La MG 42 (per a: Maschinengewehr 42, o "Metralladora 42") és una metralladora de propòsit general dissenyada a l'Alemanya Nazi per a disparar munició de 7,92 × 57 mm, utilitzada en grans quantitats per la Wehrmacht i les Waffen SS durant la Segona Guerra Mundial. Es va dissenyar per a reemplaçar la MG 34, però tot i que era més cara i la seva producció era més llarga, les dues metralladores van ser produïdes fins al final de la guerra. miniatura|Un soldat de la Waffen SS amb una MG 42, en la configuració de metralladora lleugera amb un carregador de tambor de 50 bales amb un bípede extensible.
Dissenyada per a ser fàcilment produïda i ser barata, la MG 42 va demostrar ser molt fiable i fàcil d'operar. És molt famosa per la seva gran cadència de foc, d'unes 1.200 bales per minut, comparades amb les 850 de la MG 34, i les 450-600 de les metralladora Browning M1919 i les metralladora Bren. Aquesta gran cadència de foc la feia perfecta per donar foc de supressió, i aquesta característica va fer que tingués el sobrenom de la Serra de Hitler.
La MG 42 va ser adoptada per molts països després de la guerra, i va ser copiada o produïda sota llicència. La MG 42 va continuar servint a l'exèrcit alemany, amb el nom de MG 1, la qual va acabar per ser la MG 3 amb el seu darrer model. A partir d'aquesta metralladora se'n van construir moltes versions en altres països. https://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.php?t=10855
Història miniatura|esquerra|Recreació històrica alemanya amb una MG 34 muntada en un trípode Lafette 34.Lafette 34 & 42The evolution of the Lafette 42
La metralladora MG 42 va ser adoptada per la Wehrmacht l'any 1942 i va ser utilitzada per aquesta i les Waffen SS durant tota la Segona Guerra Mundial.
Dissenyada per a reemplaçar la MG 34 en el rol de metralladora de propòsit general. Aquestes metralladores van ser les següents versions de metralladores de propòsit general, que estaven inspirades en la MG 13.Willbanks, James: Machine Guns: An Illustrated History of Their Impact, page 115. ABC-CLIO, 2004.
Es van produir prop d'unes 400.000 unitats de la MG 42 durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1942 se'n van produir 17.915 unitats, el 1943 se'n van produir 116.725 unitats, el 1944 van ser 211.806 unitats, i el 1945 van ser 61.877 unitats.Folke Myrvang (2003), MG34-MG42: German Universal Machineguns. Collector Grade Publications
L'arma va ser utilitzada durant tota la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya Nazi i pels seus aliats europeus. Després de la guerra, la MG 42 va ser adoptada per altres exèrcits i es van crear moltes variants d'aquestes armes.
Sobrenoms de la MG 42 El seu so, fàcilment distintiu a causa de la seva gran cadència de foc, va fer que es guanyés el sobrenom de la Serra de Hitler o la Cremallera de Hitler, i pels soldats alemanys va ser anomenada com a Hitlersäge, Singende Säge, Knochensäge or elektrisches MG ("Serra de Hitler", "Serra cantant", "Serra d'ossos" o "metralladora elèctrica").MG 42 Machine Gun, World War II Database https://unsigloenguerra.com/2016/07/mg-42-la-motosierra-de-hitler.html
Cadència de foc La cadència de foc cíclica màxima de les MG 34 i MG 42 a vegades són exagerades i poc precises. Les dues armes van ser dissenyades per a diversos propòsits. La seva alta cadència de foc era molt bona per al seu ús antiaeri. La taxa normal de foc era molt per sota del que a vegades es diu. La seva cadència de foc efectiva era molt superior a les de les metralladores dels aliats, tot i que això es devia més que res a una velocitat de refredament dels canons major que al disseny. Una de les metralladores amb més cadència de foc de l'exèrcit alemany era la MG 81, que disposava d'una cadència de foc d'entre 1.400 i 1.600 bales per minut. La versió per a infanteria de la MG 42 tenia una cadència de tir de 950 bales per minut. Algunes proves amb MG 42 van demostrar que la seva cadència de foc podia arribar a 1.200 trets per minut. https://www.nationalww2museum.org/war/articles/mg-42-machine-gun
Cadència de foc efectiva miniatura|Una metralladora MG 42 muntada en un trípode per al seu ús com a arma antiaèria.
