La dreta cristiana o dreta religiosa és un terme usat principalment als Estats Units per a etiquetar les faccions polítiques cristianes conservadores que es caracteritzen pel seu fort suport a les polítiques socialment conservadores. Els conservadors cristians busquen principalment d'aplicar la seva comprensió de les ensenyances del cristianisme a la política i a les polítiques públiques proclamant el valor d'aquestes ensenyances o cercant utilitzar-les per a influir en les lleis i les polítiques públiques.Sociology: understanding a diverse society, Margaret L. Andersen, Howard Francis Taylor, Cengage Learning, 2005, ,
Als Estats Units, la dreta cristiana és una coalició informal formada prop d'un nucli de protestants evangèlics i catòlics romans. La dreta cristiana obté suport addicional dels protestants, jueus i mormons de la línia principal conservadora. El moviment va tenir les seves arrels en la política dels Estats Units que es remunta a la dècada de 1940 i que ha estat especialment influent des de la dècada de 1970. Parcialment, té el suport en l'activisme de base, així com a l'enfocament en qüestions socials i en la capacitat de motivar l'electorat al voltant d'aquests temes. La dreta cristiana és notable avui dia per promoure posicions socials conservadores en temes com ara l'oració escolar, el disseny intel·ligent, la investigació amb cèl·lules mare embrionàries, l'homosexualitat, l'anticoncepció, l'avortament, i la pornografia.] Encara que el terme «dret cristià» s'associa més comunament amb la política als Estats Units, grups conservadors cristians similars es poden trobar en les cultures polítiques d'altres nacions de majoria cristiana.
Terminologia La dreta cristiana és «també coneguda com la New Christian Right (NCR) o el Religious Right», encara que alguns consideren que el dret religiós és «una categoria lleugerament més àmplia que la dreta cristiana».
John C. Green, del Pew Forum on Religion and Public Life, afirma que Jerry Falwell va usar l'etiqueta de «dret religiós» per descriure's a ell mateix. Gary Schneeberger, vicepresident de mitjans i relacions públiques de Focus on the Family, afirma que «termes com 'dret religiós' s'han utilitzat tradicionalment d'una manera pejorativa per suggerir l'extremisme. La frase 'evangèlics socialment conservadors' no és gaire emocionant, però aquesta és la forma de fer-ho».Sarah Pulliam: Phrase 'Religious Right' Misused, Conservatives Say Christianity Today (Web-only), 12 de febrer de 2009.
Els líders evangèlics com Tony Perkins del Family Research Council han cridat l'atenció sobre el problema d'igualar el terme dret cristià amb els evangèlics. Encara que els evangèlics constitueixen la base principal de la dreta cristiana, no tots s'ajusten a la descripció. El problema de la descripció es complica encara més pel fet que els conservadors religiosos poden referir-se a altres grups. Els mennonites i els amish que són teològicament conservadors, tanmateix, no hi ha organitzacions obertament polítiques associades amb aquestes denominacions.
Història miniatura|Jerry Falwell, la fundació del qual de la majoria moral va ser un pas clau en la formació de la «Nova Dreta Cristiana». Patricia Miller afirma que «l'aliança entre els líders evangèlics i els bisbes catòlics ha estat una pedra angular de la dreta cristiana duradora quasi vint anys». Des de fins de la dècada de 1970, la dreta cristiana ha estat una força notable tant en el partit republicà com a la política dels Estats Units quan el pastor baptista Jerry Falwell i d'altres líders cristians van començar a instar als cristians conservadors a involucrar-se en el procés polític. En resposta a l'augment de la dreta cristiana, la plataforma del Partit Republicà de 1980 va assumir algunes de les seves posicions, incloent l'eliminació del suport a l'Esmena d'Igualtat de Drets i l'addició de suport per a la restauració de l'oració escolar. Les últimes dues dècades han estat un moment important en els debats polítics i, al mateix temps, els ciutadans religiosos es van tornar més actius políticament en un període denominat «Nova Dreta Cristiana».Cook, Kimberly J., and Chris~ Powell. "Christianity and Punitive Mentalities: A Qualitative Study." Crime, Law and Social Change 39.1 (2003): pp-69–89 Si bé la plataforma també es va oposar l'avortament, i es va inclinar per restringir els fons del contribuent per a avortaments i aprovar una esmena constitucional que restauraria la protecció del dret a la vida dels nens per néixer, també va acceptar que molts nord-americans, inclosos els seus col·legues republicans, estaven dividits sobre el tema.
Encara que la influència de la dreta cristiana en general es remunta a les eleccions presidencials de 1980, Daniel K. Williams argumenta en el propi Partit de Déu que realment havia estat involucrat en la política durant la major part del . També assenyala que la dreta cristiana havia estat anteriorment en aliança amb el Partit Republicà en la dècada de 1940 a 1960 en qüestions com l'oposició al comunisme i la defensa d'«un ordre moral basat en els protestants».
A les eleccions de 1960, catòlics i evangèlics van treballar cara a cara, ja que els evangèlics van mobilitzar les seves forces per derrotar els catòlics Al Smith el 1928 i John F. Kennedy el 1960.Shaun Casey, The making of a Catholic president: Kennedy vs. Nixon 1960 (2009) p. 3–11, 107–18 La secularització va arribar a ésser vista pels protestants com la més gran amenaça per als valors cristians, tanmateix, en la dècada de 1980 bisbes catòlics i evangèlics havien començat a treballar plegats en temes com l'avortament.
