è graus.Roberts, David (2011). The development of written Kabiye and its status as one of the "national" languages of Togo. In ed. Ochieng Orwenjo & Obiero Ogone, Language and politics In Africa: Contemporary issues and critical perspectives, 468-494. Newcastle-on-Tyne: Cambridge Scholars Publishing.
El lingüista i missioner Jacques Delord va publicar una primera gramàtica descriptiva del kabiye el 1976.Delord, Jacques (1976). Le kabiyè. Lomé: lnstitut national de la recherche scientifique. A aquesta li va seguir una nova gramàtica, el 1999, feta per Keziye Lébikaza,Lébikaza, Kézié Koyenzi (1999). Grammaire kabiyè: une analyse systématique - phonologie, tonologie et morphosyntaxe. Cologne: Rüdiger Köppe. que avui dia segueix essent l'obra de referència en la lingüística kabiye. També hi ha un diccionari kabiye-francès.Marmor, Thomas (ed.) (1999). Tɔm kpou kabɩyɛ-fransɩɩ (Dictionnaire kabiyè-français). Lomé: Comité de Langue Nationale Kabiyè and SIL Togo. A més, també s'han tractat altres temes, com ara la lingüística comparativa,Delord, Jacques (1988). Les dialectes kabiyè : étude synoptique et comparative. Lomé: Université du Bénin (devenue Université de Lomé). l'anàlisi del discurs,Karan, Mark E. (1983). Comparaison entre les discours narratifs kabiyè et lukpa. In ed. Jacques Nicole, Études linguistiques préliminaires dans quelques langues du Togo, 158-164. Lomé: Société Internationale de Linguistique.Marmor, Thomas W. (1980). A comparison of kabiye adult and child narrative discourse. Arlington, TX: University of Texas at Arlington. MA thesis. el contacte de llengües,Pèrè-Kewezima, Essodina (1994). Linguistic interference: the case of the interference of Kabiyè into English. Lomé: Université de Lomé. Mémoire de maîtrise. la lexicologia,Lébikaza, Kézié K. (1992). L'interférence des termes de parenté français dans le kabiyè des locuteurs natifs scolarisés. Afrikanistische Arbeitspapiere 32.65-84. la morfologia,Delord, Jacques (1974). Morphologie abrégée du kabrè (manuel à l'usage des classes secondaires). Dakar, Sénégal: Université de Dakar. la fonologia,Delord, Jacques (1966). Nasale préposée dans les noms kabrè. Bulletin de l'Institut Fondamental de l'Afrique Noire (IFAN) 28:1-2.476-480.Goss, Nisha Merchant & Amanda R. Doran (2003). Voicing of stops in Kabiye. MIT (Massachusetts Institute of Technology) working papers in linguistics 45.131–145. la sociolingüística,Delord, J. (2000). La langue kabiyè et ses divers aspects : correspondance avec le Comité de Langue Nationale Kabiyè. Lomé: Editions Haho. la sintaxi,Collins, Chris & Komlan E. Essizewa (2007). The syntax of verb focus in Kabiye. In ed. Doris Payne & Jaime Peña, Selected Proceedings of the 37th Annual Conference on African Linguistics, 191-203. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project. l'ortografia dels tons,Roberts, David (2008). L'orthographe du ton en kabiyè au banc d'essai. Thèse de doctorat (INALCO, Paris). Villeneuve d'Ascq: Atelier national de reproduction des thèses. la tonologia,Delord, Jacques (1968). Sur le kabrè du Togo - jeux de tons. Bulletin de l'IFAN 30b:7.256-269. i el sistema de verbs.Kassan, Balaïbaou Badameli (1996). Système verbal et énonciation en kabiyè. Paris: Université de la Sorbonne Nouvelle, Paris III. Thèse de doctorat.
Ortografia Consonants i vocals Minúscules Majúscules Valorfonètic Exemple Acepció a A afa porc aa AA caa pare aɣ AƔ haɣ gos b B abalʋ home c C cɔzɔ avi d D hodo dilluns ɖ Ɖ ɖalʋ germà gran e E egbele oncle matern ee EE cee demà eɣ EƔ aseɣɖe testimoni ɛ Ɛ ɛvalʋ jove lluitador ɛɛ EE lɛɛlɛɛyɔ ara ɛɣ ƐƔ lɛɣ perdiu f F fɛɖʋ sanador g G agoza primer escardament gb Gb, GB ɛgbam caçador h H habɩyɛ camí i I tikimiye pilar ii II kiifezuu que no respira iɣ IƔ siɣye tambor ɩ Ɩ wɩsɩ sol ɩɩ ƖƖ kɩɩlakʋ que no ha estat fet ɩɣ ƖƔ pɩɣa nen j J ɛjaɖɛ país k K kɩlakʋ llangardaix kp Kp, KP kpou graner l L lidaʋ confiança m M mʋtʋ pasta n N neze àvia ñ Ñ ñɩtʋ herba ŋ Ŋ heŋ ferides o o poɖe turó oo OO ɖoo nit ɔ Ɔ pɔtʋ mosquits ɔɔ ƆƆ mɔɔyɛ os p p pele noia r R raadiyoo ràdio s S salaka presó t T taɣ pati u U cotu mostassa uu UU suu cua ʋ Ʋ pʋnʋ cabra ʋʋ ƲƲ pʋʋ montanya v V ɛvalʋ jove lluitador w W wiyaʋ cap y Y yaɖɛ ou z Z mɩzaɣ llar
L'ortografia estàndard conté una tasa elevada de poligrafia, ja que els cinc grafemes obstruents sonors b, g, gb, v, j són superflus des del punt de vista estrictament fonèmic.
El grafema ⟨r⟩ es reserva per als manlleus.
Referències