(KCSL, OBE, OM, OCC) va ser un poeta i dramaturg santlucià.
Va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1992. Va ser el primer acadèmic distingit en residència de la Universitat d'Alberta, on va ensenyar cursos d'escriptura de grau i postgrau. També va exercir com a professor de poesia a la Universitat d'Essex del 2010 al 2013. Entre les seves obres destaquen el poema èpic homèric Omeros (1990), que molts crítics consideren «com el gran assoliment de Walcott». A més de guanyar el Premi Nobel, Walcott va rebre molts premis literaris al llarg de la seva carrera, com ara un Premi Obie el 1971 per la seva obra Dream on Monkey Mountain, un premi al «geni» de la Fundació MacArthur, un premi de la Royal Society of Literature, el Queen's Medal for Poetry, el premi inaugural de l'OCM Bocas per a la literatura del Carib, el premi T. S. Eliot 2011 pel seu llibre de poesia White Egrets i el Griffin Trust For Excellence in Poetry Lifetime Recognition Award el 2015.
Infància i joventut Walcott va néixer i es va criar a Castries, Saint Lucia, a les Índies Occidentals, fill d'Alix (Maarlin) i Warwick Walcott. Tenia un germà bessó, el dramaturg Roderick Walcott, i una germana, Pamela Walcott. La seva família és d'ascendència anglesa, neerlandesa i africana, cosa que reflecteix la complexa història colonial de l'illa que explora en la seva poesia. La seva mare, mestra, estimava les arts i sovint recitava poesia per casa. El seu pare era un funcionari i un pintor talentós. Va morir quan Walcott i el seu germà tenien un any d'edat i van ser criats per la seva mare. Walcott es va criar a escoles metodistes. La seva mare, que era mestra en una escola elemental metodista, va proporcionar als seus fills un entorn on es podien cultivar els seus talents. La família de Walcott formava part d'una comunitat metodista minoritària, que se sentia eclipsada per la cultura catòlica dominant de l'illa establerta durant el domini colonial francès.
De jove Walcott es va formar com a pintor, amb la mentoria de Harold Simmons, la vida del qual com a artista professional va ser un exemple inspirador per a ell. Walcott admirava molt a Cézanne i Giorgione, i va intentar aprendre d'ells. La pintura de Walcott es va exposar més tard a la galeria Anita Shapolsky de la ciutat de Nova York, juntament amb l'art d'altres escriptors, en una exposició de 2007 anomenada «The Writer's Brush: Paintings and Drawing by Writers».
Va estudiar com a escriptor, convertint-se en «un poeta exuberant, bojament enamorat de l'anglès» i molt influenciat per poetes modernistes com T. S. Eliot i Ezra Pound. Walcott va tenir un primer sentit de vocació com a escriptor. Al poema Midsummer (1984), va escriure:
Als 14 anys d'edat, Walcott va publicar el seu primer poema, un poema religiós miltònic, al diari The Voice of St Lucia. Un sacerdot catòlic anglès va condemnar el poema d'inspiració metodista com a blasfem en una resposta publicada al diari. Als 19 anys d'edat, Walcott havia autopublicat les seves dues primeres col·leccions amb l'ajuda de la seva mare, que va pagar la impressió: 25 Poems (1948) i Epitaph for the Young: XII Cantos (1949). Va vendre còpies als seus amics i va cobrir els costos. Més tard va comentar:
L'influent poeta bajan Frank Collymore va donar suport crític als primers treballs de Walcott.
Després de cursar el batxillerat al Saint Mary's College (Saint Lucia), va rebre una beca per estudiar al University College of the West Indies a Kingston (Jamaica).
Carrera professional Després de graduar-se, Walcott es va traslladar a Trinidad l'any 1953, on es va convertir en crític, professor i periodista. Va fundar la Trinidad Theatre Workshop l'any 1959 i es va mantenir actiu amb la seva junta directiva.