L'alienació dels Demòcrates del Sud del Partit Demòcrata va contribuir a l'augment del dret, ja que la contracultura de la dècada de 1960 va provocar la temor a la desintegració social. A més a més, a mesura que el Partit Demòcrata s'identificava amb una posició pro avortista sobre l'avortament i amb valors socials no tradicionals, els conservadors socials es van unir al Partit Republicà en un nombre cada vegada més gran.
Al 1976, el president dels Estats Units Jimmy Carter va rebre el suport del dret cristià en gran part a causa de la seva aclamada conversió religiosa. Tanmateix, la transformació espiritual de Carter no va compensar les seves polítiques liberals en les ments dels conservadors cristians, com es reflecteix en la crítica de Jerry Falwell de que "els nord-americans literalment s'han mantingut al marge i han vist líders despietats i impius portar la nostra nació al caire de la mort.»
Capacitat d'organitzar La dreta cristiana contemporània va organitzar en reacció una sèrie de decisions del Tribunal Suprem dels Estats Units, en particular la Universitat Bob Jones v. Simon i la Universitat Bob Jones contra els Estats Units, que van desafiar l'exempció d'impostos de les escoles que discriminaven als negres. També s'ha involucrat en batalles per pornografia, obscenitat, avortament, oració autoritzada per l'estat en escoles públiques, contingut de llibres de text (sobre creacionisme), homosexualitat i educació sexual. Durant molt de temps es va creure que la decisió de la Cort Suprema de fer de l'avortament un dret protegit per la Constitució el 1973, «cas Roe contra Wade», va ser la força impulsora darrere l'ascens del New Christian Right Movement's en la dècada de 1970. Malgrat les grans campanyes de base organitzades pel moviment per protestar per la decisió Roe, els comentaris d'alts càrrecs, inclòs el cap del moviment, Paul Weyrich, van suggerir que l'ascens del New Christian Right Movement's no es va centrar en el tema avortament, sinó més aviat la negativa de la Universitat Bob Jones a complir amb la decisió Green v. Connally de 1971 de la Cort Suprema que va permetre que el Servei de Rendes Internes (IRS) recaptés impostos de les escoles religioses privades que violaven les lleis federals. miniatura|Manifestants en la Marxa per la Vida 2004 a Washington DC.
A Thy Kingdom Come, l'historiador Randall Balmer va relatar els comentaris que Weyrich va fer e] una conferència patrocinada per una organització del Dret religiós, a qui van assistir a Washington el 1990:
La Universitat Bob Jones, una universitat protestant privada i no confessional situada] a Greenville, Carolina del Sud, va tenir polítiques que rebutjaven la inscripció d'estudiants negres fins a 1971, va admetre tan sol a negres casats de 1971 a 1975, i va prohibir cites inter racials i matrimoni entre 1975 i 2000. En el cas de la Universitat Bob Jones contra el cas Simon de 1974, la Cort Suprema dels Estats Units va reforçar la decisió Verda i va dictaminar que l'IRS podria penalitzar a la Universitat per imposar polítiques de segregació. A l'any següent, l'IRS va intentar penalitzar a la Universitat Bob Jones per negar-se a permetre cites inter racials. Durant aquest temps, Weyrich va organitzar una campanya per defensar la Universitat i va al·legar que diverses qüestions socials que van ser considerades immorals per diversos conservadors religiosos van justificar la necessitat de donar fi a la intervenció federal en les escoles religioses. Com Balmer va recordar:
Ballmer també va assenyalar a un article de Polític 2014 que el 1968, un simposi patrocinat per la Christian Medical Society and Christianity Today, que era la revista principal evangèlica en aquest moment, va encoratjar «la salut individual, el benestar familiar i la responsabilitat social» com a justificacions per l'avortament i que el 1971, els delegats a la Convenció Baptista del Sud a St. Louis, Missouri, van aprovar una resolució aplaudint els «baptistes del sud a treballar per a una legislació que permetés la possibilitat de l'avortament baix condicionis com ara violació, incest, evidència clara de deformitat fetal severa, i proves curosament comprovades de la probabilitat de dany en la salut emocional, mental i física de la mare». La Convenció Baptista del Sud, amb la qual Weyrich va buscar una forta aliança, va mantenir aquesta resolució fins a 1979.
Activisme de base Gran part del poder de la dreta cristiana dintre del sistema polític dels Estats Units s'atribueix a la seva extraordinària taxa de participació en les urnes. Els votants que coexisteixen en la dreta cristiana també estan molt motivats per obtenir un punt de vista sobre temes que els interessen. A més a més d'una alta participació de votants, es pot comptar amb ells per assistir a esdeveniments polítics, tocar portes i distribuir literatura. Els membres de la dreta cristiana estan disposats a fer el treball electoral necessari per veure el seu candidat escollit. A causa del seu alt nivell de devoció, la dreta cristiana no necessita compensar monetàriament a aquestes persones pel seu treball.John C. Green and Mark Silk, "Why Moral Values Did Count," Religion in the News, Spring 2005, http://www.trincoll.edu/depts/csrpl/RINVol8No1/WhyMoral%20ValuesDidCount.htm Geoffrey C. Layman, and John C. Green. 2006. "Wars and Rumors of Wars: The Contexts of Cultural Conflict in American Political Behavior." British Journal of Political Science, Volume 36, Issue 1 de gener de 2006, pp 61–89
Líders polítics i institucions