va ser un compositor, cantant, guitarrista i cantautor cubà, un dels fundadors, amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nueva Trova Cubana. Va ser un artista fecund amb més de 300 cançons repartides en un centenar de discos, i és considerat una de les grans veus de la música llatinoamericana.
Biografia Pablo Milanés nasqué a la ciutat cubana de Bayamo, a la província d'Oriente. Amb només 6 anys, guanyà un concurs cantant una cançó mexicana per a una ràdio local de la seva ciutat. Uns anys després, la seva família es va traslladar a l'Havana on va estudiar al Conservatori Municipal, allà va fer créixer la seva veu i passió i va començar la seva carrera musicant versos de José Martí i Nicolás Guillén.
Quan començava va rebre la influència de la música tradicional cubana i del filin (de feeling, «sentiment» en anglès). El filin és un estil musical que s'inicià a Cuba durant els anys 1940 i suposava una nova manera d'enfrontar la cançó, on el sentiment definia la interpretació, i estava influït pels corrents estatunidencs de la cançó romàntica i del jazz. El filin s'acompanyava d'una guitarra, a l'estil dels antics trobadors, però enriquit per harmonitzacions jazzístiques, de manera que s'establia aquesta nova forma de comunicació o filin amb el públic.
Com a intèrpret, el 1964 Milanés s'incorporà al quartet Los Bucaneros, tot i que també actuava com a solista ocasional, fins que es va poder consagrar en solitari. El 1965 publicà Mis 22 años, que molts consideren la frontissa entre el filin i les noves formes musicals de la Nueva Trova Cubana.
Cap al 1966, Milanés fou enviat per les autoritats a un camp de treball forçós de la Unidad Militar de Ayuda a la Producción (UMAP), a la zona de Camagüey, al centre de l'illa. Després d'escapar-se a l'Havana per denunciar les injustícies que havia patit, fou empresonat durant dos mesos i després enviat a un campament de càstig fins a la dissolució de l'UMAP a finals del 1967. En sengles entrevistes el 2015, Milanés qualificà el camp de treball forçós com un campo de concentración stalinista,Pablo Milanés: "Tengo dudas del deseo de EE.UU. de penetrar en Cuba", La Tercera, 13 de gener de 2015 i comentà que encara esperava que el govern cubà li demanés perdó pels patiments que li van causar en aquella època.
Influït per la Primera Trobada Internacional de la Cançó Protesta, celebrada a Varadero el 1967, Milanés començà a fer cançons de contingut polític, abraçà el socialisme així com en el rebuig del colonialisme, el racisme i la política exterior intervencionista dels Estats Units d'Amèrica.Clara Díaz Pérez: Pablo Milanés: con luz propia. pàg. 50 El 1968, Milanés oferí el seu primer concert amb Silvio Rodríguez a la Casa de las Américas. Això seria la primera mostra del que més tard, el 1972, seria el moviment musical popular de la Nueva Trova Cubana. A la Casa de las Américas fou on conegué a diversos representants de l'elit cultural i musical d'altres països llatinoamericans amb els que compartia preocupacions socials: Violeta Parra, Mercedes Sosa, Daniel Viglietti, Chico Buarque, Simone, Vinícius de Moraes, Milton Nascimento, Víctor Jara i molts més van passar per la Casa de las Américas en aquella època.
Com a compositor, Pablo Milanés va tocar diversos estils, entre ells el son cubà i la cançó protesta a finals dels anys 1960. Pertanyé al Grupo de Experimentación Sonora i també va compondre temes per al cinema. A través del Grupo de Experimentación Sonora del Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (GESICAIC), entre el 1969 i el 1974, tant Pablo Milanés com altres destacats músics cubans com Silvio Rodríguez, participen en un taller creatiu on es formava joves talents cinematogràfics cubans, tot ensenyant-los el millor de la música cubana, i d'on en sortiria, posteriorment, una generació de cineastes que sabrien combinar a la perfecció música i cinema. Aquesta etapa de Pablo Milanés abasta des dels darrers anys de la dècada del 1960 fins a la meitat de la dècada següent, amb temes com: «Yo no te pido», «Los años mozos», «Cuba va, hoy la vi», «No me pidas», «Los caminos», «Pobre del cantor», «Hombre que vas creciendo», «Yo pisaré las calles nuevamente», entre d'altres.
