El Regne de Loango (també Lwããgu)"© Ben Cahoon" va ser un estat africà precolonial, situat en una àmplia regió que avui forma part de Cabinda (Angola), la República del Congo, la República Democràtica del Congo i Gabon, des del segle XV fins al XIX. Durant el seu apogeu, en el , s'estenia des de Mayombe en el nord, fins a gairebé la desembocadura del riu Congo. Els seus habitants parlaven un dialecte septentrional de la llengua kikongo, també utilitzat en el Regne del Congo.
Loango va exportar coure al mercat europeu, i va ser un important productor i exportador de teles. El viatger anglès Andrew Battel, quan va estar allà al voltant de 1610, va registrar que el predecessor del rei sense nom havia de ser "Gembe" o Gymbe (modernitzat com "Njimbe"), possiblement el fundador del regne. Amb la mort del rei Buatu en 1787, la successió del lideratge és incerta. miniatura|Noia loango Se sap que el regne va acabar després de la Conferència de Berlín (1884-1885) a tot tardar, quan les potències colonials europees es dividiren la majoria d'Àfrica Central entre elles.
Nom Els habitants, que són una branca dels bakongo, van parlar un dialecte kikongo parlat també al regne del Congo. Els missioners que van visitar la costa de Loango a finals del sovint anomenaven a la gent de Loango Bafiote, i la seva llengua Fiote. Actualment se'ls sol donar el nom ètnic Vili o Bavili. Aquest terme està testificat des del començament del , on normalment s'escrivia "Mobili" (plural Mobilis). Aquest terme és la forma singular (avui Muvili) pluralitzada segons les regles del portuguès.Phyllis Martin, The External Trade of the Loango Coast, p. 3 (Fiote) and 8 (Vili).Olfert Dapper, Naukeurige Beschrijvinge der Africa Gewesten (Amsterdam, 1668) p. 518. An older English translation is John Ogilby, Africa (London, 1670), p. 491.
Història miniatura|Home de Loango, gravat del . miniatura|Ciutat de Mbanza Loango. miniatura|El Ma-Loango, el primer ministre, la seva guàrdia d'honor i un viatger francès. Origen Els orígens del regne són confusos. El complex més antic que ha estat trobat a la regió, és el de Madingo Kayes, que havia estat ja un assentament en el passat, sense que es tinguin dades del seu desenvolupament posterior.James Denbow, "Congo to Kalahari: Data and Hypotheses about the Political Economy of the Early Western Stream of the Bantu Expansion" African Archaeology Review 8 (1990): 139-75. En l'actualitat, l'evidència arqueològica és massa gran sobre els desenvolupaments de finals del o principis del XVI.For a survey of modern traditions and limited archaeology known in 1972, see Phyllis Martin, The External Trade of the Loango Coast (Oxford, 1972), p. 3-8. miniatura|La cort de N'Gangue M'voumbe Niambi, del llibre Naukeurige beschrijvinge der Afrikaensche Eylanden (1668) d'Olfert Dapper Loango no és esmentat, ni figura en els registres dels primers exploradors de la regió. Tampoc s'esmenta entre els títols del Rei Afonso I del regne del Congo en 1535, encara que Kakongo i Ngoyo, els seus veïns del sud sí ho són.Afonso I al Papa Pau III, 21 febrer 1535 en António Brásio, ed. Monumenta Missionaria Africana (15 vols, Lisboa 1952-88) 2: 38. La primera referència a Loango en una font documental és una menció al voltant de 1561 per Sebastião de Souto, un sacerdot de Congo, que el rei Diogo I (1545-61) va enviar missioners per convertir Loango al cristianisme.Apuntamentos de Sebastião de Souto (1561) in Brásio, Monumenta 3: 478. Duarte Lopes, ambaixador de Congo a la Santa Seu (Roma) el 1585, va relacionar que "Loango és amic del rei del Congo i es diu que era un vassall en temps passats", que és coherent amb els orígens de Loango a partir de Kakongo, un vassall del Congo.Filipo Pigafetta, Relatione del Reame de Congo et della contrade circonvincini (Rome: Grassi, 1591), p. 14. A different English translation, Margarite Hutchinson, A Report on the Kingdom of Congo and surrounding countries (London, 1881), p. 24
