miniatura|<center>Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia. Té una població de més de 215.000 habitants. S'ha convertit en el centre logístic i de transports de la província, superant en població i variables econòmiques a la mateixa capital, Cadis. És la ciutat més gran de la província i la cinquena d'Andalusia.
Jerez de la Frontera ha esdevingut gràcies a la seva posició cèntrica, en el principal nucli de comunicacions de la província. És internacionalment coneguda pel seu vi, el vi de Xerès, ja que està situada en una zona fèrtil per a l'agricultura i la ramaderia. Exerceix una gran influència a l'àrea metropolitana de la badia de Cadis i a altres àrees veïnes.
El seu terme municipal inclou els Montes de Propios de Jerez pertanyents al Parc Natural de los Alcornocales i la serra de Gibalbín. Conforma junt a San José del Valle l'àrea urbana lateral de Jerez, dins l'àrea metropolitana de la badia de Cadis. Algunes definicions alternatives estableixen aquesta àrea com àrea metropolitana independent, exercint llavors una gran influència en l'àrea metropolitana de la badia de Cadis. A més, conforma juntament amb els municipis de Cadis, Chiclana de la Frontera, El Puerto de Santa María, Puerto Real, Rota i San Fernando, la Mancomunitat de Municipis de la Badia de Cadis. És també seu de la diòcesi d'Asidonia-Jerez, que assoleix la meitat nord de la província de Cadis, prenent el riu Guadalete com una frontera natural.
Origen del topònim Els fenicis coneixien el territori on es troba actualment el municipi conegut com a Xera, i que els grecs van traduir com Shiraz. L'imperi Romà batejà la zona com a Ceret, on es van assentar habitants que van formar la ciutat d'Asta Regia, lloc on es troba actualment Mesas de Asta. No són conegudes les causes exactes per les quals l'assentament es va traslladar uns quants quilòmetres cap al sud-est, en la seva ubicació actual. El poble visigot coneixia la zona com a Seritum. L'afegit "de la Frontera" al nom de la ciutat es refereix a la seva situació com a frontera entre les regions en les quals històricament s'assentaven cristians i musulmans durant l'últim període de la Reconquesta (frontera amb el Regne de Granada).
Història Prehistòria i Edat Antiga Amb presència humana a la zona des del Paleolític, l'assentament més antic –uns 3000 anys– a la zona de la Campanya de Jerez s'atribueix als tartessos. Posteriorment han passat cinc grans cultures: fenícia, romana, musulmana, jueva i cristiana. El seu nom es remunta a l'existència d'una Xera fenícia, Sèrès, després intensament romanitzada amb el nom de Ceret, encara que la seva localització és desconeguda encara. Va ser en l'època romana quan va tenir una gran importància la ciutat dAsta Règia (o Hasta Regia), les restes arqueològiques de la qual es troben en Mesas de Asta, en el mateix terme municipal de Jerez a 2 km de la ciutat actual que es va desplaçar a aquest lloc a la meitat del .
Edat mitjana Durant l'ocupació musulmana (711-1264), la ciutat de Jerez de la Frontera, coneguda en aquella època com la Sherish o Sharish musulmana, depenia de la cora de Shaduna de la que segons alguns historiadors musulmans fou la capital, sense tenir un paper polític notable sota l'emirat i el califat; els governadors de la cora no són coneguts.
A la caiguda del califat fou centre d'un petit regne o taifa (la Taifa de Xerès) sota la dinastia dels Banu Djizrun, una família de notables berbers. La mateix família dominava a Arcos i a Jazira (probablement Cadis). La dinastia va governar de 1011 a 1069; el 1053 van esdevenir vassalls dels abbadites de Sevilla, que va annexionar l'estat el 1069, dominant-lo fins a la conquesta almoràvit el 1091.