Els primers anys 1980, Pablo Milanés formà el seu propi grup amb diversos amics que també havien estat al GESICAIC. Aquesta etapa es caracteritza per la riquesa dels recursos musicals que empren i per la varietat de gèneres que toquen, tot i que els continguts segueixen tenint un fort component social. La seva cancó més coneguda, «Yolanda», considerada una de les cançons d'amor més boniques de la història, aparegué publicada per primera vegada al seu àlbum de 1982 Yo me quedo, i està dedicada a Yolanda Benet, amb qui va estar casat sis anys, entre 1969 i 1975, i amb qui va tenir tres filles, Lynn, Liam i Suylén.
Alguns grans amics de Pablo Milanés, entre els que hi havia Víctor Manuel, Ana Belén, Luis Eduardo Aute i Mercedes Sosa, es van reunir el 1985 per fer-li un disc d'homenatge titulat Querido Pablo. No seria l'últim, ja que el 2002 aparegué la seqüela Pablo querido. El 2005 compongué una part de la banda sonora de la pel·lícula Siempre Habana, dirigida per Ángel Peláez, amb cançons com «Yolanda», «Yo me quedo», «Amo a esta isla», «El breve espacio en que no estás», «Para vivir» i «Cuánto gané, cuánto perdí». Malgrat el deteriorament visible de la seva salut a causa del càncer que patia des de feia anys, el seu últim concert va ser a la Ciutada Deportiva l'Havana el juny de 2022, on va compartir amb els nombrosos assistents de diverses generacions gran part del seu repertori ja antològic.
Tot i ser un defensor incondicional de la Revolució Cubana, Pablo Milanés es caracteritzà sempre per mantenir una posició de crítica pública dels errors que, segons ell, es van cometre en la direcció del país. El març de 2010, preguntat sobre la vaga de fam de Guillermo Fariñas, Milanés contestà: «cal condemnar des del punt de vista humà. Aquestes coses no es fan. Les idees es discuteixen i es combaten, no s'empresonen». A la mateixa entrevista advocà per un canvi polític a Cuba, sense tocar el lideratge de Fidel i Raúl Castro, però con arreglos.
Discografia La discografia de Milanés inclou més de 40 àlbums en solitari, a més d'una quinzena de treballs amb el Grupo de Experimentación Sonora, i una gran quantitat de participacions en àlbums col·lectius i col·laboracions amb altres artistes.
Com a solista 1973: Versos sencillos de José Martí 1975: Canta a Nicolás Guillén 1976: La vida no vale nada 1977: No me pidas 1979: El guerrero 1979: Aniversarios 1982: Filin 1 1982: Yo me quedo 1983: El pregón de las flores, amb Lilia Vera 1983: Años 1, amb Luis Peña 1984: Ao vivo no Brasil 1985: Querido Pablo 1985: Comienzo y final de una verde mañana 1986: Años 2, amb Luis Peña i Cotán 1987: Buenos días, América 1987: Trovadores, amb Armando Garzón 1988: Proposiciones 1989: Filin 2 1989: Filin 3 1990: Identidad 1991: Canto de la abuela 1991: Filin 4 1991: Filin 5 1992: Años 3, amb Luis Peña, Cotán i Compay Segundo 1994: Canta boleros en Tropicana 1994: Evolución 1994: Igual que ayer, amb Caco Senante 1994: Orígenes 1994: Plegaria 1995: Si yo volviera a nacer, amb María Felicia i José María Vitier 1995: En blanco y negro, amb Víctor Manuel 1997: Despertar 1998: Vengo naciendo 2000: Días de gloria 2000: Live from New York City 2002: Pablo Querido 2005: Como un campo de maíz 2005: Líneas paralelas, amb Andy Montañez 2008: Regalo 2008: Feeling 6 2008: Raúl y Pablo, amb Raúl Torres 2010: Palacio Municipal de Congresos de Madrid, (gravat en viu amb Chucho Valdés) 2013: Renacimiento