L'alta cadència de foc va demostrar amb quina rapidesa podia disparar, extraure, carregar i amartellar el seu mecanisme per preparar els següents trets. Malgrat que aquesta no era una cadència de foc efectiva. Una cadència de foc efectiva és una cadència en la qual els trets poden ser disparats de manera precisa (i efectiva) a un punt concret. Moltes armes han sigut desenvolupades amb altes cadències de foc, i la majoria d'aquestes han demostrat que necessiten una cadència de foc molt baixa per a poder disparar de manera efectiva. Un exemple d'això és el subfusell MAC-10. El MAC-10, disparava munició de 9x19 mm Parabellum a una cadència de foc d'unes 1.200 bales per minut. Amb aquesta cadència, no es poden distingir els trets i li donen un so molt característic, com el de la MG 42. Quan es disparava un MAC-10, la probabilitat d'impactar en un objectiu amb 1 o 2 bales era bastant baixa. Per això es diu que té una cadència de foc efectiva molt baixa. https://www.ecured.cu/Ametralladora_MG_42
La cadència de foc efectiva d'una MG 34 era d'unes 150 bales per minut, mentre que la de la MG 42 era lleugerament més alta, de 154 bales per minut. Per exemple, la MG 3, pot disparar en diverses cadències de foc, d'unes 1.100-1.200 bales per minut, i amb una cadència de foc més baixa, d'entre 700-800 bales per minut.World Guns Cap arma refrigerada per aire pot disparar de manera continuada en foc automàtic durant gaire temps abans de sobreescalfar-se o de tindre una mal funció. Les cadències de foc efectives de les MG 34 i MG 42 eren superiors a les de les armes aliades, ja que la cadència de foc cíclica no és un factor gaire important, la velocitat en el canvi del canó sí que ho és. La cadència de foc cíclica de la MG 42 podia ser alterada utilitzant diferent tipus de forrellat i molles de retrocés. Un forrellat més pesant, fa que l'arma sigui més lenta. També s'ha de saber que utilitzar un forrellat pesat, fa necessari l'ús d'una molla de retrocés diferent. El pes d'una molla de retrocés estàndard és de 550 grams i li permet tindre una cadència de foc normal. Un dels rols de la MG 34 i de la MG 42 és el de dotar de foc antiaeri a nivells baixos. Una alta cadència de foc cíclica alta en el seu ús contra objectius exposats, dona molt millors resultats que una lenta, aquest és el cas dels avions.
Doctrina d'armes curtes alemanyes Mentre que els americans van estandarditzar els fusells semiautomàtics en 1936 (el fusell M1 Garand), els alemanys seguien utilitzant fusells de forrellat com el Karabiner 98k, basant la majoria de la potència de foc de l'esquadra en les metralladores de propòsit general, així fent que el rol del soldat d'infanteria fos principalment el de carregar munició per a la metralladora i dotar-la de protecció. Això feia que l'esquadra d'infanteria estigués dotada d'una arma capaç de parar una unitat d'infanteria sencera, ja que disposava d'un gran volum de foc.Hogg, Ian V., & Weeks, John. Military Small-Arms of the 20th century (London: Arms & Armour Press, 1977), p.183, "US Rifle, Caliber .30in ('Garand'), M1-M1E9, MiC, M1D, T26". L'exèrcit alemany experimentà amb fusells semiautomàtics durant la Segona Guerra Mundial, i van començar a introduir el fusell Gewehr 41, i més tard van començar a introduir fusells d'assalt com la StG 44 en 1943, a pesar que aquestes noves armes no van tindre una gran producció durant la guerra. http://militaryhistoryvisualized.com/german-squad-tactics-world-war-2/
D'altra banda, el Kar 98k va tindre una producció molt més gran, amb prop de 14.600.000 unitats construïdes, i va ser construït fins al final de la guerra, en maig de 1945.
