Èumenes de Càrdia (, ) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Biografia segons PlutarcPlutarc: "Vida d'Èumenes" Antecedents Èumenes de Cardia fou el fill d'un carreter de Cardia, al golf de Melas, al Quersonès.Plutarc esmenta com a referència a Duris Essent un infant, el rei Filip II de Macedònia, que anava a Cardia de tant en tant, va anar a veure com els joves s'exercitaven al pancration i en la lluita; entre els quals van destacar en la lluita el Jove Èumenes va cridar l'atenció del rei que el va prendre al seu servei.Plutarc també fa a Duris l'origen d'aquesta versió i afegeix que d'altres esmenten que la preferència per Èumenes va venir donada per amistat i com agraïment a l'hospitalitat que el pare del jove oferia al rei quan era a Cardia.
A la mort de Filip, Èumenes era considerat un igual entre els més capacitats dels oficials d'Alexandre el Gran, i va rebre el títol de secretari principal, que era poc important, però era considerat un amic i un conseller íntim. Va exercir el càrrec per set anys i després tretze anys més amb Alexandre. Va tenir sempre lloc al consell. Fou comandant de dos divisions de cavalleria dels hetaris i va tenir la direcció d'una de les expedicions a l'Índia i quan va morir Hefèstion, Perdicas era el favorit, i Èumenes va succeir a Perdicas. Neoptòlem, l'escuder principal del rei, a la mort d'Alexandre, va dir que ell havia portat l'escut i espasa del rei, però Èumenes l'havia seguit igualment només amb l'escriptura. Era conegut que Alexandre apreciava a Èumenes i li va donar per muller a Artonis, germana de Apame (esposa de Ptolemeu) i de Barsine, la primera dona d'Alexandre (filla d'Artabazos II i mare d'Hèracles).
Algun cop va caure en desgràcia amb Alexandre, un parell de vegades per causa d'Hefèstion. La primera vegada Hefèstion va donar a un músic anomenat Euios, els quarters que els servidors d'Èumenes havien agafat pel seu senyor, cosa que va provocar la colera d'Èumenes; Alexandre inicialment va desautoritzar a Hefèstion, però més tard va tornar a canviar d'opinió i va considerar que Èumenes s'havia portat amb ell pitjor que amb el mateix Hefèstion. La segona vegada fou per un regal del rei a Èumenes o Hefèstion que ambdós es van disputar amb paraules gruixudes.
Un altre enfrontament amb el rei fou quan Alexandre va enviar a Nearcos amb una flota a explorar l'oceà; mancat de diners va demanar col·laboracions als seus principals generals i en concret a Èumenes li va demanar 300 talents, però aquest només en va oferir 100 al·legant que no en tenia més i va dir que veia difícil recaptar la resta entre els seus ajudants. Alexandre va refusar i no va mostrar cap hostilitat però tot seguit va ordenar als seus servidors d'incendiar la tenda d'Èumenes, obligant-lo així a treure els seus diners i posant al descobert la seva falsedat. La tenda es va cremar totalment i es van perdre tots els papers que com a secretari escrivia Èumenes, i es van trobar or i plata per valor de més de mil talents; però disgustat per la pèrdua dels papers el rei llavors no els va voler. Va escriure a tots els sàtrapes i generals demanant enviar còpies de tots els documents i quan van arribar en va confiar la custòdia altre cop a Èumenes.
A la mort d'Hefèstion, Alexandre va expressar el seu ressentiment contra tots els que podien haver envejat al favorit o es podien haver alegrat de la seva mort, i un dels més sospitosos fou Èumenes. Però aquest va aconseguir recuperar la confiança reial i entre les coses que va fer fou ajudar a Alexandre a les celebracions de la memòria del difunt, i va pagar bona part del funeral del seu patrimoni privat.
A la mort d'Alexandre va esclatar una lluita entre la falange, i els amics de l'últim rei i els generals. Èumenes simpatitzava amb la falange però nominalment va romandre neutral, i quan altres oficials es van retirar a Babilònia, ell va restar amb el cos d'Alexandre i va calmar al cos de la infanteria i els va portar a la reconciliació amb els generals.
Primer repartiment Després d'aquest disturbis els generals van discutir el repartiment de les satrapies entre ells. Èumenes fou fidel a Perdicas d'Orèstia. Capadòcia, Paflagònia i la costa del Pont fins a Trapezus foren per Èumenes, però una part del país era independent, i no és clar que Ariarates, rei de Capadòcia, reconegués de veritat als macedonis. Antígon i LeonatosSàtrapa de Mísia o Frígia Hel·lespòntica van ser enviats a la zona per posar a Èumenes en possessió de la zona assignada amb un exèrcit però l'acció no es va concretar. Antígon, embriagat amb el poder, no va fer cas de les cartes de Perdicas que li ordenava fer-ho, però Leonatos es va dirigir cap a Frígia i va prometre fer una expedició a favor d'Èumenes.
Hecateos de Cardia, tirà de Càrdia, va demanar suport a Leonatos per anar en ajut d'Antípater i els macedonis, assetjats a Lamia. Leonatos hi valia anar i va cridar a Èumenes, al que va tractar de reconciliar amb Hecateos (les dos família tenien una llarga enemistat política, i el mateix Èumenes havia acusat anteriorment a Hecateos d'usurpar la tirania i havia demanat a Alexandre el Gran de restaurar la llibertat de Càrdia). Èumenes es va excusar, carregant les culpes a la presència d'Antípater i Hecateos, ambdós qualificats d'enemics personals; Leonatos va confiar un secret a Èumenes: l'ajut a Antípater només era una excusa i quan seria a Grècia aprofitaria per prendre el poder a Macedònia, i li va ensenyar una carta de Cleòpatra que l'invitava a Pella i li oferia la seva mà. Èumenes va prometre l'ajut a Leonatos però, desconfiant d'ell pel seu temperament obstinat, impulsiu i ambiciós, es va retirar de nit amb les seves forces300 cavallers i 200 homes ben armats, i el tresor format per 5000 talents i es va unir a Perdicas al que va informar dels plans de Leonatos;Els plans de Leonatos de casar-se amb Cleòpatra (filla d'Olímpies i germana de Alexandre el Gran) i proclamar-se rei, se'n van anar en orris quan va morir a Europa això va fer que Perdicas el tingués en la més alta consideració i fou admès a les reunions del consell.
Poc després el mateix Perdicas va dirigir una expedició a Capadòcia amb un fort exèrcit, va capturar al rei Ariarates II, va sotmetre el país, i va establir a Èumenes al govern de la satrapia;Èumenes, amb les forces enviades per Perdicas, va derrotar el rei Ariarates II en una primera batalla i poc després en un segon combat va aniquilar les forces que li restaven. Ariarates II fou fet presoner i crucificat. El seu fill Ariaramnes II i el fill d'aquest Ariarates III van fugir a Armènia. Èumenes va donar el govern de les ciutats als seus fidels i va establir guarnicions a les ciutats amb els seus propis oficials; també va nomenar jutges i recaptadors.
Perdicas se'l va emportar després de camí cap a Cilícia però a mig camí va considerar que necessitava un governant capacitat a les províncies que deixava endarrere i el va reenviar cap allí, i li va deixar l'administració completa sense adonar-se que no era prudent tenir a Èumenes allunyat de la seva cort. Èumenes planejava ocupar Armènia, on operava Neoptòlem i no volia a Perdicas a la vora, de manera que li va acceptar l'orde de tornar al·legant que es volia ocupar del seu propi govern.
