El racisme postmodern o racisme cultural és una ideologia que recolza la idea que les cultures no són ni inferiors ni superiors, sinó diferents, i que no existeix una desigualtat entre races, sinó una diferència entre cultures. Així mateix, aquest pensament nega el diàleg i la interacció entre les diverses cultures, per tant, la possibilitat d'establir unes normes comunes de convivència en territoris compartits.
La postmodernitat va portar l'encobriment i l'ocultació del racisme, és a dir, en la postmodernitat se sap que hi ha racisme, però s'actua com si no n'hi hagués.Ramon, F. (1999). Modern and Postmodern Racism in Europe: Dialogic Approach and Anti-Racist Pedagogies. Harvard Educational Review, 69(2),150-172. doi: 10.17763/haer.69.2.3346055q431g2u03 Amb el pas del temps i a mesura que la societat evolucionava, fer públiques declaracions en contra d'altres races i/o ètnies va començar a no estar acceptat per part de la societat. Això no ha comportat la desaparició del racisme, però si la tendència a no mostrar-lo públicament. Aquesta manera la societat aparenta ha deixat de ser racista quan en realitat aquest es troba latent.
El racisme postmodern exclou els immigrants i els grups minoritaris d'una forma més deshumanitzada que el racisme al qual estàvem acostumats, destruint el diàleg i afavorint unes idees semblants a les cíniques on el seu objectiu no era pas una transformació de la societat, sinó oferir una tranquil·litat individual a tot el qui, voluntàriament, s'unís a les seves, amb la garantia que la societat no perdi la seva identitat pròpia i individual. És impossible educar conjuntament a persones de diferents cultures, ja que el diàleg i l'intercanvi només poden portar a la pèrdua de diferència i identitat de les cultures no dominants.Flecha, R. (1999). Racismo: no, gracias (1a ed.). Barcelona: El roure editorial. El mateix passa amb la convivència. El que aquest tipus de racisme pretén, és que cada cultura i grup visqui al seu lloc d'origen per tal de no perdre les seves arrels. No lluita per la igualtat, perquè aquesta únicament perjudica la identitat de cada cultura i cada grup.
En l'actualitat és molt difícil que alguna persona accepti públicament que és racista. Ja sigui perquè sap que no està acceptat socialment o perquè realment no ho sigui d'una manera conscient i voluntària. La societat ha evolucionat i ha canviat, sembla que ha deixat de banda el ser racista, però només ho aparenta. La societat s'ha vist obligada a camuflar-se i a transformar la discriminació continuant amb el racisme a través d'uns mecanismes més subtils i difícils d'identificar.Dovidio, J.F., & Fazio, R. H. (1992). New technologies for the direct and indirect assessment of attitudes (1a ed.).New York, US: Russell Sage Foundation.
La prova que demostra que el racisme no ha desaparegut la trobem en les diferències socials que hi ha entre ètnies, races i immigrants. Aquelles persones de condició racial creuen que la raça de cada persona influeix en la seva intel·ligència, també es mostren menys interessats a socialitzar-se, i en donar suport a les polítiques que redueixen la desigualtat racial en l'educació.Donovan, B. M. (2017). Learned inequality: Racial labels in the biology curriculum can affect the development of racialprejudice. Journal of research in science teaching, 54(3), 379-411. doi: 10.1002/tea.21370
El racisme i els seus orígens En la dècada del 1960 el concepte de racisme s'aplicava al tractament d'individus i la creença que un individu era racialment inferior,Frideres, J. S. (2016). Racism. A The Canadian Encyclopedia. Recuperat de http://www.thecanandianencyclopedia.ca actualment el racisme descriu pràcticament tot el que té a veure amb el conflicte racial.Bowser, B. P. (2017). Racism: Origin and Theory. Journal of Black Studies, 48(6), 572-590. doi: 10.1177/0021934717702135
El concepte de raça va aparèixer per primera vegada al voltant del ; els nord-americans van començar a utilitzar aquest terme als seus escrits científics a finals d'aquest mateix segle. Al XIX el racisme va començar a estudiar-se per científics, en aquell moment la ideologia explicava alguns conflictes econòmics i polítics en llocs del món i es legitimava el paper capitalista britànic al sistema econòmic mundial.Pascale, P. (2010). New racisms: State of the art in the social psychology of prejudice. Ciencias Psicológicas, 57-69.
A la dècada de 1960 es va descriure el racisme com un concepte cultural, institucional i individual, també es van assumir els vincles entre aquests tres nivells i es va preparar com si fos per al desenvolupament d'una teoria. Segons el seguiment de la literatura sobre el racisme, es va allunyar la seva promesa inicial. Ara veiem cada nivell (cultural, institucional i individual) elaborat com racismes diferents i s'ha perdut la intenció original de vincular els tres nivells en una única teoria.
A la dècada de 1970 es comença a pensar que el concepte de raça va disminuir significativament, augmentant la importància de la classe social i la cultura, però això només ho sembla aparentment.
El racisme funciona sobre la base del procés de categorització de les persones, atribuint característiques pròpies de determinats grups. Això es complementa amb la identificació de l'individu amb un grup, que es considera superior als altres als quals es compara.