Explorant el Carib i la seva història en un context colonialista i postcolonialista, la seva col·lecció In a Green Night: Poems 1948–1960 (1962) va atreure l'atenció internacional. La seva obra Dream on Monkey Mountain (1970) es va produir a NBC-TV als Estats Units d'Amèrica l'any que es va publicar. Makak és el protagonista d'aquesta obra; i «La condició de Makak representa la condició dels nadius colonitzats sota les forces opressores dels poderosos colonitzadors». El 1971 va ser produït per la Negro Ensemble Company off-Broadway a la ciutat de Nova York; va guanyar un premi Obie aquell any a la «Millor obra estrangera». L'any següent, Walcott va guanyar una OBE del govern britànic pel seu treball.
Va ser contractat com a professor per la Universitat de Boston als Estats Units d'Amèrica, on va fundar la Boston Playwrights' Theatre l'any 1981. Aquell any també va rebre una beca de la Fundació MacArthur als Estats Units d'Amèrica. Walcott va ensenyar literatura i escriptura a la Universitat de Boston durant més de dues dècades, publicant nous llibres de poesia i obres de teatre de manera regular. Walcott es va retirar del seu càrrec a la Universitat de Boston l'any 2007. Es va fer amic d'altres poetes, entre ells l'expatriat rus Joseph Brodsky, que va viure i treballar als Estats Units d'Amèrica després de ser exiliat a la dècada del 1970, i l'irlandès Seamus Heaney, que també va ensenyar a Boston.
El poema èpic de Walcott Omeros (1990), que fa ressò fluix i fa referència a personatges de la Ilíada, ha estat elogiat per la crítica com el seu «gran assoliment». El llibre va rebre elogis de publicacions com The Washington Post i The New York Times Book Review, que van triar Omeros com un dels seus «Millors llibres de 1990».
Walcott va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1992, el segon escriptor del Carib que va rebre l'honor després que Saint-John Perse, nascut a Guadalupe, rebé el premi el 1960. El comitè Nobel va qualificar l'obra de Walcott com «una obra poètica de gran lluminositat, sostinguda per una visió històrica, fruit d'un compromís multicultural». Va guanyar un Anisfield-Wolf Book Awardper la seva trajectòria el 2004.
Els seus darrers reculls de poesia inclouen Tiepolo's Hound (2000), il·lustrat amb còpies de les seves aquarel·les; The Prodigal (2004), i White Egrets (2010), que van rebre el T.S. Premi Eliot i el Premi OCM Bocas 2011 de literatura del Carib.
L'any 2008, Walcott va donar les primeres Conferències Cola Debrot. El 2009, Walcott va començar una posició distingida d'estudiós en residència de tres anys a la Universitat d'Alberta. El 2010, es va convertir en professor de poesia a la Universitat d'Essex.
En el marc de les celebracions del Dia de la Independència de Saint Lucia, el febrer de 2016, es va convertir en un dels primers cavallers de l'Orde de Saint Lucia.
Obres Temes El metodisme i l'espiritualitat han tingut un paper important des del principi en l'obra de Walcott. Va comentar: «Mai he separat l'escriptura de poesia de l'oració. He crescut creient que és una vocació, una vocació religiosa». Descrivint el seu procés d'escriptura, va escriure: «el cos sent que s'està fonent en el que ha vist... el JO no és important. Aquest és l'èxtasi... En última instància, és el que diu Yeats: 'Tal dolçor flueix al pit que riem de tot i tot allò que mirem és beneït'. Això sempre hi és. És una benedicció, una transferència. És una gratitud, realment. Com més guarda un poeta, més genuïna és la seva naturalesa».
També assenyala, «si un creu que arriba un poema... fas una retirada, una retirada en una mena de silenci que talla tot el que t'envolta. El que estàs assumint realment no és una renovació de la teva identitat. però en realitat una renovació del teu anonimat».
Influències Walcott va dir que la seva escriptura estava influenciada per l'obra dels poetes estatunidencs, Robert Lowell i Elizabeth Bishop, que també eren amics.
