La ciutat de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva. L'any 2020 tenia 11.742 habitants. Té una densitat de 238,17 hab/km².
Des de l'últim terç del el principal motor econòmic és el cultiu del maduixot, que en gran part s'exporta a la Unió Europea. A més, al terme municipal hi ha una important quantitat de fàbriques i indústries dedicades a activitats com el refinament de petroli per la producció de combustibles, o l'emmagatzemament i regasificació de gas natural liquat.
Si bé hi ha vestigis de poblament a la zona des del Paleolític superior, Palos de la Frontera neix, documentalment parlant, a començaments del , quan Alfons XI de Castella la dona a Alonso Carro.
La història d'aquesta ciutat està íntimament lligada a les tasques marítimes i als descobriments geogràfics. És per això que Palos de la Frontera és coneguda com el bressol del Descobriment d'Amèrica (com afirma al seu escut), ja que en aquesta ciutat es va gestar i es va preparar el primer viatge de Cristòfor Colom cap a, com ell creia, les Índies. Van salpar del port d'aquesta ciutat el 3 d'agost de 1492, i el 12 d'octubre del mateix any van arribar a certes illes de l'actual continent americà que, en aquell temps, eren desconegudes pels europeus.
Per això, Palos forma part de la ruta anomenada Lugares Colombinos.Decret 553/1967, de 2 de març, pel qual es declara conjunt històric artístic el sector denominat «Lugares Colombinos» a la província de Huelva. BOE núm. 69, de 22/03/1967.
Geografia La seva altitud mitjana és d'aproximadament 25 metres sobre el nivell del mar, a una distància d'uns 14 quilòmetres de la capital de província, Huelva, i a pocs quilòmetres de la veïna ciutat de Moguer; l'extensió del terme municipal és de 50 km². Palos de la Frontera està situada al sud-oest de la península Ibèrica, en l'anomenada Tierra Llana de la província de Huelva (la província més occidental de la comunitat andalusa, fronterera amb el sud de Portugal). Palos és a la riba esquerra del riu Tinto, a quatre quilòmetres de la seva desembocadura a l'Atlàntic, en unió amb el riu Odiel, en l'anomenada "Ría de Huelva", les aigües de la qual constitueixen el límit meridional de les 4.873 hectàrees del seu terme municipal.
Huelva Riu Tinto Moguer Huelva i Riu Tinto 100px|Rosa dels vents Moguer Illa Saltés i Punta Umbría Ria de Huelva Almonte i Oceà Atlàntic
Relleu La principal característica geològica de la zona, en general, són els terrenys de l'era terciària, quaternària i recent. El paisatge del terme municipal de Palos està constituït per tres zones característiques diferenciades: campiña, maresmes i costa.
La composició del terreny de la campiña, d'argiles sorrenques i còdols vermellosos pel mantell diluvial quaternari, i situat sobre argiles i calcàries terroses terciàries, fan d'aquesta zona la més adequada per les activitats agrícoles, tot i que desafortunadament no és gaire extensa tenint en compte les dimensions de Palos.IZQUIERDO LABRADO, Julio, Palos de la Frontera en el Antiguo Régimen, pàg. 21-22.
Les maresmes i llacunes ocupen una extensa franja de terreny als límits meridionals del terme municipal i a la riba del riu Tinto; entre aquestes trobem la laguna primera de Palos i la de las madres o lestero Domingo Rubio. Una de les principals característiques de les maresmes és la biodiversitat que s'hi troba, que va des d'ànecs, corbs marins o polles blaves fins a martinets i bernats pescaires o agrós blaus. Aquestes maresmes són les que semblen confirmar la hipòtesi de diversos autors que el topònim Palos procedeix del llatí palus, que significa "llacuna" o "pantà".
Finalment, a la zona meridional hi ha la costa, que és baixa, sorrenca i rectilínia. De gran extensió, hi trobem les platges de Julián, Morla i Mazagón, i hi desguassen petits rierols des de la Torre de Arenillas i la de l'Oro. És coneguda també com la costa de Castella, ja que és la primera que van dominar els reis castellans a Andalusia.