El 1145 s'hi va revoltar contra els almoràvits el cap Abu-l-Ghamr ibn Azzun, fill d'Azzun ibn Ghalbun, rei de Molina d'Aragó fins al 1129, que era vassall del rei de Granada; Ibn Azzun va dominar la zona i la de Ronda i es va fer independent iniciant les segones taifes. Va seguir al front de la taifa fins a la conquesta almohade, als que es va sotmetre tan bon punt van arribar (1147) i hi va restar fidel; no va participar en la revolta dels diversos reis de taifes contra Abd al-Mumin ibn Ali i va participar en la conquesta de Sevilla i l'expulsió dels almoràvits d'Algesires; va enviar forces per fer aixecar el setge al que Alfons VII de Castella sotmetia a Còrdova i va participar de manera destacada a la batalla de Zaabula o Zaghabuka del abril/maig del 1158 (al nord d'Alcalá de Guadaira) al costat del príncep Sayyid Yusuf, fill (i després successor) d'Abd al-Mumin ibn Ali, en contra de la milícia cristiana d'Àvila dirigida pel comte Sancho Gimeno el Desigual, en la qual Abu l-Ghamr va trobar la mort. Sota el seu govern es van construir les muralles i el paper defensiu de la ciutat es va incrementar. La ciutat tenia llavors 16.000 habitants.
El 1176 Jerez i Arcos foren atacades per Ferran II de Lleó, i després per Ibn Hud de Múrcia (1229) que precisament fou derrotat a Xerès pels castellans el 1230; el 1231 Jerez va passar a Sevilla, però Múrcia la va recuperar el 1233 fins al 1238, que els almohades la van recuperar. El 1242 va caure en poder dels hàfsides de Tunis. La conquesta de Sevilla pels castellans el 1248 va obligar Jerez a declarar vassallatge a Ferran III de Castella (1255). Després de la revolta mudèjar de 1264, Arcos, Xerès, Medina Sidonia, Vejer, Sanlúcar i altres, foren annexionades pel rei Alfons X "el Savi". L'afegit "de la Frontera" al nom de la ciutat es refereix a la seva situació com a frontera entre les regions en les quals històricament s'assentaven cristians i musulmans durant l'últim període de la Reconquesta (frontera amb el Regne de Granada). La ciutat de Sharisha que apareix a les fonts musulmanes no correspon a Xerès de la Frontera sinó a Jerez de los Caballeros a la província de Badajoz.
Va ser durant els segles i quan Jerez de la Frontera va viure una etapa de gran desenvolupament sota la dominació musulmana. La construcció d'edificis i del seu sistema defensiu (muralla i torres) així com dels seus carrers, van configurar el traçat urbanístic del que avui es diu nucli antic. A partir de 1264, la ciutat queda incorporada al regne de Castella. Durant el , Jerez va viure novament un fort desenvolupament cultural, social i econòmic impulsant la seva agricultura, comerç i indústria vinatera.
Edat moderna El descobriment d'Amèrica i la conquesta de Granada, el 1492, van facilitar que Jerez fos una de les ciutats més pròsperes d'Andalusia gràcies al comerç i la seva proximitat als ports de Sevilla i Cadis.
Encara que el la decadència política, econòmica i social de l'Espanya dels últims Àustria deixa també la seva empremta a la ciutat, això no impedeix que durant el següent segle, la ciutat continuï amb bon ritme una nova etapa de modernització i desenvolupament. És a partir de llavors quan Jerez es fa mundialment famós i reconegut pels seus vins, vi denominat xerès (sherry, en anglès).
Edat contemporània Durant la invasió napoleònica Jerez va patir l'ocupació i el saqueig de les dependències municipals i esglésies locals. Aquest espoli va empobrir la població i va suposar al seu torn la retirada de valuosos objectes culturals. La Desamortització de Mendizábal va significar la venda, el 1837, dels quatre quadres de l'altar major del Monestir de la Cartoixa que es troben ara al Museu de Grenoble (França). Tot i així, la majoria de les obres de Zurbarán es conserven al Museu de Cadis.
Els segles i van veure la industrialització de la ciutat, amb el primer ferrocarril d'Andalusia que el 1854 va unir Jerez amb el Port i el 1856 amb el Trocadero (Puerto Real). I per transportar el vi de les bodegues es va construir el 1870 un ferrocarril urbà i des de 1860 comptava amb l'enllumenat a gas i des de 1869 tenia aigua corrent.
La societat de Jerez del era una societat dual; un petit grup conformava l'alta burgesia, en qui s'integraven els grans propietaris, els exportadors de vins i bona part de la noblesa; en l'altre extrem es troben les classes populars, el proletariat urbà i rural. En aquesta dualitat es van succeir diversos aixecaments camperols que el govern va tractar de controlar escampant el rumor de l'existència de La Mano Negra (1882-1884), una espècie societat secreta anarquista de la Baixa Andalusia que, es deia, tenia a Jerez el seu nucli central; aquesta va ser l'excusa governamental per a la repressió i l'ajusticiament exemplar de camperols.