Dramatúrgia Va publicar més d'una vintena d'obres, la majoria de les quals han estat produïdes pel Trinidad Theatre Workshop i també s'han posat en escena àmpliament en altres llocs. Molts d'ells aborden, directament o indirectament, l'estatus liminal de les Índies Occidentals en el període postcolonial. A través de la poesia també explora les paradoxes i complexitats d'aquest llegat.
Assaigs En el seu assaig de 1970 What the Twilight Says: An Overture, tractant sobre l'art i el teatre a la seva regió natal (de Dream on Monkey Mountain and Other Plays), Walcott reflexiona sobre les Índies Occidentals com a espai colonitzat. Parla dels problemes per a un artista d'una regió amb poca forma de veritable indígena i amb poca identitat nacional o nacionalisme. Afirma: «Aquí tots som estranys... El nostre cos pensa en una llengua i es mou en una altra». Els efectes epistemològics de la colonització informen obres com Ti-Jean and his Brothers. Es demostra que Mi-Jean, un dels germans homònims, té molta informació, però realment no sap res. Cada vers que recita Mi-Jean és coneixement de memòria adquirit del colonitzador; és incapaç de sintetitzar-lo ni aplicar-lo a la seva vida de colonitzat.
Walcott assenyala el seu creixement a la cultura de les Índies Occidentals:
Walcott es va identificar com «un escriptor absolutament caribeny», un pioner que va ajudar a donar sentit al llegat del profund dany colonial. En poemes com The Castway (1965) i a l'obra Pantomime (1978), utilitza les metàfores del naufragi i de Crusoe per descriure la cultura i el que hom espera dels artistes després del colonialisme i l'esclavitud: tant la llibertat com el repte de començar de nou, salvar el millor d'altres cultures i fer alguna cosa nova. Aquestes imatges es repeteixen també en treballs posteriors. Escriu: «Si seguim enfadats i diem: Mireu què va fer el propietari d'esclaus, i així successivament, mai madurarem. Mentre estem asseguts a l'aire lliure o escrivint poemes i novel·les estúpides que glorifiquen un passat inexistent, llavors el temps ens passa».
Omeros El poema èpic Omeros de Walcott es va publicar el 1990 amb l'aclamació de la crítica. El poema fa ressò i fa referència molt fluix a Homer i alguns dels seus personatges principals de La Ilíada. Alguns dels personatges principals del poema inclouen els pescadors de l'illa Achille i Hector, l'oficial anglès retirat Major Plunkett i la seva esposa Maud, la criada Helen, el cec Seven Seas (que representa simbòlicament Homer) i el mateix autor.
Tot i que la narració principal del poema té lloc a l'illa de Saint Lucia, on Walcott va néixer i es va criar, Walcott també inclou escenes de Brookline, Massachusetts (on Walcott vivia i ensenyava en el moment de la composició del poema), i el personatge Achille imagina un viatge des d'Àfrica en un vaixell d'esclaus que es dirigeix cap a les Amèriques; també, al llibre cinquè del poema, Walcott narra algunes de les seves experiències de viatge a diverses ciutats d'arreu del món, com ara Lisboa, Londres, Dublín, Roma i Toronto.
Composta en una variació de terza rima, l'obra explora els temes que recorren l'obra de Walcott: la bellesa de les illes, la càrrega colonial, la fragmentació de la identitat caribenya i el paper del poeta en un món postcolonial.
En aquesta èpica, Walcott defensa la necessitat de tornar a les tradicions per desafiar la modernitat nascuda del colonialisme.
Premi Nobel de Literatura miniatura|Derek Walcott al VIII Festival Internacional, 1992 Derek Walcott va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1992, dos anys després de publicar el poema èpic Omeros. Era conegut per escriure sobre «el dur llegat del colonialisme i les complexitats de viure i escriure en dos mons culturals». La seva veu poètica reflectia una barreja de la seva oïda per la llengua anglesa i el seu sentit del seu propi poble.