Joaquim Guitert i Fontserè (Barcelona, 1875 - Selva del Camp, Baix Camp, 1957) fou un metge i historiador català. Membre de la Reial Acadèmia d'Història. Primer president de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
El 1937 va salvar bona part de l'arxiu local de la Selva del Camp a les ordres d'Eduard Toda i Güell. Gràcies a la seva intervenció es va poder salvar la vida del cardenal Vidal i Barraquer amagat al monestir de Poblet a la revolta del juliol de 1936.
Entre les seves obres cal esmentar:
Poblet, colección de curiosidades, leyendas y tradiciones, escrit el 1921 i publicat el 1937, un recull de fets, llegendes i tradicions de coses que haurien passat al monestir. Real Monasterio de Santes Creus. Guía. Descripción. Fundación y destrucción del monasterio. Privilegios. Leyendas y tradiciones. Curiosidades. (Barcelona 1927) Les presons de Santes Creus (a la Revista del Centre de Lectura de Reus, 1929) Monasterio de Poblet, dins la col·lecció «Las Maravillas del Universo» (Barcelona, 1932) L'abat Dorda de Poblet i el monestir de Santes Creus durant la Guerra de Successió. Col·lecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (La Selva del Camp, 1948) Curiosidades, leyendas y tradiciones del Real Monasterio de Santes Creus (La Selva del Camp, 1954). Siete florones de una corona condal (Barcelona, 1956) junt amb Manuel Zamora Tiffon.
Referències
Categoria:Historiadors barcelonins contemporanis Categoria:Metges barcelonins contemporanis