miniatura|upright|Infant jugant amb una ballaruga. Pintura de Jean-Baptiste Chardin : L'enfant au toton, cap a 1735, París, Museu del Louvre. El terme ballaruga, balladora o balladura Val., ventureta o virolet https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=virolet&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=FalseDCVB designa dues menes de joguines que, tot i ser semblants, són molt diferents conceptualment. Ballaruga joguina: la definició genèrica indica una mena de baldufa petita, de forma indeterminada i sense cap posició preferent en estat de repòs, que es fa girar amb dos dits. Actuant sobre una petita tija que sobresurt.DCVB: Ballaruga. Ballaruga per jocs d'atzar: la definició particular fa referència a un petita baldufa que es fa girar amb dos dits, que disposa d'un cos de secció quadrada o poligonal que, quan s'atura, té posicions predeterminades de repòs. Aquest cos del rotor acostuma a tenir cares marcades (tantes com els costats del polígon de la secció) amb lletres, signes o paraules. Aquestes marques poden ser usades per a jugar fitxes o diners. Segons regles predeterminades.
Història miniatura|140px|Dibuix d'una ballaruga de sis cares, marcada en espanyol. Joguines Les ballarugues joguina són tan antigues com difícils de documentar amb precisió.
Imperi Nou d'Egipte Hi ha ballarugues egípcies del voltant del 1.500 aC. Un exemplar d'ivori, amb quatre cares, s'esmenta amb unes dimensions de 1,7x 1,5 cm.
Un altre exemple d'època semblant és el d'una ballaruga d'ivori de Qaw al-Kebir. Té la forma d'una piràmide truncada, amb quatre cares marcades amb 1,2,3 i 4 punts, respectivament. Les dimensions són de 2,4x2x1,4 cm. No té tija però conserva el forat que la devia allotjar.
"Totum" Pel que fa a les ballarugues associades als jocs d'atzar, sembla que els antics romans ja coneixien una versió amb quatres cares. La ballaruga romana era anomenada totum. Consistia en un cub travessat per una tija que feia d'eix. La part inferior era curta i disposava d'un punta, destinada a permetre el gir sense gaire fregament. La part superior de la tija era un xic més llarga, permetent fer girar la ballaruga amb dos dits d'una mà. Generalment estaven fetes d'ivori o d'os.Teetotum at A.Word.A.Day)
Les quatre cares de les ballarugues romanes estaven marcades de la manera següent: lletra A, del llatí aufer, agafa (indicant que el jugador que havia tirar havia d'agafar una unitat del munt de peces en joc; monedes, avellanes, nous, …) lletra D, del llatí depone, posar (indicant que calia afegir una peça al munt) lletra N, del llatí nihil, res (el jugador de torn es quedava igual) lletra T, del llatí totum, tot (el jugador es quedava totes les peces del munt)
El nom de la baldufeta romana, totum, venia de la cara "totum". Hi ha versions diferents de les marques a les cares.
El “toton” del Pantagruel François Rabelais, en la seva obra Pantagruel (1532), va fer referència al joc basat en la ballaruga.
Referències posteriors 1638. Un diccionari castellà-italià no ofereix cap terme italià corresponent a "perinola" (ballaruga en castellà). 1700. Un poema picant en francès tenia per títol Le jeu du toton, El joc de la ballaruga. (signat per sieur Motin) Joseph Strutt, nascut el 1749, esmentava que quan era infant les ballarugues tenien 4 cares. 1860. La primer versió del joc The Game of Life emprava una ballaruga de sis cares.
Dreydl miniatura|Dreidel. La versió jueva de la ballaruga s'anomena dreydl, dreidel o sevivon.
La ballaruga de Sardenya L'article en italià tracta de la versió sarda de la ballaruga: su barralliccu. I esmenta que només es coneix a la zona propera a Càller. Potser per influència catalana.
Referències
Categoria:Joguines Categoria:Jocs Categoria:Objectes