Amb el Grupo de Experimentación Sonora 1971: Cuba va (Pablo Milanés, Silvio Rodríguez i Noel Nicola) 1971: Cuba va (Pablo Milanés, Silvio Rodríguez i Noel Nicola) 1973: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 1974: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 1974: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 2 1975: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 3 1975: Compañero presidente 1976: La Nueva Trova Cubana en vivo (Pablo Milanés, Sara González, Amaury Pérez i GESI) 1976: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 4 1976: El hombre de Maisinicú 1984: 25 años de cine cubano. Revolución 1 1984: 25 años de cine cubano. Revolución 2 1997: GESI Vol. I 1997: GESI Vol. II 1997: GESI Vol. III
Col·lectius 1970: Canción protesta: Protest song of Latin America 1975: Hombro con hombro 1975: La canción, una arma de la revolución 1977: 7 Festival des politischen liedes 1983: En México (amb Silvio Rodríguez) 1984: En vivo en Argentina (amb Silvio Rodríguez) 1993: Piero & Pablo en vivo (amb Piero) 1993: Temas del cine cubano 1996: Éxitos de la Nueva Trova 1997: Con ciertos amigos (amb Xiomara Laugart i Raúl Torres, gravat el 1989) 1998: Antología de la Nueva Trova Vol. 1 1998: Antología de la Nueva Trova Vol. 2 1999: Carta de provincia (amb Lázaro García) 1999: Lo + Plus 2000: ¡Mira que eres canalla, Aute! 2001: Encuentros con La Habana 2001: Canción para Vieques 2002: Canciones del buen amor (amb José María Vitier) 2003: Del agua que bebimos 2003: 18 boleros chulos 2004: Neruda en el corazón 2005: Cuba le canta a Serrat 2011: La Habana canta a Sabina
Col·laboracions 1976: Sara (Sara González) 1977: Cuando digo futuro (Silvio Rodríguez) 1979: Nueva visión (Emiliano Salvador) 1982: Cuatro cosas (Sara González) 1983: Entre amigos (Luis Eduardo Aute) 1984: Tríptico (Silvio Rodríguez) 1984: Chico Buarque (Chico Buarque) 1987: ¡Oh, melancolía! (Silvio Rodríguez) 1987: Árboles (Silvio Rodríguez i Roy Brown) 1987: Memorias (Silvio Rodríguez) 1987: Aves dentro (Alberto Tosca) 1987: Mercedes Sosa ’87 (Mercedes Sosa) 1988: En el jardín de la noche (Anabell López) 1988: Amigos míos (Mercedes Sosa) 1988: Con un poco de amor (Sara González) 1989: Con dulce rabia (Enrique Núñez) 1991: Canción con todos (César Isella) 1991: Simone (Simone) 1992: Ayer y hoy (Emiliano Salvador) 1993: Represas (Luís Represas) 1994: Mucho más que dos (Ana Belén i Víctor Manuel) 1994: Esta boca es mía (Joaquín Sabina) 1995: En compañía de… (Elena Burke) 1996: 20 de colección (Tania Libertad) 1997: Este árbol que sembramos (Augusto Blanca) 1997: Postal de La Habana (Joaquín Sabina) 1998: Mírame (Sara González) 1999: Trova de amor. Soledad Bravo canta a Pablo Milanés (Soledad Bravo) 1999: Como soy (Marta Campos) 2000: Momentos vividos (Illapu) 2000: 50 años... Como una reina (Celina González i Reutilio Domínguez) 2001: XV aniversario (Luar na Lubre) 2001: Malecón (Isaac Delgado) 2001: Habana a flor de piel (Síntesis) 2002: El corazón se me abrió (Fuerte Ventura) 2003: Diario de un peatón (Joaquín Sabina) 2004: Temas inolvidables para la televisión (José María Vitier) 2005: Saudade (Luar na Lubre) 2006: Bachata entre amigos (Víctor Víctor) 2006: A história toda - Ao vivo no CCB de Lisboa (Luís Represas) 2008: No sé si es Baires o Madrid (Fito Páez) 2011: Perdón por los bailes (Andrés Suarez)
Referències
Categoria:Cantautors cubans Categoria:Cantants cubans Categoria:Compositors cubans del segle XX Categoria:Morts el 2022
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors cubans del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1943