miniatura|Un parell de CrystalEyes vidres de finestró miniatura|Principi funcional dels sistemes 3D d'obturador actiu Un sistema actiu de l'obturador 3D (seqüenciació de quadres alterns, imatge alternativa, AI, camp altern, camp seqüencial o eclipsi) és una tècnica de visualització d'imatges estereoscòpiques en 3D. Funciona només presentant la imatge destinada a l'ull esquerre mentre bloqueja la vista de l'ull dret, i després presenta la imatge de l'ull dret mentre bloqueja l'ull esquerre i repetint aquest procés tan ràpidament que les interrupcions no interfereixen amb la fusió percebuda de les dues les imatges en una sola imatge en 3D.
Els sistemes 3D moderns d'obturador actiu en general utilitzen ulleres d'obturador de cristall líquid (també anomenades "ulleres de persiana LC" o "ulleres d'obturador actives"). El vidre de cada ull conté una capa de cristall líquid que té la propietat de tornar-se opaca quan s'aplica la tensió, ja que és transparent. Les ulleres es controlen mitjançant un senyal de sincronització que permet que les ulleres bloquegin un ull i després l'altre alternativament en sincronització amb la freqüència de refresc de la pantalla. La sincronització de temps amb l'equip de vídeo es pot aconseguir a través d'un senyal cablejat, o bé mitjançant un transmissor infraroig o freqüència de ràdio (p. Ex., Bluetooth, enllaç DLP). Els sistemes històrics també utilitzen discs de filatura, per exemple, el sistema Teleview.
Els sistemes 3D de l'obturador actiu s'utilitzen per presentar pel·lícules en 3D en alguns teatres, i es poden utilitzar per presentar imatges 3D en CRT, plasma, LCD, projectors i altres tipus de pantalles de vídeo.
Avantatges i desavantatges Encara que pràcticament tots els sistemes informàtics i de vídeo no modificats normals es poden utilitzar per mostrar 3D afegint una interfície de connectivitat i unes ulleres d'obturador actives, els nivells inquietants de parpelleig o fantasma poden aparèixer amb sistemes o pantalles que no han estat dissenyades per a tal ús. La velocitat d'alternança necessària per eliminar completament el parpelleig notable depèn de la brillantor de la imatge i altres factors, però normalment és molt superior a 30 cicles de parells d'imatges per segon, el màxim possible amb una pantalla de 60 Hz. Una pantalla de 120 Hz, que permet 60 imatges per segon per ull, és àmpliament acceptada com a lliure de parpelles.
Avantatges A diferència dels ulls de l'obturador de color vermell / cian (anàglif) 3D, els vidres d'obturador LC són de color neutre, cosa que permet visualitzar 3D en l'espectre de colors, tot i que el sistema d'anàglif ColorCode es troba molt a prop de proporcionar resolució de colors. A diferència d'un sistema 3D polaritzat, on la resolució espacial (generalment) horitzontal es redueix a la meitat, el sistema d'obturador actiu pot conservar la resolució completa (1080p) tant per a les imatges esquerra com per a la dreta. Com qualsevol sistema, els fabricants de televisors poden optar per no implementar la resolució completa per a la reproducció en 3D, sinó que utilitzen la resolució vertical (540p) a la meitat.Investigation: Active 3D TVs, Full HD 3D Guaranteed? Digitalversus.com. 5 December 2011. (Archived.)
