El papa Bonifaci VIII (en llatí: Bonifatius PP. VIII), nascut Benedetto Caetani (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 24 de desembre de 1294 a 1303. La família Caetani era d'origen baronal, amb connexions amb el papat. Va succeir el papa Celestí V, que havia abdicat del tron papal. Bonifaci va passar la seva primera carrera a l'estranger en funcions diplomàtiques.
Bonifaci VIII va presentar algunes de les reivindicacions més fortes de qualsevol papa sobre el poder temporal i espiritual. Es va involucrar sovint amb els afers exteriors, incloent França, Sicília, Itàlia i la Primera Guerra d'Independència d'Escòcia. Aquestes opinions, i la seva intervenció crònica en els afers "temporals", van provocar moltes baralles amargues amb Albert I d'Alemanya, Felip IV de França i Dante Alighieri, que esperava que el papa arribés aviat al Vuitè Cercle de l'Infern en la seva Divina Comèdia, entre els simoniacs.
Bonifaci va sistematitzar el dret canònic recollint-lo en un nou volum, el Liber Sextus (1298), que continua sent important material de referència per als advocats canònics. Va establir el primer any "jubileu" catòlic, que hauria de tenir lloc a Roma. Bonifaci va entrar per primera vegada en conflicte amb Felip IV de França el 1296 quan aquest va intentar reforçar l'estat nació naixent imposant impostos al clergat i prohibint-los l'administració de la llei. Bonifaci va excomunicar Felip i tots els altres que van impedir que el clergat francès viatgés a la Santa Seu, després de la qual cosa el rei va enviar les seves tropes a atacar la residència del papa a Anagni el 7 de setembre de 1303 i capturar-lo. Bonifaci va estar detingut durant tres dies, va ser colpejat molt i va morir un mes després.
El rei Felip IV va pressionar el papa Climent V del papat d'Avinyó perquè organitzés un judici pòstum a Bonifaci. Va ser acusat d'heretgia i sodomia, però no es va pronunciar cap veredicte contra ell.
Biografia Benedetto Caetani va néixer a Anagni, a uns 50 quilòmetres (31 milles) al sud-est de Roma. Era el fill de Roffredo Caetani (Podestà de Todi el 1274–1275), membre d'una família baronial dels Estats Pontificis, els Caetani o Gaetani dell'Aquila.El seu germà gran, Roffredo o Goffredo, va ser el primer comte de Caserta des de 1288, Senyor de Calvi, Vairano i Norma el 1282, Senador de Roma 1290–1292, Senyor de Vairano per decret del Rei de Sicília l'1 d'abril de 1291, Podestà de Todi (1282/5–1283), Senyor de Caserta (1290). Tenia un germà més petit, Giovanni, i tres germanes.
A través de la seva mare, Emilia Patrasso di Guarcino, neboda del papa Alexandre IV (Rinaldo dei Conti di Segni, que era ell mateix nebot del papa Gregori IX), no es trobava gaire lluny de la seu del poder i el mecenatge eclesiàstic. El germà petit del seu pare, Atenolfo, era Podestà d'Orvieto.Finke, p. 9. Tosti, p. 37.
Carrera inicial Benedetto va fer els seus primers passos en la vida religiosa quan va ser enviat al convent dels Frares Menors de Velletri, on va ser posat a la cura del seu oncle matern Fra Leonardo Patrasso.Tosti, p. 37, citing Teuli, History of Velletri, Book 2, chapter 5. Se li va concedir una canònica a la catedral del bastió familiar d'Anagni, amb el permís del papa Alexandre IV. El primer registre d'ell és com a testimoni d'un acta del bisbe Pandulf d'Anagni el 16 d'octubre de 1250., at 345–346. El 1252, quan el seu oncle patern Pietro Caetani es va convertir en bisbe de Todi, a Umbria, Benedetto el va seguir a Todi i va començar el seu estudis jurídics allà.