Durant l'evolució del racisme, hi ha hagut molts documents redactats per organitzacions, on s'ha pogut veure que aquest tema mostra molta flexibilitat ideològica. Aquestes organitzacions reben l'acceptació quan eviten la retòrica del racisme tradicional, incorporen la incorporació del victimisme blanc i emfatitza el llenguatge del nou racisme.Brooks, E., Ebert, K., & Flockhart, T. (2017). Ideological flexibility, frame alignment, and legitimacy among racially conservative and extremist organizations. Examining the reach of color blindness, 58, 254-276. doi: 10.1080/00380253.2017.1296340
El racisme modern i el racisme postmodern El Racisme Modern proclama que el model cultural universal i per tant, aquell que s'ha de considerar superior, és l'home blanc. Fet que ens fa veure que en el racisme modern existeix una desigualtat de races, i una subordinació (hi ha races superiors a les altres, el que implica que ha d'haver una relació de comandament i obdiència). Per exemple, aquest tipus de racisme el podem observar en ideologies com el Nazisme i l'Holocaust.
En la modernitat és defensava la igualtat d'oportunitats, i l'educació va ser un àmbit en el qual es va dur a terme. Era una igualtat limitada, la idea era proporcionar als grups inferiors l'oportunitat de poder evolucionar i aconseguir els valors i formes de funcionament dels grups superiors (donant per suposat, que aquests eren els correctes i adequats per a tothom). De manera que s'obligava a formar part de la cultura hegemònica.Padrós, M., & Tellado, I. (2009). Culture crossing in the school. Revista Electrónica Teoría de la Eduación: Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 10(3), 159-179. Recuperat de http://usal.es/revistaeducacion
El racisme modern està compost per tres característiques principals.McChonahay, J.B. (1983). Modern racism and modern discrimination: the effects of race, racial attitudes, and context on simulated hiring decisions. Personality and social psychology Bulletin, 9(4), 551-558. Recuperat de
Discrepància contra aquelles persones de color que ascendeixen ràpidament. Discrepància cap a allò que s'ha cedit a les persones de color. Com per exemple, la discriminació positiva. Negació de l'existència d'una discriminació racial. En la modernitat les anàlisis sobre el racisme emfatitzaven en la desigualtat racial, la seva història, llegat i conseqüències. Mentre que en la postmodernitat se sostenen arguments que expressen que la raça és només un component de la identitat i que les condicions polítiques i econòmiques en la que es basava la modernitat havien canviat de forma fonamental.
Els postmodernistes interpreten el món divers, inestable, fragmentat i que consisteix en conjunts difusos i efímers de múltiples identitats. Això és a causa de la naturalesa canviant dels canvis socials, polítics i econòmics.
Des d'un punt de vista postmodern hi ha múltiples experiències i comprensions de raça i racisme; es promou un estímul de l'exploració reflexiva i creativa de l'alternativa, el que és ambigu i el que és ambivalent. La resposta d'un modernista seria que aquests arguments només serveixen per a desviar l'atenció crítica dels sistemes socials opressius i redirigir-la cap al nivell de les percepcions, opinions, lògica i la ment de l'individu.Stevens, G. (2003). Academic representations of ‘race’ and racism in psychology: Knowledge production, historical context and dialectics in transitional South Africa. International journal of intercultural relations, 27(2), 189-207. doi: 10.1016/S0147-1767(02)00092-5
+Racisme ModernRacisme PostmodernEmfatitzen en la desigualtat racial, la seva història, llegat i conseqüènciesLa raça és només un component de la identitatExisteixen cultures superiors i inferiorsNo es fixa en la desigualtat de races, sinó la diferència entre culturesEs defensa la igualtat d'oportunitatsNo creuen en la igualtat d'oportunitatsDeriva de la perspectiva etnocentristaDeriva de la perspectiva relativista
Causes de l'increment del racisme postmodern Prejudici
Una de les principals característiques per les quals el racisme (tant modern com postmodern) existeix és el prejudici. Les persones són categoritzades, se'ls hi atribueixen característiques pròpies de cada grup, de manera que cada individu és identificat amb un grup social determinat.
El prejudici pot serTajfel, H., & Tumer, J. C. (1986). The Social Identity Theory of Intergroup Behavior. Psychology of Intergroup Relations, 5, 7-24. Recuperat de http://psycnet.apa.org/search Categorització social, per la egmentació, classificació i ordenació de la realitat i de les diferents races i ètnies, dividint a la població segons el físic, la ideologia, la cultura i el lloc del qual provenen; estereotips, amb imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones, segons els quals la major part dels membres d'una categoria social comparteixen les mateixes característiques; i identificació social, pel que les etiquetes racials afecten en el desenvolupament del prejudici racial, i aquest desemboca en la desigualtat de races, és a dir, el racisme.Donovan, BM. (2017). Racial labels in the biology curriculum can affect the development of racial prejudice. Learned inequality, 54(3), 379-411
Religió La confusió i el conflicte sobre la pèrdua de la identitat són causades per interpretacions diferents que venen marcades implícitament per factors com la superfície i la religió. A conseqüència es deriven a termes com negre, jueu i musulmà que poden invocar diferents de les nostres concepcions o categories més profundes, com la raça, la cultura, la religió, l'etnicitat i el lloc de procedència.Stevick, E.D. (2017). 'Can I borrow your glasses?': a prescription for learning to see the cultural roots of identity terms and implicit categories through others' lenses. Intercultural education, 28(6), 543-556. doi: 10.1080/14675986.2017.1405529