Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. De forma allargada, s'estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l'apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d'Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa.
El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.
En són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l'església de Santa Maria, al peu del castrum de Lucano, topònim registrat al com Lucano, derivat de l'antropònim llatí Lucius (Lluc). Depenien d'aquesta església les petites parròquies del terme del castell i les corresponents sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d'explotació rural més tard subdividits en molts masos. Alguns d'aquests vilars esdevingueren grans masos, que es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà, les Heures, etc.; altres masos importants com el Verdeguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples, Roca d'En Bosc, etc., s'originaren en èpoques més reculades i prosperaren a partir del .
El municipi ha estat tradicionalment poc poblat i el tancament de molts dels antics masos no ha estat compensat per la relativa creixença del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, centre administratiu del terme. A finals del es van obrir dues noves carreteres de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la de Vic a Berga (que s'enllacen a Santa Creu de Jutglar) i de Lluçà a la mateixa carretera (passat Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta) i es va eixamplar i asfaltar la de Santa Eulàlia a Lluçà, mercès a la moderna revalorització i restauració del monestir.
Demografia
Geografia Llista de topònims de Lluçà (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
miniatura|La Pedra Dreta del Grau en una imatge de principis del
Llocs d'interès Restes del castell de Lluçà. Ermita romànica de Sant Vicenç del Castell, de planta rodona i amb volta semiesfèrica i un petit absis. Està documentada des del 988, però l'edifici actual data principalment de la reedificació dels segles i . Canònica de Santa Maria de Lluçà, romànica, amb pintures murals gòtiques i una mostra permanent d'art. L'ermita de Sant Cristòfol de Borrassers. L'ermita de Sant Pere de Grau. La Pedra dreta del Grau, un possible menhir.
Bibliografia Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Volum 1, p. 255-259 ()
Referències
Vegeu també Roques de l'Horta. Roca del Mill. Serrat de la Roca del Mill. Serra dels Hespitalets.
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya