fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare. Aquesta era la principal fortalesa romana de la zona i l'èxit el va completar amb la conquesta de la ciutat de Tíana, propera a la fortalesa, després d'un llarg setge (fou conquerida el maig del 707 segons els historiadors àrabs i el maig del 709 segons els romans d'Orient).

Després al-Abbàs i Maslama van dirigir diverses expedicions, junts o cadascun pel seu compte. Al-Abbàs va conquerir Sebastopol de Cilícia, mentre Màslama ocupava Amasia, al Pont (712). El 713 al-Abbàs va conquerir Antioquia de Pisídia.

Biografia Abbas era el fill gran del califa omeia al-Walid I ( r. 705–715 ). La seva mare era una (concubina esclava). La informació sobre els seus orígens a les primeres fonts és limitada, tot i que un relat la identifica com a cristiana. L'historiador modern Garth Fowden la identifica com a romana. Abbas sovint va ser satiritzat pels seus oponents com , la versió àrab del nom grec Anastasi, o com a ('fill de Constantí '). Se sap poca cosa sobre els seus primers anys de vida, i les fonts àrabs i romanes d'Orient sovint discrepen pel que fa als detalls de la seva carrera.

Apareix per primera vegada a la campanya del 707 contra la important fortalesa romana d'Orient de Tyana a Capadòcia, on va dirigir l'exèrcit àrab al costat del seu oncle Maslama ibn Abd al-Malik . La ciutat va resistir un llarg setge durant l'hivern del 707-708, i només es va rendir després que un exèrcit de socors romà d'Orient fos derrotat a la primavera. Durant aquesta última batalla, els cronistes àrabs diuen que Abbas es va distingir pel paper crucial que va tenir en aturar la fugida dels àrabs vacil·lants i en conduir-los cap a la victòria.

Abbas va participar regularment en les expedicions gairebé anuals llançades a l'Àsia Menor romana d'Orient durant aquests anys. Les seves campanyes més destacades van ser la captura de Sebaste a Cilícia el 712 i d'Antioquia a Pisídia el 713, la incursió a Paflagònia el 721, on es diu que va capturar 20.000 presoners, i una incursió, situada el 722/723 però que possiblement reflecteix una campanya anterior, que va capturar una fortalesa anomenada Siza.

Abbas va participar regularment en les expedicions gairebé anuals llançades a l'Àsia Menor romana d'Orient durant aquests anys. Les seves campanyes més destacades van ser la captura de Sebaste a Cilícia el 712 i d' Antioquia a Pisídia el 713, la incursió a Paflagònia el 721, on es diu que va capturar 20.000 presoners, i una incursió, situada el 722/723 però que possiblement reflecteix una campanya anterior, que va capturar una fortalesa anomenada Siza.

El 720, després de la mort del califa Úmar II, el governador d'Iraq, Yazid ibn al-Muhàl·lab, es va revoltar a Bàssora i al-Abbàs fou enviat contra ell. Mort el rebel en un combat es va restablir la tranquil·litat a la zona.

En el regnat d'al-Walid II no es va voler unir a son germà Yazid en la conspiració de la branca marwànida de la dinastia, però finalment quan va esclatar la lluita, va haver de secundar als colpistes (744). El darrer califa omeia, Marwan II, el va fer empresonar i va morir tancat a Haran durant una epidèmia (750).

Referències

Bibliografia

Blankinship, Khalid Yahya (1994). The End of the Jihâd State: The Reign of Hishām ibn ʻAbd al-Malik and the Collapse of the Umayyads. Albany, New York: State University of New York Press.ISBN 978-0-7914-1827-7. Crone, Patricia (1980). Slaves on Horses: The Evolution of the Islamic Polity. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-52940-9.

Zetterstéen, K. V. & Gabrieli, F. (1960). "al-'Abbās b. al-Walīd". In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. p. 12–13. OCLC 495469456.

Categoria:Militars àrabs Categoria:Omeies Categoria:Morts a Turquia Categoria:Nascuts al segle VII Categoria:Morts al segle VIII