Els visitants holandesos van registrar el primer relat tradicional de l'origen del regne en els anys 1630 o 1640. Segons el relat del geògraf Olfert Dapper, la regió on es construiria Loango estava poblada per una sèrie de petits estats com Mayumba, Kilongo, Piri i Wansi, "cadascun amb el seu propi líder" que "van fer la guerra els uns als altres". Va recordar que el fundador de Loango, que dominava el districte de Nzari en el petit regne costaner de Kakongo, en si mateix un vassall de Congo, va triomfar davanttots els seus rivals a través de l'hàbil ús d'aliances per derrotar els qui se li van oposar, particularment Wansa, Kilongo i Piri, els dos últims sotmesos després de dues guerres. Tanmateix, una vegada que això s'havia efectuat, una sèrie de regions més septentrionals, com Docke i Sette, es van sotmetre voluntàriament. Després d'haver aconseguit la conquesta el nou rei es va traslladar cap al nord i després d'haver fundat assentaments en diversos llocs, va construir la seva capital a Buali, a la província de Piri (a partir del qual es deriva el nom ètnic "Muvili").Dapper, Naukeurige Beschrijvinge p. 518. Ogilby, Africa, p. 490-91, but misprints "Lerri" for "Zerri" in the original Dutch.Summary in Martin, External Trade, p. 8.
El viatger anglès Andrew Battel va escriure quan hi va estar al voltant de 1610, que el predecessor del rei sense nom que governava en aquell moment era anomenat "Gembe" o "Gymbe" (modernitzat com "Njimbe"). p. 44 (Gembe) and 45 (Gymbe). La modernització va ser proposada per Ravenstein, seguint el consell de R.E. Dennett, un comerciant resident a la costa. Una descripció holandesa publicada en 1625 va dir que un governant que havia mort algun dia abans d'aquesta data havia governat durant 60 anys i, per tant, va prendre el tron al voltant de 1565.Nicholas van Wassenaer, Historisch verhael aller gedenckwaerdiger geschiedenissen die en Europe . . ., eighth part, (Amsterdam:: Ian Lanß Boeckwerkoper, 20 May 1625) article of October 1624 to April 1625, fols. 27 (length of reign) and 28 (death). La cronologia documental fa, doncs, molt probable que Njimbe fos el fundador i primer governant esmentat en les tradicions, i aquesta suposició és recolzada per tradicions registrades al voltant de 1890 per R. E. Dennett, que també va nomenar Njimbe com el primer governant.R. E. Dennett, At the Back of the Black Man's Mind (London: Macmillan, 1906), p. 5-6.
A partir de les tradicions posteriors dels segles i que van unir la fundació de Loango amb la del Congo, Phyllis Martin va plantejar un fonament molt més antic, a finals del o principis del XV. A continuació, argumenta que l'absència de Loango dels primers títols del rei del Congo és evidència que Loango ja era independent en aquell moment.Martin, External Trade, p. 9.
Poc se sap sobre la ciutat de Mbanza Loango, a més de que era una de les més avançades urbs d'Àfrica, l'economia de les quals es va basar en gran manera en l'esclavitud en durant la dècada de 1880. El declivi de la ciutat comença amb l'abolició de l'esclavitud i la fi del comerç atlàntic d'esclaus cap a Amèrica, cap a on es dirigien la major part d'esclaus que eren venuts. miniatura|Loango i els altres estats del Congo Successió reial Njimbe havia creat una regla de successió al voltant de l'any 1600, per la que el rei va donar ordre a quatre províncies a membres de la seva família, anomenades províncies de Kaye, Boke, Selage i Kabango, i el rei havia de ser elegit d'una rotació entre ells. Quan el rei va morir, el governador de Kaye es va fer càrrec, com ho va fer realment en la successió anterior a 1624, i si es seguia la regla, el cap de Boke ocupava el lloc; els altres dos governants provincials també van avançar regnar, i el rei va nomenar un nou governant per Kabango.Battel, The Strange Adventures (ed. E.G. Ravenstein), p.50.van Wassenaer, Historisch verhael, fol 28.