El seu oncle Pietro li va concedir una canònica a la catedral de Todi l'any 1260. També va entrar en possessió del petit castell proper de Sismano, lloc amb vint-i-un focs (fogueres, famílies). En anys posteriors el pare Vitalis, el prior de S. Egidio de S. Gemino a Narni va declarar que el coneixia i conversava amb ell a Todi i que Benedetto era en una escola dirigida per Rouchetus, doctor en dret , d'aquesta ciutat.Pierre Dupuy, Histoire du differend d'entre le Pape Boniface VIII. et Philippes le Bel, Roy de France (Paris 1655), p. 527–528.
Benedetto no va oblidar mai les seves arrels a Todi , descrivint més tard la ciutat com "el lloc d'habitatge de la seva primera joventut", la ciutat que "el va nodrir mentre encara tenia anys tendres", i com a lloc on "guardava records perdurables". Més tard a la vida va expressar repetidament el seu agraïment a Anagni, Todi i la seva família.
El 1264 Benedetto va entrar a la cúria romana, potser amb l'ofici d'Advocatus.Ptolemaeus of Lucca Historia ecclesiastica XXIII. 26 (Muratori Rerum Italicarum Scriptores XI, p. 203). Tosti (p. 37) believed that Caetani held the office of Advocatus before he set out with Cardinal Ottoboni on the English legation. Va servir com a secretari del cardenal Simon de Brion, el futur papa Martí IV, en una missió a França. El cardenal Simon havia estat nomenat pel papa Urbà IV, entre el 25 i el 27 d'abril de 1264, per entaular negociacions amb Carles d'Anjou, comte de Provença, sobre la Corona de Nàpols i Sicília. L'1 de maig de 1264 se li va donar permís per nomenar dos o tres tabelliones (secretaris) per a la seva missió, un dels quals era Benedetto.August Potthast, Regesta Pontificum Romanorum II (Berlin 1875), p. 1543, nos. 18858, 18859, 18867. El papa Urbà IV havia presidit un consistori el 25 d'abril, on es discutí la qüestió de nomenar Carles d'Anjou com a Senador de Roma. Després d'aquesta reunió el cardenal Simon va rebre la legació.
El 26 de febrer de 1265, només onze dies després de la seva coronació, el nou papa, Climent IV, va escriure al cardenal Simon, dient-li que interrompés les negociacions i viatgés immediatament a la Provença, on rebria més instruccions. El mateix dia, Climent va escriure a Carles d'Anjou, informant-li que el papa tenia 35 condicions que Carles havia d'acceptar per acceptar la corona; també va escriure a Enric III d'Anglaterra i al seu fill Edmundo que mai havien estat propietaris del Regne de Sicília.August Potthast, Regesta Pontificum Romanorum II (Berlin 1875), p. 1543, nos. 19037–19039. També va recomanar al cardenal els banquers de Siena que havien estat treballant per a Urbà IV per recaptar fons per Carles d'Anjou, i que els havia de transferir unes 7.000 lliures torneses del delme (deu per cent d'impost) de França. El 20 de març de 1265, per tal d'agilitzar els negocis amb Carles d'Anjou, el cardenal Simon va ser autoritzat a proporcionar beneficis de les catedrals o d'una altra manera dins la seva província a cinc dels seus clergues.Potthast, no. 19065. Aquests beneficis, que el curs de les coses, estaven en mans del papa. Aquesta podria haver estat l'ocasió en què Benedetto Caetani va adquirir almenys alguns dels seus beneficis francesos. El 9 d'abril de 1265, a petició del cardenal Simon de Brion, la legació que li havia estat assignada pel papa Urbà va ser declarada no caducada a la mort d'Urbà IV.Potthast, 19089. No hauria tingut sentit prendre aquesta decisió si el cardenal Simon ja hagués deixat de ser Legat.
