Carousel és el segon musical de l'equip de Richard Rodgers (música) i Oscar Hammerstein II (llibre i lletres). El treball de 1945 va ser adaptat de l'obra de 1909 de Ferenc Molnár, Liliom, que transplantà el seu entorn de Budapest cap a la costa de Maine. Es tracta d'una història d'amor entre Billy Bigelow, el treballador d'una atracció de cavallets y una molinera, Julie Jordan, la qual cosa posa en perill els seus treballs. Per poder ajudar a Julie i el seu fill no nascut, tracta de dur a terme un robatori, que va malament. Malgrat tot, se li dona la possibilitat de fer les coses bé. Una línia de trama secundària s'ocupa de la treballadora de molins Carrie Pipperidge i el seu romanç amb l'ambiciós pescador Enoch Snow. L'espectacle inclou les conegudes cançons "If I Loved You", "June Is Bustin 'Out All Over" i "Never Walk Alone". Richard Rodgers va escriure més tard que Carousel era el seu favorit de tots els seus musicals.
Després de l'espectacular èxit dels primers musicals de Rodgers i Hammerstein, Oklahoma! (1943), la parella va buscar col·laborar en una altra peça, sabent que qualsevol obra resultant es compararia amb Oklahoma!, molt probablement desfavorablement. Inicialment eren reticents a buscar els drets a Liliom; Molnár havia rebutjat el permís per adaptar l'obra en el passat, i el final original era considerat depriment per al teatre musical. Després d'adquirir els drets, l'equip va crear un treball amb llargues seqüències de música i va fer que el final fos més esperançador.
El musical va requerir una modificació considerable durant les proves fora de la ciutat, però una vegada que va obrir a Broadway el 19 d'abril de 1945, va ser un èxit immediat amb els crítics i el públic. Carousel inicialment feu unes 890 actuacions i va duplicar el seu èxit al West End el 1950. Tot i que mai no ha aconseguit tant èxit comercial com Oklahoma!, la peça ha estat repetida repetidament i s'ha registrat diverses vegades. Una producció de Nicholas Hytner va tenir èxit el 1992 a Londres, el 1994 a Nova York i en gira. El 1999, la revista Time va anomenar Carousel el millor musical del .
Antecedents Liliom El drama de Ferenc Molnár, Liliom, es va estrenar a Budapest el 1909. L'audiència va quedar desconcertat per l'obra, i va durar només trenta setmanes abans de retirar-se, la primera ombra en l'exitosa carrera de Molnár com a dramaturg. Liliom no es va presentar de nou fins després de la Primera Guerra Mundial. Quan va tornar a aparèixer a l'estadi de Budapest, va ser un gran èxit. miniatura|"Una estrella, si us plau, estimada, he de fer alguna cosa bona". Liliom (Joseph Schildkraut) ofereix a Louise (Evelyn Chard) l'estrella que va robar; 1921 Producció del Gremi de Teatre A excepció del final, les trames de Liliom i Carousel són molt similars. Andreas Zavocky (sobrenomenat Liliom, la paraula hongaresa per a "liri", un terme d'argot per a "noi dur"), un venedor de fira, s'enamora de Julie Zeller, una criada, i comencen a viure junts. Liliom està descontent i contempla deixar Julie, però decideix no fer-ho al saber que està embarassada. Una altra trama involucra a l'amiga de Julie, Marie, que s'ha enamorat de Wolf Biefeld, un porter d'hotel, que després es converteix en l'amo de l'hotel. Liliom, desesperat per guanyar diners perquè ell, Julie i el seu fill puguin escapar cap als Estats Units i tindre una vida millor, Liliom conspira amb Ficsur per cometre un robatori, però va malament, i Liliom s'aparta. Mor, i el seu esperit és portat al tribunal de la policia del cel. Com Ficsur va suggerir mentre els dos esperaven a cometre el delicte, els lladres com si no arribaren davant Déu mateix. El magistrat li diu a Liliom que torni a la Terra per un dia intentant bescanviar els errors que ha comès a la seva família, però primer ha de passar setze anys amb un purgatori ardent.
