miniatura|El final de la pàgina 53 dels Himnes d'Olney, on es recull la primera versió del que després seria conegut com a "Amazing Grace". El càntic està col·locat sota l'epígraf «I. Chronicles. Hymn XLI. Faith's review and expectation. Chap. xvii. 16, 17.» I ja mostra la coneguda tornada «Amazing grace! (how sweet the sound) / That sav'd a wretch like me ! / I onze was lost, but now am found, / Was blind, but now I see.»
"Amazing Grace" (Sublim Gràcia) és un himne cristià escrit pel clergue i poeta anglès John Newton (1725-1807) i publicat l'any 1779. La composició, una de les cançons més conegudes als països de parla anglesa, transmet el missatge cristià que el perdó i la redempció és possible malgrat els pecats comesos per l'ésser humà, i que l'ànima pot salvar-se de la desesperació mitjançant la gràcia de Déu. La gràcia de Déu és un antic concepte de la tradició judeocristiana.
Newton va escriure la lletra a partir de la seva experiència personal. Educat sense cap convicció religiosa, al llarg de la seva joventut va viure diverses coincidències i girs inesperats, molts d'ells provocats per la seva recalcitrant insubordinació. Va ser forçat a unir-se a la Royal Navy i com a mariner, va participar en el mercat d'esclaus. Durant una nit, una tempesta va copejar tan fortament la seva embarcació que, terroritzat, va implorar l'ajuda de Déu, un moment que marca el començament de la seva conversió espiritual. La seva carrera com tractant d'esclaus va durar alguns anys més, fins que va abandonar la marina per estudiar teologia.
Ordenat sacerdot de l'Església d'Anglaterra en 1764, Newton va ser nomenat rector d'Olney (Buckinghamshire), on va començar a compondre himnes al costat del poeta William Cowper. "Amazing Grace" va ser escrit per il·lustrar un sermó al dia de Cap d'Any de 1773. No se sap si hi havia música per acompanyar els versos, ja que va poder ser recitat pels feligresos sense melodia. Va ser imprès per primera vegada l'any 1779 dins de la col·lecció dHimnes d'Olney de Newton i Cowper. Malgrat ser relativament desconegut a Anglaterra, "Amazing Grace" va ser usat extensament durant el Segon Gran Despertar als Estats Units al començament del . La lletra ha estat adaptada a més de vint melodies, si bé la més coneguda i freqüent en l'actualitat és l'anomenada "New Britain", que va ser unida al poema en 1835.
L'autor Gilbert Chase ha escrit que "Amazing Grace" és «sense cap dubte, el més famós de tots els himnes populars», mentre que Jonathan Aitken, biògraf de Newton, estima en la seva obra que l'himne és cantat prop de deu milions de vegades cada any. Ha tingut una particular influència en la música folk i és un càntic emblemàtic dels espirituals americans. "Amazing Grace" va contemplar un ressorgir de la seva popularitat als Estats Units durant la dècada de 1960 i des de llavors ha estat interpretat milers de vegades, sent un clàssic dels cançoners populars dins dels països de parla anglosaxona.
La conversió de John Newton
D'acord amb el Dictionary of American Hymnology "Amazing Grace" és l'autobiografia espiritual de John Newton en vers.Amazing Grace How Sweet the Sound, Dictionary of American Hymnology. Consultat el 31 d'octubre del 2009. Newton va néixer en 1725 a Wapping, un districte londinenc prop del riu Tàmesi. El seu pare era un comerciant naval que havia estat educat com a catòlic però mostrava simpatia pel pensament protestant, mentre que la seva mare era una devota cristiana independent, no afiliada amb l'Església anglicana. Des del naixement de Newton la seva mare va voler que fos clergue, però va morir de tuberculosi quan el nen tenia sis anys.Martin (1950), p. 8-9. Newton va ser educat la resta de la seva infància per una madrastra distant, mentre el seu pare estava en el mar, i va acudir a un internat, on va ser maltractat.Newton (1824), p. 12. Amb onze anys es va unir al seu pare en un vaixell com a aprenent, però la seva incipient carrera naval estaria marcada des del començament pel seu testarruda desobediència.