Neoptòlem era ambiciós i vanitós. Èumenes es va esforçar per tractar amb ell, amb llargues converses. Èumenes volia fer contrapès a la falange macedònia i va aprofitar que la gent de la seva província eren bons genets per crear un cos de cavalleria potent; va abaixar els impostos i va donar altres beneficis a Capadòcia, va comprar molts cavalls que va distribuir entre els seus cortesans als que va oferir honors i recompenses, i els va obligar a entrenar-se. Així va poder formar un cos de cavalleria de 6300 homes ben entrenat i en molt poc temps.
Mentre Crater i Antípater havien reduït a Grècia i havien passat a Àsia per enderrocar a Perdicas,Antígon, gairebé independent a Frígia, els havia convençut de què Perdicas es volia proclamar rei. i la primera intenció fou entrar cap a Capadòcia. Perdicas estava en guerra amb Ptolemeu I Sòter i va nomenar a Èumenes comandant en cap de les forces de Capadòcia i Armènia; també va escriure a Àlcetes i Neoptòlem, dos sàtrapes als que va posar sota l'autoritat d'Èumenes. Àlcetes va rebutjar l'ordre i va al·legar que els macedonis s'avergonyirien de lluitar contra Antípater i que Crater era tan apreciat que seria rebut amb els braços oberts. Tanmateix Neoptòlem, no obertament però si d'amagat, no era fidel a Èumenes, i quan aquest el va cridar va refusar l'ordre i es va preparar per presentar batalla.
Èumenes va treure llavors profit dels seus preparatius. La seva infanteria fou derrotada per Neoptòlem però la cavalleria va posar les forces d'aquest en fugida i va capturar el camp enemic amb molt de material; la falange fou dispersada i va haver d'entregar les armes per salvar-se, Neoptòlem, amb les restes de l'exèrcit, es va retirar i es va reunir amb Crater i Antípater.
Aquestos, abans de la seva arribada, van enviar ambaixadors a Èumenes, i li van oferir de passar al seu camp a canvi de conservar les satrapies que posseïa i alguna altra amb un nombre addicional de soldats. Èumenes va declarar que no podia ser amic d'Antípater, i que amb Crater estava disposat a fer de mitjancer amb Perdicas per arribar a una entesa justa, però que si iniciaven les hostilitats ell estaria al costat del seu amic atacat, fins al final. Estaven discutint que fer quant va arribar Neoptòlem i els va demanar ajut i especialment a Crater.
Crater va enviar a Antípater a Cilícia amb bona part de les forcesEs tractava d'atacar a Perdicas, que era a Egipte, per l'esquena i ell mateix, amb la resta i amb Neoptòlem es va dirigir contra Èumenes, al que volia agafar de sorpresa. Èumenes però estava previngut, com era normal en un general. Èumenes va fer circular el rumor de què Neoptòlem, assistit per Pigris, avançava cap a Capadòcia i Paflagònia. Un somni que va tenir Èumenes el va fer arribar a la conclusió de què les coses estaven al seu favor i va optar per presentar batalla: va enviar a la cavalleria capadòcia dirigida per Farnabazos (fill d'Artabazos) i per Fènix de Tenedos, contra Crater, amb ordre d'avançar només veure'l. Ell mateix amb 300 homes a l'ala dreta, es va disposar a lluitar amb Neoptòlem. El xoc fou violent. Crater va causar moltes baixes amb la seva pròpia espasa però finalment fou ferit per un soldat traci i descavalcat; molts van passar per damunt seu sense reconèixer-lo però finalment fou capturat per Gòrgias, oficial d'Èumenes; Crater ja estava quasi mort i va morir poc després.
Mentre Neoptòlem i Èumenes es van enfrontar també. El primer fou ferit a la cama, i després va rebre una altra ferida de la qual va morir però abans va ferir a Èumenes, però la ferida fou lleu. Llavors Èumenes es va dirigir a l'ala esquerra, on ja la batalla s'havia decidit, i fou informat de la captura de Crater, al que va anar a veure i que va morir als seus braços. Èumenes el va fer enterrat d'acord amb la seva dignitat i va enviar les seves restes a Macedònia, a la seva dona i fills.