Desavantatges Es pot observar el parpelleig a excepció de les taxes d'actualització molt elevades, ja que cada ull està rebent, efectivament, només la meitat de la velocitat de refresc real del monitor. Tanmateix, les lents modernes de LC generalment funcionen amb majors taxes d'actualització i eliminen aquest problema per a la majoria de la gent. Fins fa poc, el mètode només funcionava amb monitors CRT; Alguns monitors moderns de panell ara admeten velocitats de refresc suficient per funcionar amb alguns sistemes de persiana LC. Molts projectors, especialment els basats en DLP, admeten 3D fora de la caixa. Les ulleres de persiana LC estan apagant la llum la meitat del temps; a més, són lleugerament fosques encara que es deixen encendre, perquè estan polaritzades. Això dona un efecte similar a veure la televisió amb ulleres de sol, que provoca que l'espectador percebi una imatge més fosca. Tanmateix, aquest efecte pot produir un contrast de visualització percebut més alt quan es vincula amb LCD a causa de la reducció de la llum de fons. Atès que les ulleres també enfosqueixen el fons, el contrast s'incrementa quan s'utilitza una imatge més brillant. Quan s'utilitza amb LCD, les diferències extremes localitzades entre la imatge que es mostraran en un ull i l'altre poden generar un encreuament, ja que els píxels dels panells LCD no poden canviar-se, per exemple, de negre a blanc, en el temps que separa la imatge de l'ull esquerre de la dreta. Els avenços recents en el temps de resposta del panell, però, han portat a les pantalles que rivalitzen o fins i tot superen els sistemes 3D passius. La velocitat de marc ha de ser doble que la d'un sistema 3D no 3D, anàglif o polaritzat per obtenir un resultat equivalent. Tots els equips de la cadena han de poder processar quadres a doble velocitat; en essència això duplica els requisits del maquinari. Malgrat una caiguda progressiva dels preus, a causa de l'ús intrínsec de l'electrònica, segueixen sent més cares que les ulleres 3D anàglifes i polaritzades. A causa de la seva electrònica integrada i les bateries, les primeres ulleres d'obturador eren fortes i costoses. No obstant això, les millores en el disseny han donat lloc a models més nous que són més barats, lleugers, recarregables i que es poden usar sobre lents de prescripció. De marca a marca, les ulleres d'obturador utilitzen diferents mètodes i protocols de sincronització. Per tant, fins i tot els vidres que utilitzen el mateix tipus de sistema de sincronització (per exemple, infrarojos) probablement seran incompatibles entre els diferents fabricants. No obstant això, s'estan fent esforços per crear un vidre d'obturador 3D universal.Universal 3D Shutter Glass Error in webarchive template: Check |url= value. Empty. .
Crosstalk Crosstalk és la fuga de marcs entre l'ull esquerre i l'ull dret. Les pantalles LCD mostren aquest problema amb més freqüència que les pantalles de plasma i DLP, a causa del temps de resposta més lent del píxel. Les pantalles LCD que utilitzen una llum de llum estroboscòpica, com LightBoost de nVidia, redueixen la interferència. Això es fa apagant la retroiluminación entre les actualitzacions, mentre esperen que les ulleres de l'obturador canviïn els ulls, i també perquè el tauler LCD finalitzi les transicions de píxels.
Estàndards El març de 2011, Panasonic Corporation, juntament amb XPAND 3D, va formular el M-3DI Standard, que tenia com a objectiu proporcionar compatibilitat i estandardització a nivell industrial de les persianes LC. Aquest moviment pretenia aconseguir la compatibilitat entre els fabricants de televisors 3D, ordinadors, portàtils, projecció domèstica i cinema amb lents d'obturador estàndard LC que funcionarien a tot el maquinari 3D a la perfecció. L'estàndard actual és Full HD 3D Glasses.
Field Sequential s'ha utilitzat en videojocs, pel·lícules VHS i VHD i sovint es coneix com a HQFS per a DVD, aquests sistemes utilitzen lents sense fils o sense fil LCS.
El format Sensio era utilitzat amb DVDs utilitzant vidres de LCS sense fil.
Cada implementació activa d'obturador 3D actiu pot funcionar amb la seva pròpia freqüència de configuració del fabricant perquè coincideixi amb la velocitat d'actualització de la pantalla o el projector. Per tant, per aconseguir compatibilitat a través de diferents marques, s'han desenvolupat determinades ulleres per poder ajustar-se a una àmplia gamma de freqüències.HDfury (downloaded 25 July 2013)XPAND (downloaded 25 July 2013)
Timeline Timeline va fer el debut públic notablement primerenc. El 1922, el sistema Teleview 3-D es va instal·lar en un únic teatre de la ciutat de Nova York. Diversos curtmetratges i una pel·lícula (llargmetratge) es van mostrar executant impressions d'ull esquerre i d'ull dret en un parell de projectors entrellaçats amb les persianes que funcionaven fora de fase. Cada seient a l'auditori estava equipat amb un dispositiu de visió que contenia un obturador mecànic que girava ràpidament, sincronitzat amb les persianes del projector. El sistema funcionava, però la despesa de la instal·lació i la manca de capacitat dels espectadors, que havien de ser recolzats en estands ajustables, limitaven el seu ús a aquest compromís.