Segons les seves pròpies paraules, Newton va escollir des de jove «un camí de mort, allunyat de Déu i ple de mals hàbits».Newton (2003) p. 23. Com a mariner, va renunciar a la seva fe influenciat per un company amb el qual discutia sobre el llibre Characteristicks, d'Anthony Ashley Cooper, 3r comte de Shaftesbury. En una sèrie de cartes que va escriure després, afirma:
El seu pare el va forçar a unir-se a la Royal Navy per la seva contínua desobediència però, després d'abandonar el seu lloc en diverses ocasions, finalment va desertar per visitar Mary «Polly» Catlett, una amiga de la família de la qual s'havia enamorat.Martin (1950), p. 23. Després de la humiliació pública que va comportar la seva deserció, va aconseguir ser transferit a un vaixell esclavista, on va començar la seva carrera com a traficant d'esclaus.Desposseït del seu rang, assotat amb fuet en públic i tractat com un presoner en la marina, va tornar a demostrar insolència i rebel·lió durant el seu servei els mesos següents, declarant que l'única raó que tenia per no assassinar al capità o suïcidar era que no volia que Polly pensés malament d'ell.(Martin , p. 41-47.)Newton va conservar una sèrie de detallats diaris de la seva carrera com a traficant d'esclaus. Són potser la primera font primària del comerç d'esclaus de l'Atlàntic des de la perspectiva d'un comerciant (Moyers). Les dones, nues o seminues, eren reclamades pels mariners des que embarcaven i Newton al·ludeix a certes pràctiques sexuals i violacions en els seus escrits que han estat interpretades pels historiadors com si ell mateix, al costat d'altres mariners, haguessin participat en elles.(Martin , p. 82-85 i Aitken, p. 64.)
esquerra|miniatura|John Newton al final de la seva vida. Newton es burlava oberta i sovint de l'autoritat creant poemes obscens i cançons sobre el capità que es van fer molt populars entre la tripulació.Martin (1950), p. 51-52. Els seus freqüents conats de rebel·lió li van portar a ser castigat a la inanició fins a gairebé morir i a ser empresonat en el mar i encadenat com els esclaus que transportaven, per finalment ser obligat a treballar en una plantació a Sierra Leone, prop del riu Sherbro.Hindmarsh, p. 39 Després de diversos mesos va considerar la possibilitat de romandre a Sierra Leone, però el seu pare va intervenir després de rebre una carta del seu fill i va ser rescatat casualment per un altre vaixell.El pare de Newton era amic de Joseph Manesty, que va intervenir en nombroses ocasions al llarg de la vida de Newton. De fet, se suposava que havia de viatjar a Jamaica en el vaixell de Manesty, però el va perdre mentre estava amb la família Catlett. Quan el pare de Newton va rebre la seva carta, en la qual descrivia les seves penoses condicions a Sierra Leone, va demanar a Manesty que busqués al seu fill. L'armador va enviar al Greyhound a la costa africana, comerciant en diversos ports de la ruta. Quan van arribar a la ubicació de Newton, un dels comerciants del lloc va encendre un foc per indicar als vaixells que només desitjava comerciar durant trenta minuts, escàs període que va fer que Newton considerés el seu rescat com providencial. Newton va acceptar embarcar-se de tornada al Regne Unit, encara que va declarar que la seva única raó era Polly.Martin (1950), p. 63.
