El Castell d'Erill o d'Erillcastell és un edifici del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), declarat bé cultural d'interès nacional. Fou el centre de la baronia d'Erill.
Història Una de les primeres mencions documentals és de 1022, quan un tal Robert, marmessor d'Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravon. En aquell moment, el castell pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat.
El 1064, mitjant un conveni, el comte Artau I de Pallars Sobirà va traspassar al seu cosí Ramon IV de Pallars Jussà diversos dominis, entre els quals hi havia el castell d'Erill, que fou ratificat el 1067. La mort d'Arnau Mir de Tost el 1072 i la consegüent guerra amb el comtat d'Urgell motivà una nova convinença el 1079, segons la qual Artau cedí tots els drets que tenia al castell d'Erill i també a la Vall de Boí i Barruera. El 1094, el comte Artau II, la seva muller Eslonça i el seu germà Ot venguerem al comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva muller Valença diversos castells, entre els quals figurava el d'Erill.
El 1077 apareix Ramon I d'Erill com a feudatari dels comtes pallaresos. El 1506, amb motiu de la confiscació dels béns del darrer comte de Pallars, la baronia d'Erill fou adjudicada a Joan Ramon Folc IV de Cardona, i el 1599 fou creat el títol de comte d'Erill. A començaments del , comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de Suert i Espills. El 1708, l'arxiduc Carles li annexà la grandesa d'Espanya.
Descripció El nucli d'Erillcastell, actualment deshabitat, és situat a 1.441 m d'altitud, a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera. Les restes del castell van ser absorbides per la casa Montgai, un gran casal situat al punt més elevat del poble.
Referències
Categoria:Monuments històrics del Pont de Suert Categoria:Castells del Pont de Suert