Rol de la metralladora mitjana de suport miniatura|Una MG 42 muntada en un trípode Lafette 42
En una esquadra de metralladores pesades, cada esquadra disposava de quatre MG 34 o MG 42, que s'utilitzaven per al foc sostingut de cobertura, muntades en trípodes. En 1944, l'organització de l'esquadra va canviar a sis metralladores en tres seccions, amb dues esquadres de metralladores pesades per esquadra, organitzats en: Comandant d'esquadra: subfusell MP 40. Operador de la metralladora: MG 34 o MG 42 i una pistola (solien ser Walther P38, Luger P08, i en algunes ocasions, Mauser C96. Assistent de l'operador de la metralladora (soldat): Pistola (igual que l'operador de la metralladora quant a models). Tres fusellers (Soldats): Fusell (principalment Kar 98k). Genet per al cavall, que s'ocupava de la carreta i tràiler (soldat): Fusell.
Funcionament miniatura|Motocicleta amb sidecar, on està muntada una MG 42.
Una de les característiques més icòniques d'aquesta excepcional metralladora era la seva alta cadència de foc, entre 900 i 1.500 trets per minut (depenent de la seva configuració), més del doble que les metralladores Vickers i Browning, que tenien una cadència de foc d'unes 600 bales per minut. El so d'una d'aquestes metralladores era molt fàcil de distingir, ja que no es podia sentir el tret d'una sola bala sent disparada, sinó que se sentia un so similar al d'una serra elèctrica, o al desquinçar tela. http://www.wehrmacht-info.com/MG-42-34.html
L'exèrcit alemany va donar molta importància a no disparar de manera contínua. Deien que el foc automàtic continuat era molt poc precís i gastava molta munició, i que allò era intolerable. Quan la MG 42 estava muntada en un bípede, el seu operador l'havia de disparar en ràfegues de 3 o 7 bales successivament, per a poder disparar amb més precisió, ja que així podia corregir el foc entre les ràfegues. Quan s'utilitzava com a metralladora mitjana, es va dissenyar un nou trípode per a la MG 42, el trípode Lafette 42. Els seus operadors estaven entrenats per a disparar en ràfegues curtes, d'entre 20 i 50 trets successivament, per poder corregir el seu foc entre les ràfegues.
La quantitat de persones òptima per a operar una MG 42 era de, com a mínim, cinc homes: El comandant de la metralladora, en Núm. 1, que disparava i transportava la metralladora. El Núm. 2, que carregava el trípode. Els Núm. 3, 4 i 5, que carregaven munició, canons, eines per atrinxerar-se i altres objectes. Per la seva protecció, el Núm. 1 i 2 estaven armats amb pistoles, i els altres ajudants, estaven armats amb fusells.
Aquest gran equip, podia ser reduït a tres operadors, en cas que fos impossible obtenir els altres homes: Operador de la metralladora. Carregador i portador de canons. Observador. L'operador de la metralladora solia ser un sotsoficial (Unteroffizer).
La gran cadència de foc, va demostrar alguns problemes, ja que, a pesar de poder ser utilitzada amb un efecte devastador, gastava una enorme quantitat de munició. Per aquesta raó, no era estrany que els soldats que estaven destacats a una esquadra de metralladora, o situats a prop d'aquesta, carreguessin munició extra, per assegurar-se que la MG 42 sempre disposava de munició quan les reserves principals s'esgotaven. Un altre desavantatge de la MG 42 era que, per culpa de la seva alta cadència de foc, el canó se sobreescalfava amb rapidesa. Després de disparar 150 bales, l'operador de la metralladora havia d'obrir una petita porta situada al lateral de l'arma (que donava al canó) i reemplaçar el canó sobreescalfat per un de nou. Els membres de l'esquadra de la metralladora eren els responsables de fer el canvi del canó, i per això, alguns membres de l'esquadra estaven equipats amb guants grossos, que podien suportar grans temperatures, i així no es cremaven en l'acció del canvi de canó. https://nationalinterest.org/blog/the-buzz/hitlers-zipper-why-nazi-germanys-mg-42-was-real-killer-21683 https://books.google.cat/books?id=KYWXCwAAQBAJ&pg=PA40&lpg=PA40&dq=mg42+team&source=bl&ots=oGbJMSf0Fh&sig=ACfU3U3Q-DtYtPlkFvu3fAvCR63fJ7jgsA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiSnunjp5vhAhWD2OAKHaquA5k4ChDoATADegQICBAB#v=onepage&q=mg42%20team&f=false
Detalls en el disseny