En les últimes dècades, la disponibilitat de persianes optoelectròniques lleugeres ha provocat una reactivació actualitzada d'aquest mètode de visualització. Els vidres d'obturador de cristall líquid van ser inventats per Stephen McAllister d'Evans i Sutherland Computer Corporation a mitjans dels anys setanta. El prototip tenia les pantalles LCD muntats en una caixa de cartró petita amb cinta adhesiva. Les ulleres mai van ser comercialitzades a causa del fantasma, però E & S va ser un adoptador molt primerenc de vidres de tercers com StereoGraphics CrystalEyes a mitjans dels anys vuitanta.
L'any 1985, els fabricants de VHD 3D van estar disponibles al Japó per fabricants com Victor (JVC), National (Panasonic) i Sharp. Hi havia altres unitats disponibles per a cintes seqüencials de camp VHS, incloses les Realeyes 3D. Es van posar uns pocs kits disponibles per veure DVDs seqüencials de camp. Sensio va llançar el seu propi format, que era més gran que els DVD Seqüencials d'Alta Qualitat (HQFS).
Jocs miniatura|SegaScope 3-D Vidres, estrenats el 1987 miniatura|Sistema Famicom 3D, estrenat l'any 1987 només al Japó El mètode de marcs alternatius es pot utilitzar per convertir els jocs 3D moderns en 3D veritable, tot i que s'ha utilitzat un mètode similar amb camps alternatius per donar una il·lusió 3D a les consoles tan antigues com el sistema mestre i l'ordinador familiar. S'utilitza un programari especial que genera dos canals d'imatges, compensats entre si per crear l'efecte estereoscòpic. Les taxes de fotograma elevades (normalment ~ 100 fps) són necessàries per produir gràfics sense costures, ja que la velocitat de quadre percebuda serà la meitat de la velocitat real (cada ull només veu la meitat del nombre total de fotogrames). Una vegada més, les ulleres de l'obturador LCD sincronitzades amb el xip gràfic completen l'efecte.
L'any 1982, el videojoc Suba-3D de Sega va venir amb un ocular 3D especial, que era un espectador amb discos de gir per alternar imatges d'esquerra i dreta a l'ull del jugador des d'un sol monitor. El sistema 3D d'obturador actiu del joc va ser desenvolupat conjuntament per Sega amb Matsushita (ara Panasonic). http://flyers.arcade-museum.com/?page=thumbs&db=videodb&id=1106
El 1984, Milton Bradley va llançar el 3D Imager, una forma primitiva d'obturador actiu que utilitzava un disc rotatiu motoritzat amb transparències com persianes físiques per al Vectrex. Encara que eren molt voluminoses, utilitzaven el mateix principi bàsic d'alternar ràpidament imatges, que encara utilitzen avui les ulleres d'obertura actives.
Sega va llançar el SegaScope 3-D per al Master System el 1987, que va ser el primer dispositiu electrònic conegut per utilitzar ulleres LCD d'Obturador Actiu. Només es van alliberar vuit jocs compatibles amb 3D. Nintendo's Famicom també va tenir un sistema Famicom 3D similar, que era un auricular de làser LCD, llançat el 1987 només al Japó.
El 1993, Pioneer va llançar el sistema LaserActive que tenia una badia per a diversos "PAC's" com el Mega LD PAC i LD-ROM² PAC. La unitat era capaç de 3D amb l'addició de les ulleres 3D LaserActive (GOL-1) i l'adaptador (ADP-1).
Tot i que el maquinari 3D per a aquests sistemes de videojocs anteriors està pràcticament en mans dels col·leccionistes, encara és possible jugar els jocs en 3D utilitzant emuladors, per exemple, utilitzant un Sega Dreamcast amb un emulador de Sega Master System juntament amb una televisió CRT i un sistema 3D com el que es troba a The Ultimate 3-D Collection.