Població Durant els últims quaranta anys els habitants del municipi s'han quadruplicat; l'any 2007, amb 8.529 habitants, va arribar al seu zenit demogràfic.
Història Encara que hi ha vestigis de poblament des del Paleolític Superior, així com nombroses llegendes que al·ludeixen al seu passat tartessi, romà, visigot i musulmà, Palos neix a la història el 1322, data en què Alfons XI la dona a Alonso Carro i Berenguela Gómez, la seva dona. D'aquesta manera es va separar del regne almohade de Niebla, al qual encara havia seguit pertanyent després de la seva conquesta a mitjan . En aquest moment, com presumiblement ho va ser durant tota la seva història anterior, Palos era un petit nucli de població que subsistia gràcies la pesca litoral, aprofitant les qualitats com a port interior que li oferia el riu Tinto, a l'abric del vent i els atacs dels pirates.
Els orígens miniatura|Reis Catòlics. Senyors de la vila de Palos. Álvar Pérez de Guzmán, que es considera el pare veritable i fundador de la vila de Palos, només tenia catorze anys quan Joan I de Castella, el 1379, li concedeix les viles de Palos i Villalba com a compensació per haver-li arrabassat les localitats de Huelva i Gibraleón per cedir-les a la duquessa de Medinaceli. Álvar Pérez va aconseguir del monarca el privilegi d'eximir de qualsevol impost reial les primeres cinquanta famílies que s'instal·lessin a Palos en resposta a la seva iniciativa de repoblació; va establir amb la seva legislació les bases de l'ordenament jurídic municipal i va dedicar les escasses i poc fèrtils terres del terme de Palos al cultiu de l'olivera i la producció d'oli. Després de la prematura mort de Don Álvar, la seva vídua, Doña Elvira de Ayala, filla del canceller de Castella, va continuar la seva tasca fins que va morir el 1434.
Cadascuna de les filles de Don Álvar i Doña Elvira, que es deien Isabel i Juana, van heretar una meitat de la vila de Palos, que pels seus respectius matrimonis van passar a ser senyorius, una meitat del comte de Miranda i l'altra del comte de Cifuentes. Els Miranda van alienar el 1480 la sisena part del seu senyoriu en favor de Don Enrique de Guzmán, duc de Medina Sidonia i comte de Niebla. Per la seva banda, els Cifuentes van vendre la seva meitat de la vila als Reis Catòlics el juny de 1492, quan es preparava la partida de l'expedició colombina.
L'època daurada A mitjan la vila de Palos va viure un període de desenvolupament demogràfic (2.500 habitants) i econòmic gràcies a les activitats marítimes dels seus homes, que van establir unes pròsperes relacions comercials amb l'Europa mediterrània i nord-atlàntica, basant-se en la pesca i el comerç d'altres productes que obtenien a la zona de Guinea.
L'època daurada de Palos va ser la dècada de 1470-1479, quan la discòrdia successòria entre Joana la Beltraneja i Isabel la Catòlica va provocar una guerra peninsular entre Castella i Portugal. Això va suposar per Palos el suport reial a les seves incursions a la Guinea i, en definitiva, l'oportunitat per disputar als portuguesos, rivals en l'expansió oceànica, les colònies que acabaven d'adquirir. Les principals expedicions navals castellanes contra Portugal i els seus dominis van tenir presència de mariners de Palos, experts en les navegacions atlàntiques, que gràcies a la seva perícia i destacats èxits van aconseguir fama internacional.
Tanmateix, la guerra naval es va acabar amb la derrota dels Reis Catòlics, segellada pel tractat d'Alcaçovas (1479) amb Portugal. La princesa Isabel, filla dels Reis Catòlics, es va casar amb el futur rei portuguès. Confiats en aquesta aliança, i potser esperant la unitat peninsular que suposaria un hereu comú, els reis van cedir en aquest tractat tots els drets sobre mars i terres atlàntiques africanes, llevat de les Canàries, a Portugal. Els mariners de Palos es veien així desposseïts d'unes zones pesqueres i comercials essencials per la seva subsistència. En aquestes circumstàncies, els mariners de Palos de la Frontera van desobeir el pacte dels seus reis amb Portugal en moltes ocasions.