El 4 de maig de 1265 el cardenal Ottobono Fieschi va ser nomenat Llegat Apostòlic a Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda pel nou papa Climent IV.Registres de Clément IV I, nos. 40–78. De fet, va ser enviat com a successor del cardenal Guy Folques, que havia estat elegit Climent IV el 5 de febrer de 1265.Fieschi posteriorment esdevingué el papa Adrià V el 1276. Un altre membre de l'ambaixada va ser Theobaldus de Piacenza, ardiaca de Lieja, que es feu amic del Príncep Eduard i va anar de Croada amb ell i que el 1272 esdevingué el papa Gregori X.. Francis Gasquet, Henry the Third and the English Church (London 1905), p. 414. El 29 d'agost de 1265 el cardenal va ser rebut a la cort francesa pel rei Lluís IX. Allà es va assabentar que Simó de Montfort i el seu fill Henry havien resultat morts a la batalla d'Evesham a principis d'aquell mes. El cardenal Ottobono no va arribar a Bolonya fins a l'octubre de 1265. Anava acompanyat per Benedetto Caetani.Això deriva d'una afirmació del papa Climent V del 1309, durant l'agitació promoguda pel judici pòstum a Bonifaci VIII: A. Theiner (ed.), Caesaris Baronii Annales Ecclesiastici Tomus 23 (Bar-le-Duc 1871), under year 1309, §4, p. 429. Rose Graham, "Letters of Cardinal Ottoboni," English Historical Review 15 (1900) 87–120. Va estar a Anglaterra fins al juliol de 1268, treballant per suprimir les restes dels barons de Simó de Montfort que encara estaven en armes contra el rei Enric III d'Anglaterra. Per finançar la seva rebel·lió, els barons havien imposat un impost del 10% sobre els béns de l'església, que el papa volia recuperar perquè el delme era anticanònic. Aquest inconvenient va ser una de les principals preocupacions del cardenal Ottobono i el seu entorn.Francis Gasquet, Henry the Third and the English Church (London 1905), p. 403–416. Mentre estava a Anglaterra, Benedetto Caetani es va convertir en rector de l'església de Sant Llorenç a Towcester, Northamptonshire.Tosti, p. 38, n. 15
A la tornada de Benedetto d'Anglaterra, hi ha un període de vuit anys en què no se sap res de la seva vida. Aquest període, però, va incloure la llarga vacant del tron papal des del 29 de novembre de 1268 fins al febrer de 1272, quan el papa Gregori X va acceptar el tron papal. També inclou el període en què el papa Gregori i els seus cardenals van anar a França el 1273 per al segon Concili de Lió, així com la vuitena croada, dirigida per Lluís IX, el 1270. El papa i alguns dels cardenals van començar el seu retorn a Itàlia a finals de novembre de 1275. El papa Gregori va celebrar el Nadal a Arezzo i hi va morir el 10 de gener de 1276. El 1276, però, Benedetto va ser enviat a França per supervisar la recaptació d'un delme, que és potser quan va ocupar el càrrec d'Advocatus. a la cúria romana,Tosti (p. 37) creu que Caetani tenia el càrrec d'Advocatus abans que marxés amb el cardenal Ottoboni a la legació anglesa. I així, Ottobono Fieschi va ser elegit papa Adrià V l'11 de juliol i morí el 18 d'agost de 1276. i després va ser nomenat notari papal a finals de la dècada de 1270. Durant aquest temps, Benedetto va acumular disset beneficis, que li va permetre conservar quan va ser ascendit. Alguns d'ells s'enumeren en una butlla del papa Martí IV, en la qual va atorgar la diaconia de San Niccolo a Carcere al cardenal Benedetto Caetani.<ref>Tosti, p. 38, n. 15: ... ."Tosti s'equivoca en senyalar Benedetto Caetani com canonge de Lyons; llegeix malament "Lugdunensi" on el text diu per dues vegades "Lingonensi.</ref>