Karl Theodor Flodin (Vaasa, 10 de juliol de 1858 - Hèlsinki, 29 de novembre de 1925) fou un compositor i musicòleg finès de pares alemanys.
Estudià al Conservatori de Leipzig i exercí per espai de molts anys la crítica musical a Hèlsinki, traslladant-se el 1907 a Buenos Aires.
Entre les seves composicions hi figuren: Cortej, per a instruments de vent; música escènica pel drama Hannele de Hauptmann; Helena, escena lírica inspirada en el Faust, per a soprano i orquestra, així com nombrosos cors per a veus d'homes i dones.
Com a musicògraf se li deuen: Finnischen Musik (1900); J. Sibelius (1901); Die Enlwicklung der Musik in Finnland (1903); Die Erweckung des nationalen Tones in der finnischen Musik (1904); Wegelius (1916).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 382. ()
Categoria:Compositors finlandesos del segle XX Categoria:Musicòlegs europeus Categoria:Persones de Vaasa Categoria:Morts a Hèlsinki Categoria:Crítics musicals Categoria:Morts el 1925 Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig Categoria:Nascuts el 1858