A bord del Greyhound, Newton va guanyar notorietat per ser l'home més blasfem de la tripulació. En un ambient naval en el qual els mariners usaven freqüents juraments, Newton va ser castigat en moltes ocasions no només per usar les pitjors paraules que havia escoltat mai el capità, sinó per crear neologismes que excedien el seu ja per si mateix groller vocabulari.Martin (1950), p. 67-68. Al març de 1748, mentre el Greyhound estava a l'Atlàntic Nord, una violenta tempesta va assotar al vaixell provocant que un mariner, situat en un lloc on just abans havia estat Newton, caigués per la broda.Diversos relats de la vida de Newton afirmen que transportaven esclaus durant aquesta travessia, que va marcar la seva conversió, però el registre del vaixell indica que transportaven fusta, livestock i cera d'abella procedent de la costa africana. Després d'hores de treball traient aigua i creient que anaven a bolcar, Newton va demanar desesperadament al capità que li deixés intentar alguna cosa, al que l'oficial va accedir. Segons les seves pròpies paraules, Newton va afirmar: «Si això no funciona, llavors que el Senyor tingui pietat de nosaltres!».Newton (1824), p. 41.Martin (1950, p. 70-71. Va tornar a la bomba i es va lligar, al costat d'un altre mariner, a ella per impedir que fos arrossegada per l'aigua. Després d'una hora, va tornar exhaust al pont de comandament, on va reflexionar sobre l'ocorregut en les onze hores següents.Martin (1950), p. 73. Dues setmanes després, el malmès vaixell i la seva famolenca tripulació van desembarcar a Lough Swilly, Irlanda.
La tempesta i els fets subsegüents van marcar un abans i un després en la vida de Newton. Segons les seves pròpies paraules, des de setmanes abans de la tempesta havia estat llegint The Christian's Pattern, un resum de la imitació de Crist, escrit per Tomàs de Kempis al Segle XV. El record de la seva frase durant la tempesta va començar a obsessionar-li i va reflexionar profundament sobre si era mereixedor de la Gràcia de Déu o redimible després de no només abandonar la fe rebuda, sinó després d'haver-se oposat directament a ella, burlant-se d'altres creients, ridiculitzant els seus ritus i qualificant a Déu com a mite. Al cap del temps va arribar a convèncer-se que Déu li havia enviat un profund missatge i havia començat a transformar la seva vida.Aitken, p. 81-84.
La conversió de Newton, no obstant això, no va ser immediata. Va anunciar la seva intenció de casar-se amb Polly, la família de la qual, malgrat que coneixia la seva reputació, li va permetre escriure-li.Martin (1950), p. 82-85. Va tornar a allistar-se en un vaixell esclavista de camí a Àfrica i allí va seguir participant en les mateixes activitats que abans, però sense el seu habitual llenguatge. El seu propòsit de canvi personal es va veure reforçat després d'una greu malaltia, però la seva actitud davant l'esclavitud seguia sent la mateixa que la dels seus contemporanis i va continuar comerciant amb persones en diversos viatges, alguns rius a dalt a Àfrica, «ara com a capità», per vendre els esclaus en els grans ports d'Amèrica.Només els quàquers, considerats excèntrics per la majoria, havien protestat contra el tràfic d'éssers humans. Es va casar amb Polly l'any 1750 i va participar en tres expedicions esclavistes més, però va abandonar la marina mercant amb trenta anys després de ser-li ofert el lloc de capità en un vaixell no relacionat amb el comerç d'esclaus, pel que sembla després de sofrir una nova crisi de salut.Aitken, p. 125.Els biògrafs de Newton i el mateix Newton no posen un nom específic a aquest episodi, més enllà de qualificar-lo com un «atac» en què va perdre la parla, va patir mareigs i forts mals de cap. El seu metge li va aconsellar no tornar-se a fer a la mar, al que va accedir. Jonathan Aitken el qualifica de vessament cerebral o un altre tipus d'atac, però no es coneixen les causes.(Martin , p. 140-141 y Aitken, p. 125.)
Sacerdot a Olney miniatura|El vicariat d'Olney, on Newton va escriure l'himne que es convertiria en "Amazing Grace".