Jerez és considerat com el bressol del cant flamenc actual. Durant els segles i han nascut i crescut a Jerez artistes de gran prestigi en el cant i guitarra flamenca com Manuel Torre, Fernando Terremoto, Tío Borrico, La Paquera, Agujeta, Manuel Morao, Parrilla de Jerez, i, més recentment, José Mercé o Moraíto. A Jerez es troba actualment la Càtedra Andalusa de Flamencologia, el Centre Andalús de Flamenc i es projecta la construcció de la Ciutat del Flamenc.
Demografia Població Segons dades oficials de població de l'INE la ciutat de Jerez tenia 199.594 habitants l'1 de gener de 2006, encara que les últimes dades que ha proporcionat l'Ajuntament l'eleven per sobre dels 203.000. En els últims anys la ciutat ha tingut un increment de població que ronda els 3.500 habitants anuals, això representa un increment anual d'entre un 1,5 % i un 2%.
Distribució de la població El terme municipal de Jerez de la Frontera és, amb 1.188,14 km², el tercer més gran d'Espanya, això ha propiciat l'aparició d'assentaments i nuclis poblacionals, a part del centre urbà principal, en el que es denomina zona rural. El terme municipal està compost en total per 24 centres poblacionals, aquests són 1 ciutat, 7 pedanies i 16 barriades rurals. Aproximadament un 13% dels ciutadans de Jerez estan empadronats a la zona rural. Alguns d'aquests nuclis rurals estan sent absorbits per l'urbs principal en l'actualitat, en alguns casos la diferència és de 50 m, o simplement creuar un carrer. D'altres tanmateix es troba a més de 30 km del centre històric.
La diferència entre una pedania i una barriada rural és bàsicament el seu grau d'autonomia. Les pedanies també són denominades "Entitats Autònomes Territorials Municipals de Caràcter Inferior". Els habitants d'una pedania escullen als seus representants per mitjà d'eleccions, que coincideixen amb les eleccions municipals.
Tots els nuclis poblacionals són connectats amb la ciutat per mitjà d'autobusos, urbans o interurbans.
La relació de nuclis poblacionals de Jerez és la següent:
Núcli Poblacional Tipus Pobl. aprox. 2005 Distància al centre ciutat Cuartillos Barriada Rural 1.300 hab. 11 km Est El Mojo-Baldío de Gallardo Barriada Rural 400 hab. 16 km Sud-est El Portal Barriada Rural 700 hab. 6 km Sud Estella del Marqués Pedania 1.650 hab. 5,5 km Est El Torno Pedania 1300 hab. 20 km Est Gibalbín Barriada Rural 550 hab. 30 km Nord-est Guadalcacín Pedania 5.500 hab. 5 km Nord-est Jerez de la Frontera (Jerez Urbano) Ciutat 174.000 hab. La Barca de la Florida Pedanía 4.500 hab. 20 km Est La Corta Barriada Rural 550 hab. 3,8 km Sud La Ina Barriada Rural 800 hab. 10 km Sud-est Las Pachecas Barriada Rural 430 hab. 8 km Sud-est Las Tablas, Polila y Añina Barriada Rural 400 hab. 6 km Oest Lomopardo Barriada Rural 283 hab. 5 km Sud-est Los Albarizones Barriada Rural 420 hab. 3,5 km Sud-est Majarromaque Barriada Rural 361 hab. 26 km Est Mesas de Asta Barriada Rural 600 hab. 11 km Est Mesas de Santa Rosa Barriada Rural 300 hab. 5 km Nord Nueva Jarilla Pedania 1.600 hab. 15 km Nord-est Puente de la Guareña Barriada Rural 500 hab. 16 km Est Rajamancera Barriada Rural 485 hab. 8 km Sud-est San Isidro del Guadalete Pedania 650 hab. 15 km Sud-est Torrecera Pedania 1280 hab. 20 km Sud-est Torremelgarejo Barriada Rural 430 hab. 10 km Est
Nota: San José de la Vall va assolir la independència de Jerez de la Frontera el 1995 a través del Decret 82/1995, de 28 de març.