La casa Hurtado és un edifici situat a l'avinguda de Pedralbes, 46-48 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història El solar era propietat d'Antoni Hurtado i Estapé, argenter resident al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, que el 1904 sol·licità de l'Ajuntament de Sarrià el permís de construcció de la tanca del solar i de cimentació de la seva futura casa d'estiueig en un tram en projecte del carrer de Caponata (que mai es va realitzar), cantonada amb el passeig de Pedralbes. Hurtado n'encarregà el projecte a l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers, que seria una de les seves primeres obres. La sol·licitud va ser presentada el 1 de desembre del 1905, obtenint el permís el dia 22 d'aquest mes. L'obra principal va ser acabada el 1906.
El 1945, la casa fou dividida en tres apartaments. A la planta baixa hi van viure les nebodes del senyor Hurtado (germanes Massagué Ribas); al pis primer hi anà a viure la família Moragas; i al pis segon la família del pintor J.M. Nuet i Martí, que hi van viure fins al 1993.
Descripció Aquesta construcció es configura com un edifici aïllat envoltat de jardí i consta de planta baixa i dues pisos, amb terrat transitable tancat per balustrades.
A la primera planta i part de la segona és majoritària la utilització d'estuc blanc, mentre que a la planta baixa i part de la segona s'utilitza maçoneria irregular. Aquests tractaments contrasten amb el maó vist, aplicat puntualment. El maó s'utilitza per emmarcar totes les obertures arquitectòniques, en les balustrades del terrat i als balcons, on sobresurten esglaonadament formant arcs. A més de la puntual decoració amb maó, als ampits de les finestres de la planta baixa i a la part interna de la marquesina del balcó del segon pis, s'observa la utilització de rajoles de ceràmica vidriada en blanc i verd.
Les reixes dels balcons, igual que les de protecció de finestres i la porta d'accés a l'escala que va a les plantes superiors i al terrat són de ferro forjat, que reprodueix motius florals. Totes les finestres tenen persianes de llibret Al saló de la planta baixa, el paviment és de mosaic hidràulic i reprodueix motius vegetals i florals, a la vegada que el sostre està decorat en guix -pintat de colors i emmarcat per motllures també de guix-, amb relleus igualment vegetals i florals inscrits en circumferències unides per fulles, solució que també s'aplica als espais romboïdals creats per les circumferències.
Referències
Vegeu també Torre Casalot a Rambla Mercedes, 1-3
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de les Corts Categoria:Edificis modernistes de Barcelona Categoria:Edificis de Pedralbes