Kōgyo Tsukioka (, Tsukioka Kōgyo), també anomenat al principi de la seva carrera Kōgyo Sakamaki (坂巻 耕漁, Sakamaki Kōgyo), (18 d'abril de 1869 - 25 de febrer de 1927) va ser un artista japonès de l'era Meiji, es va especialitzar en tècniques de gravat i pintura, especialment en ukiyo-e. Al llarg de la seva vida, va produir més de 500 gravats diferents d'aquesta mena, molt centrats en les diferents expressions artístiques tradicionals del Japó. En destaquen sobretot escenes i personatges del teatre Noh, una pràctica teatral que va sorgir al segle VIII sobre la base dels conceptes que uneixen el cant, el ball i la interpretació, i sobretot la seva série "Cent obres Noh" (能楽百番, Nohgaku Hyakuban, 1922-1925).

Biografia esquerda|miniatura|Escena del Teatre Noh", c. 1910.

miniatura|Ukiyo-e “Shōjō” de Kōgyo Tsukioka, de la sèrie “Cent obres Noh” (Nohgaku Hyakuban, 1922-25)

Kōgyo va néixer, anomenat Hanyu Sadanosuke, l'any 1869 al districte de Nihonbashi a Tòquio, fill d'una ex geisha de nom Sakamaki Taiko. Va començar la seva pràctica artística als quinze anys, sota la tutela de Yoshitoshi Tsukioka, un gran mestre del ukiyo-e, amb el qual la seva mare va arribar a casar-se. Al ser adoptat per Yoshitoshi, Kōgyo va canviar el seu cognom a Tsukioka, el del seu pare adoptiu. Encara que Yoshitoshi no estava tan centrat en els temes de teatre japonès, l'interès de Kōgyo per les escenes de teatre Noh, probablement va ser estimulat per Yoshitoshi, que era un gran entusiasta d'aquesta forma d'art escènica.

Després de la mort de Yoshitoshi el 1892, Kōgyo va continuar els seus estudis amb Matsumoto Fuko, un pintor especialitzat en paisatges simples i en escenes històriques. Posteriorment, va estudiar amb el pintor i xilografista Ogata Gekko, que es va convertir en el seu segon mestre. Seguint la tradició japonesa de donar nom als alumnes, Gekko el va nomenar Kōgyo. Les seves obres, durant la dècada de 1890, va signar-les amb el cognom de soltera de la seva mare, Sakamaki. Quan Kōgyo Tsukioka es fa càrrec de l'escola, va passar d’anomenar-se Sakamaki Kōgyo (坂巻耕漁) a signar com Tsukioka Kōgyo (月岡耕漁).

El 1908, Kōgyo va tenir una filla, de nom Fumiko, que va ser més tard coneguda com a Tsukioka Gyokusei. També es va convertir en gravadora, amb la publicació d'escenes de teatre Noh sota l'edició de Shozaburo Watanabe, i va estudiar yamato-e amb el mestre Matsuoka Eikyu.

El 1927 Kōgyo va morir i Gyokusei va passar a dirigir l'escola de gravat del seu pare.

Obra seleccionada "Quadre de neu de bambú Nokyoku" Col·lecció de coloració de seda del Museu Nacional de Tòquio

"Fulles de tardor caçant" Coloració de seda, propietat del Museu d'Art Jorakuji, 1924, dedicada al temple Joraku-ji dos anys més tard

"Dojoji Rinraku no Zu" Coloració de seda, propietat de Dojoji, any de producció desconegut, dedicada a l'agricultura i la pesca el dia de Cap d'Any del 1927

"Dojoji Nohmen-zu" Coloració de llibre de paper Col·lecció Dojoji Pinzell excel·lent

"La valentia de la meva escola fora del castell de Hotenfu" 3 peces de Daishiki (1894) Col·lecció de la Gran Biblioteca Britànica

"Gran Kidan d'Honor del Japó", 3 peces Daishiki en continuïtat (1894)

"Extracte de la història japonesa Mino Mano Mawo" 3 peces Daishiki en continuïtat (1895)

"Celebració del 30è aniversari de la capital, la imatge de la sala de cerimònies Marunouchi" 3 peces Daishiki en continuïtat (1898)

"Nohgaku Zue" (“Il·lustracions del teatre Noh”), 32 xilografies ukiyo-e (1899-1901)

"Nohgaku Hyakuban" ("Cent obres Noh”), 100 xilografies ukiyo-e (1922-1925)

"Nohgaku Daikan" (“Enciclopèdia Nohgaku”), 5 volums en total, xilografies ukiyo-e (1925-1930) Versió Shoin fina

1 llibre de "Kyogen Goban" (50 xilografies ukiyo-e en total, catàleg) Versió Daikokuya del període Shōwa primerenc (Copintat amb Tamatoro Tsukioka)

Estampa platejada "Màscara de Noh Hannya"

Estampa platejada "Màscara de Noh Okina"

Exposicions a Catalunya “Noh i Kabuki a l'ukiyo-e - Obres de la col·lecció Stefan Bloc”, Flash Gallery, Barcelona, novembre 2025. Àmplia representació de l'obra de Kōgyo, en especial de la sèrie "Cent obres Noh" (能楽百番, Nohgaku Hyakuban, 1922-1925).

Referències

Bibliografia Catàleg de l'exposició, editat i publicat per Josai International University, Museu d'Art de Mizuta (09.2005). Kindai no Nōgakka: Tsukioka Kōgyo ten (“El pintor del Noh Modern Tsukioka Kogyo”). Tōgane-shi: Jōsai Kokusai Daigaku Mizuta Bijutsukan. Merritt, Helen and Nanako Yamada (1992). Guide to Modern Japanese Prints: 1900-1975. Honolulu: University of Hawai'i Press. Bondi, Don. "Tsukioka Kôgyo and Nô Ukiyo-e." Daruma 52, Vol.13, no.4 (tardor 2006), 12–24. Schaap, Robert i J. Thomas Rimer (2010). The Beauty of Silence: Japanese Nō and Nature. Prints by Tsukioka Kōgyo 1869-1927. Leiden: Hotei Publishing Llibre publicat per l'Associació Ukiyo-e japonesa, "The Great Color Ukiyo-e Encyclopedia", Vol. 2, Taishukan Shoten, 1982. Yoshida So, "Enciclopèdia Ukiyo-e", Hokushindo, 1987. Revista d'Art "Bien" (美庵), Vol. 45 (Número de tardor de 2007, Geijutsu Shuppansha), Característica especial "Ogata Gekko and His School", Shinichiro Iwakiri, Toshihiko Nori, Shinichi Seki, Taro Fukutomi, Shinji Momonoue, Ebisudo Gallery/Gallery Beniya, http://geijutsu.la.coojassupaneseebian_p/coopaneseebian.html., ISBN 978-4-434-10956-0. Hiroyuki Horikawa "Sendai Ukiyo-e Artist Kumamimi Kounen's 'Introduction to the Tsukioka Yoshitoshi School'" International Ukiyo-e Society, Ukiyo-e Art, núm. 171, gener de 2016.

Enllaços externs

Imatge de 'Nohgaku Zue' al Walters Art Museum Gravats de Kōgyo a l'Art Institute of Chicago Gravats de Kōgyo a la Ruth Chandler Williamson Gallery Es poden trobar reproduccions de l'obra d'aquest artista a ukiyo-e.org (consultat el 24/06/2014)

Categoria:Artistes d'ukiyo-e Categoria:Pintors de Tòquio Categoria:Morts el 1927 Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1869