El 1663, el rei governant va ser batejat com Afonso pel caputxí italià Bernardo Ungaro, però hi va haver una gran oposició des de dins del país, i de fet, quan va morir, es va fer càrrec d'un no cristià, però aquest va ser derrotat per un partit cristià el 1665.Giovanni Cavazzi da Montecuccolo, Istorica Descrizeione de tre regni Congo, Matamba ed Angola (Bologna, 1687) Book 5, nos. 53-57. Aquesta guerra civil encara estava en curs en els anys 1670.Giovanni Antonio Cavazzi da Montecuccolo, "Vite de Frate Minori Capuccini del Ordine del Serafico Pre San Francesco, morti nelle Missini d'Etiopia dall'anno 1645 sino all'anno 1677," pub in Carlo Toso (ed.) Il Congo, Cimitero dei Cappuccini nell'inedito di P. Cavazzi (sec. XVII) (Rome: L'Italia Francescana, 1992) p. 119. Després d'aquesta guerra civil, una part del partit cristià va fugir als territoris veïns, un dels quals, conegut per la història com Miguel da Silva, va ser elegit cap de Ngoyo i hi va governar allí en 1682."Cronica Q" fol. 123v, published by Romain Rainero, Il Congo Luca da Caltanisetta as Appendix IV, p. 458-78
Quan el comerciant anglès Nathaniel Uring va arribar a Loango per comerciar en 1701, va informar que el rei havia mort i el poder de l'administració estava en mans de la "Reina o cap d'Estat d'aquest país", anomenada "Mucundy" i amb qui va haver de tractar com si estigués amb el governant.Nathaniel Uring, ed. Alfred Dewar, The Voyages and Travels of Captain Nathaniel Uring (London: Cassell and Co., 1930), p. 27 and 29 Aquest títol es refereix a una dona amb un rol habitual en l'administració com a supervisora dels afers de dona.En el paper d'aquesta dona, vegeu Dapper, Beschrivinge, p.
Han transcorregut molts anys abans que tinguem una altra instantània del govern de Loango; durant aquest temps les regles de successió, ja siguin formals o informals, semblen haver canviat. Quan els missioners francesos dirigits per Abbé Liévin-Bonaventure Proyart van arribar a Loango el 1766, van assenyalar que no hi havia una successió clara al tron, que qualsevol persona nascuda d'una persona considerada com a princesa (només la successió femenina importava) podria aspirar al tron. A més, la mort d'un rei era causa d'un interregne freqüentment llarg; el rei governant el 1766 havia arribat al poder després d'un interregne de set anys, durant el qual els assumptes del país eren gestionats per un regent anomenat Mani Boman. El Mani Boman va ser nomenat pel rei quan era viu. En general, dos eren nomenats per cobrir l'eventualitat de la mort d'un dels dos. Al seu torn, van rebre les peticions d'un nombre de candidats elegibles per al tron.
Finalment, els electors del regne, que eren els que tenien càrrecs designats pel difunt rei, es reunien per decidir el proper rei. En teoria, tal com va sostenir l'antiga constitució, el rei també nomenava al seu successor i el va col·locar com a sobirà de Kaye, per succeir-lo a la seva mort, però a mesura que hi havia tanta controvèrsia quant a qui hauria d'ocupar el càrrec, el darrer rei va morir sense nomenar un Ma-Kaye.Abbé Liévin-Bonaventure Proyart, Histoire de Loango, Kakongo et de autres royaumes d'Afrique (Paris and Lyon, 1776), p. 127-32.