Palos, bressol del Descobriment d'Amèrica Palos de la Frontera tradicionalment se l'ha considerat el bressol del descobriment d'Amèrica. El 3 d'agost de 1492 van partir del seu port les caravel·les La Pinta i La Niña i la nau Santa María, amb l'almirall Cristòfor Colom, els germans Pinzón i els mariners de Palos i comarca; viatjaven cap al desconegut, i de fet acabarien trobant-se amb el continent americà.miniatura|Colom i els germans Pinzón arriben a Amèrica, (Exposición Nacional (1862), Medalla de Primera Clase, Dióscoro Puebla miniatura|Estàtua dels germans Pinzón a Palos de la Frontera. Al fons s'observa La Fontanilla i l'església de San Jorge Mártir. Les incursions dels habitants de la vila a Guinea, anteriorment ben vistes pels monarques catòlics a causa de les seves lluites contra la corona de Portugal, es van tornar delictives i objecte de càstig arran del tractat d'Alcaçovas. Una d'aquestes incursions va acabar amb la condemna d'una colla de mariners de Palos a servir la corona durant dos mesos amb dues caravel·les aparellades a la seva costa. El 30 d'abril de 1492, els reis van ordenar que aquestes naus es posessin al servei de Colom. La Corona reduïa així les despeses de l'expedició i hi vinculava els experts mariners de Palos, molt aptes per una empresa de tal envergadura.
Tanmateix, Colom continuava tenint dificultats per reclutar tripulants, entre altres raons perquè les ordenances de Palos prohibien noliejar vaixells a les persones que no tinguessin participació en el senyoriu de la vila. Probablement és per això que a final de juny de 1492 els Reis Catòlics van comprar la meitat de la vila de Palos pertanyent al comte de Cifuentes per 16.400.000 morabatins.
Durant els preparatius del viatge, Colom va trobar hospitalitat, comprensió i suport al monestir de La Rábida. Quan el seu ànim ja defallia, els franciscans van intercedir per ell a la cort i el van posar en contacte amb els mariners de Palos. Els frares coneixien bé l'audàcia i perícia d'aquests navegants, i Colom va trobar entre ells els recursos materials i humans que necessitava, homes hàbils i valerosos que, amb les seves caravel·les, havien navegat moltes vegades per les aigües atlàntiques, solcant rutes fins llavors desconegudes. Eren el tipus d'homes que Colom buscava.ORTEGA, Ángel. "La Rábida". Tom III, pàg. 9-81.GARCÍA, Sebastián, "La Rábida, pórtico del nuevo mundo", cap. V, pàg. 97-139.
Malgrat que algunes opinions indiquen que la tria de Palos com a punt de partida de l'expedició va ser casual, hi ha moltes dades documentals que demostren que l'elecció no va ser fortuïta.
Així, Palos va ser el bressol del descobriment d'Amèrica i els seus homes van ser col·laboradors de la feta colombina, moment destacat que va portar expectatives de desenvolupament per una Espanya i una Europa en expansió comercial i que assenyala el pas definitiu de l'edat mitjana a la moderna.
Palos, els franciscans i l'evangelització d'Amèrica Quan es parla del paper que ha desenvolupat el poble de Palos de la Frontera en la història d'Amèrica, se sol pensar gairebé exclusivament en tot allò relacionat amb la preparació i l'execució del primer viatge colombí. Tanmateix, a poc a poc, la investigació i l'estudi van fent llum sobre múltiples actuacions en què la gent de Palos es mostra com a protagonista destacada en la colonització del Nou Món, sempre pioners, construint els pilars d'una nova societat, d'una nova cultura i participant activament en l'evangelització.