Al seu retorn a la Terra, Liliom es troba amb la seva filla, Louise, que igual que la seva mare és ara un treballador de fàbrica. Al dir que coneixia el seu pare, ell intentava donar-li una estrella que furtà del cel. Quan Louise es nega a prendre-la, la colpeja. Sense adonar-se de qui és, Julie s'enfronta amb ell, però es troba incapaç d'enfadar-se amb ell. Liliom es va llançar a la seva destinació, presumiblement l'Infern, i Louise li pregunta a la seva mare si és possible sentir un colp com si fos un petó. Julie recorda a la seva filla que és molt possible que això succeeixi.
Inicis A la dècada de 1920 i 1930, Rodgers i Hammerstein es van fer coneguts per crear audicions de Broadway amb altres socis. Rodgers, amb Lorenz Hart, havia produït una cadena de més de dues dotzenes de musicals, incloent èxits populars com Babes in Arms (1937), The Boys from Syracuse (1938) i Pal Joey (1940). Alguns treballs de Rodgers amb Hart van obrir nous escenaris en el teatre musical: On Your Toes, va ser el primer treball que utilitzà el ballet per sostenir la trama (en l'escena de "Slaughter on Tenth Avenue"), mentre que Pal Joey, va deixar de banda la tradició de Broadway presentant un brivall com el seu heroi. Hammerstein havia escrit o coescrit textos d'èxits com l'obra Rose-Marie (1924), The Desert Song (1926), The New Moon (1927) i Show Boat (1927). Tot i ser menys productiu als anys trenta, va escriure material per a musicals i pel·lícules, compartint un premi de l'Acadèmia per la seva cançó amb Jerome Kern, "The Last Time I Saw Paris", que va ser inclosa en la pel·lícula Lady Be Good de 1941.
A principis de la dècada de 1940, Hart s'havia enfonsat en l'alcoholisme i la confusió emocional, convertint-se en poc fiable i va motivar a Rodgers a apropar-se a Hammerstein per preguntar-se si consideraria treballar amb ell. Hammerstein estava ansiós per fer-ho, i la seva primera col·laboració va ser Oklahoma! (1943). Thomas Hischak declara, en la seva Enciclopèdia The Rodgers i Hammerstein, que Oklahoma! és "l'obra més influent del teatre musical nord-americà. De fet, la història del musical de Broadway es pot dividir amb exactitud en el que va venir abans d'Oklahoma!" Una innovació per a la seva integració de cançons, personatge, argument i dansa, Oklahoma! serviria, segons Hischak, com "el model que Broadway mostrà durant dècades", i va demostrar ser un gran èxit popular i financer. Mentre consideraven nous projectes, Hammerstein va escriure: "Nosaltres" ... No importa el que fem, tothom està obligat a dir: "Això no és un altre Oklahoma".
En un menjar de treeball amb Helburn i Langner, aquests van proposar a Rodgers i Hammerstein que convertissin a Liliom en un musical de Molnár. Els dos homes es van negar: no tenien cap sentiment per a l'ambient de Budapest i van pensar que el desdibuixament no era adequat per al teatre musical. A més, atesa la situació política inestable de la guerra, potser haurien de canviar la configuració d'Hongria durant l'assaig. Al proper dinar, Helburn i Langner van proposar de nou musicalitzar Liliom, i suggereixen ek trasllat de l'ambient a Louisiana i convertir Liliom en un crioll. Rodgers i Hammerstein van jugar amb la idea durant setmanes, però van decidir que el dialecte crioll, ple de "zis" i "zose" semblaria còmode i dificultaria escriure lletres efectives.
