La casa Antoni Tarrés és un edifici situat al carrer dels Tallers, 45 del barri del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història El 1763. Jaume i Ramon Arnaudies, pare i fill, establiren en emfiteusi una part de la propietat al gerrer Bernat Barba, i aquell mateix any i el 1776 li vengueren una altra,AHPB, notaris Guillem Òdena, 17-06-1763, i Antoni Nogués, 26-04-1776. i el 1777, aquest va demanar permís per a obrir-hi una porta i posar un guardarrodes.
El 1841, els seus hereus subestabliren la propietat, descrita a la documentació notarial com a tres cases amb un carreró, pati, hort i «quadres» de teixir o fer gerres, forn i altres elements de l'obrador, al gerrer Antoni Tarrés i Bosch (1802-1879), amb l'obligació d'invertir-hi en millores 10.000 lliures en el termini de 6 anys i la imposició d'un cens de 1.400 lliures anuals.AHPB, notari Josep Rigalt i Alberch, manual 1.255/13, f. 178-183v, 30-08-1841. Aquest, que havia fet servir les instal·lacions com a llogater, hi emprengué diverses obres de reforma a càrrec del paleta Josep Servitges, que consistiren en la construcció d'un forn i un dipòsit de llenya amb volta de maons, la remunta de tres pisos a la casa interior, a més de la caixa d'escala i una galeria. El 1842 va incorporar al seu equip l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestratén, i el seu taller es convertiria en el principal productor d'elements ornamentals de terracota de la ciutat, aprofitant el ban del 1846 que permetia augmentar l'alçada de les façanes fins a 100 pams.
El 1847, Tarrés hi va fer construir un porxo i va pavimentar el pati, entre altres obres de millora, i el 1852 va fer enderrocar la part de la finca que donava al carrer dels Tallers, construint-hi un nou edifici de planta baixa i quatre pisos i 100 pams d'alçada, obra de l'arquitecte Josep Buxareu.AMCB, Q127 Foment 658 bis C. El 1858, aquest s'encarregà d'un altre edifici de soterrani i cinc pisos al pati d'illa, anomenat «Mostruari» perquè s'hi mostrava in situ la producció de la fàbrica: baranes, balustres i altres elements decoratius, gerros amb fruits, etc. als clients per tal que aquests hi poguessin escollir.
A la seva mort el 1879, el negoci va ser continuat pel seu fill Antoni Tarrés i Martínez, que es va associar amb un altre terrisser, probablement Lluís Macià, sota la raó social Centre de Productes Ceràmics Tarrés, Macià i Cia, amb seu a la Ronda de Sant Pere, 11, i el 1929 encara existia com a societat anònima.
El 1923 s'hi va construir un annex a la «quadra» interior, segurament destinada a la foneria de metalls d'Octavi Domènech, que també era el propietari de la finca. El 1939, Domènech va presentar-ne un projecte de reconstrucció arran dels desperfectes causats pels bombardejos de la Guerra Civil, que també incloïa l'annex. El 1953, es va substituir la coberta de la «quadra» per una lluerna.
Finalment, les construccions de l'interior d'illa foren enderrocades entre 2003 i 2004, i el solar resultant es fa servir com a camp de pràctiques per als estudiants d'Arqueologia de la veïna Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
miniatura|esquerra|Balcó i escultures de la façana esquerra|miniatura|Quarteró núm. 55 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Es tracta d'un conjunt casa-fàbrica del que es conserva l'edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb un passatge que porta al pati de l'interior de l'illa, que conserva les dimensions originals i el paviment de llambordes deformat pel pas de carruatges. Actualment hi ha un negoci de lloguer de bicicletes.
A la planta baixa hi ha tres accessos amb arc escarser —dos a negocis i un per al passatge— i un petit portal d'accés als habitatges. Per sobre, tots els pisos s'articulen amb una finestra al tram esquerra i al tram dret i un seguit de balcons centrats per a totes les obertures, amb les mateixes dimensions. Les del primer pis es troben unides per una llarga balconada amb barana de forja simètrica però prou elaborada. A la resta de pisos, cada obertura té el seu respectiu balcó. Corona l'edifici una cornisa amb motllura recolzada sobre mènsules grans, amb decoració estriada que recorda a capitells.
La façana s'estructura de manera vertical en la composició, no traspassant normalment els límits dels pisos. A l'alçada de la balconada de la primera planta hi ha, a costat i costat de l'obertura més centrada, dues escultures de terracota d'aire clàssic i aproximadament d'escala humana, obra de Santigosa. Per sobre d'aquestes, al segon i tercer pis, hi ha dos plafons allargats dominats per motius florals, foliacis i en general vegetals. Novament per sobre, en el mateix eix vertical, hi ha dos medallons amb efígies dedicades a l'escultor grec clàssic Praxíteles i al ceramista manierista francès Bernard Palissy. A les mènsules que suporten els balcons i també en plaques situades per sobre de les obertures hi ha elements decoratius de naturalesa vegetal, tant esculpits com en terracota. Això es manté al primer i segon pis, mentre que són absents al tercer.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental del Raval Tarrés Categoria:Edificis amb terracotes de Barcelona Categoria:Carrer dels Tallers