Un gran avenç va ser quan Rodgers, que posseïa una casa a Connecticut, va proposar un entorn de Nova Anglaterra. Hammerstein va escriure sobre aquest suggeriment el 1945,
Rodgers i Hammerstein també estaven preocupats pel que anomenaven "el túnel" del segon acte de Molnár: una sèrie d'escenes ombrívoles que conduïen al suïcidi de Liliom, seguit d'un final fosc. L'oposició de Molnár a adaptar les seves obres també va ser un problema; va rebutjar a Giacomo Puccini quan el gran compositor va voler transformar Liliom en una òpera, afirmant que volia que la peça fos recordada com la seva, no la de Puccini. El 1937, Molnár, que recentment havia emigrat als Estats Units, havia declinat una altra oferta de Kurt Weill per adaptar l'obra a un musical. miniatura|L'escena d'obertura del carnestoltes a Liliom va inspirar la pantomima que inicia el Carrusel; 1921 Producció del Gremi de Teatre. La parella va seguir treballant en les idees preliminars per a una adaptació de Liliom mentre perseguia altres projectes a finals de 1943 i principis de 1944, escrivint la pel·lícula State Musical Fair i produint I Remember Mama a Broadway. Mentrestant, el Gremi del Teatre va agafar Molnár per veure Oklahoma! Molnár va afirmar que si Rodgers i Hammerstein podrien adaptar Liliom tan bellament com havien modificat Green Grow the Lilas a Oklahoma !, estaria encantat de fer-ho. El gremi va obtenir els drets de Molnár a l'octubre de 1943. El duo va insistir, com a part del contracte, que Molnár els permetrà fer canvis en la trama. Al principi, el dramaturg es va negar, però finalment va cedir. Hammerstein va declarar més tard que si aquest punt no s'haguera guanyat, "mai podríem haver fet Carrusel".
En intentar establir a través de la cançó la motivació de Liliom pel robatori, Rodgers va recordar que ell i Hart tenien un problema similar a Pal Joey. Rodgers i Hart havien superat el problema amb una cançó que Joey canta a si mateix, "I'm Talking to My Pal". Tots dos socis van explicar una història que "Soliloquy" només tenia la intenció de ser una cançó sobre els somnis d'un fill de Liliom, però que Rodgers, que tenia dues filles, va insistir que Liliom considerés que Julie podria tenir una noia. No obstant això, les notes preses en la seva reunió del 7 de desembre de 1943 afirmen: Hammerstein i Rodgers van tornar al projecte Liliom a mitjans de 1944. Hammerstein estava incòmode mentre treballava, perquè temia que Molnár desaprovara els resultats. Green Grow the Lilacs havia estat una obra poc coneguda; Liliom era un estàndard teatral. El text de Molnár també contenia considerables comentaris sobre la política hongaresa de 1909 i la rigidesa d'aquesta societat. Un treballador de circ acomiadat que colpeja a la seva esposa, intenta un robatori i es suïcida sembla un personatge central improbable per a una comèdia musical. Hammerstein va decidir utilitzar les paraules i la història perquè el públic simpatitzés amb els amants. També va construir la parella secundària, que és incidental a la trama de Liliom; es van convertir en Enoch Snow i Carrie Pipperidge. El final de Molnár era inadequat, i després d'un parell d'arrencades falses, Hammerstein va concebre l'escena de graduació que acaba amb el musical. Segons Frederick Nolan en el seu llibre sobre les obres de l'equip: Malgrat les lletres senzilles de Hammerstein per "Never Walk Alone", Rodgers va tenir una gran dificultat per establir-ho a la música. Rodgers va explicar la seva raó per a la finalització canviada,
Liliom va ser una tragèdia sobre un home que no pot aprendre a viure amb altres persones. Com ho va escriure Molnár, l'home acaba colpejant a la seva filla i després ha de tornar al purgatori deixant la seva filla indefensa i sense esperança. No hem pogut acceptar això. La forma en què vam acabar amb Carrusel encara pot ser una tragèdia, però és una esperança, ja que en l'escena final és clar que el personatge ha après a expressar-se i comunicar-se amb els altres.