Carl Gustav Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol del 1875 – Küsnacht, cantó de Zúric, 6 de juny del 1961) fou un metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi. Posteriorment fundà l'escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).
A Jung se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, amb qui col·laborà en els seus inicis. Jung fou un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits al . El seu estudi teòric i clínic emfasitzà la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això l'impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.
Carl Jung no fou el primer a dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis foren molt extenses i molt influents. Escrigué una prolífica obra. Encara que durant gran part de la seva vida centrà el seu treball en la formulació de teories psicològiques i en la pràctica clínica, també aprofundí en altres camps de les humanitats, des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia fins a la crítica de l'art i la literatura.
Biografia Inicis Carl Gustav Jung nasqué l'any 1875 a Kesswil (Suïssa), en una família d'ascendència alemanya i de tradició eclesiàstica (el seu pare era pastor luterà). De nen, era introvertit i molt solitari. Encara que la relació amb els seus pares era molt pròxima i afectuosa, des de ben petit sentí certa decepció per la manera en què el seu pare abordava el tema de la fe, que considerava tristament precària. Durant la seva adolescència i joventut, fou un lector entusiasta, especialment captivat per l'obra literària de Goethe. També tenia un gran interès pels assajos de filòsofs com von Hartmann i Nietzsche. En la seva autobiografia, descriu l'apropament a l'obra d'aquest últim Així parlà Zaratustra com una experiència commovedora, només comparable a la inspirada pel Faust de Goethe.
Jung anhelava estudiar arqueologia a la universitat, però la seva família no tenia prou diners per enviar-lo més enllà de Basilea, on no impartien la carrera que desitjava, de manera que ell (contra els desitjos del seu entorn) decidí estudiar medicina a la Universitat de Basilea entre el 1894 i el 1900.
Jung, que abans era introvertit, es transformà en un jove molt més vívid en el nou context acadèmic. Cap al final dels seus estudis, les seves lectures de Krafft-Ebing el convenceren d'especialitzar-se en medicina psiquiàtrica. L'any 1900, com a part de la seva especialització en psiquiatria, assistí a les classes de Pierre Janet a París. El 1902, col·laborà amb Eugen Bleuler: tant Janet com Bleuler foren pioners en aquesta disciplina. Més tard, treballà al Burghölzli, un hospital psiquiàtric de Zúric que gaudia de gran reputació.
miniatura|esquerra|Gràfic de l'estudi empíric experimental El mètode d'associació, del 1910 Basant-se en aquesta experiència clínica, Jung dissenyà la prova d'associació de paraules que duu el seu nom.Jung, Carl G. (1910). «The Association Method». American Journal of Psychology, 31, 219-69. Disponible en línia Ja l'any 1905, fou designat professor de psiquiatria a la Universitat de Zuric i publicà els dos volums dedicats a l'estudi de les associacions. El 1906, redactà i donà a conèixer la seva obra Sobre la psicologia de la Dementia Praecox (que més tard es coneixeria com a esquizofrènia), i n'envià una còpia a Freud, a la qual cosa seguí una intensa però conflictiva amistat entre ambdós.
Relació amb Freud miniatura|esquerra|Carl Gustav Jung amb Freud l'any 1909 La seva relació amb Sigmund Freud es consolidà a partir de l'any 1907, quan es produeix la seva primera trobada, a Viena. El 1908, Jung participà en el primer Congrés de Psicoanàlisi, celebrat a Salzburg. En aquesta ocasió, fou nomenat director de la publicació Jahrbuch für psychoanalytische und psychopathologische Forschungen (Anuari internacional d'investigació psicològica i psicoterapèutica).
L'any següent, acompanyà Freud i Ferenczi en el seu viatge als Estats Units, on feu conferències a la Universitat de Clark a Worcester (Massachusetts) i rebé un doctorat honoris causa. Fou en aquests dies que Freud nomenà Jung el seu "successor i príncep hereu".Freud, Sigmund. Carta a Jung (16 d'abril del 1909): Correspondència S. Freud, C. G. Jung. Madrid: Ed. Taurus, 1978.
Al Congrés de Nuremberg (1910), Jung fou nomenat president de la recentment fundada Associació Psicoanalítica Internacional (API). No obstant això, l'any següent, durant el Congrés Psicoanalític realitzat a Weimar, aparegueren els primers símptomes de desacord a propòsit del concepte de libido.
Cap al 1912, en el curs de diverses conferències a Nova York, després que Jung publiqués Transformacions i símbols de la libido (Wandlungen und Symbole der Libido), la divergència teòrica ja havia arribat a nivells intolerables. Aviat s'enfrontaren, cadascun acusant l'altre de ser incapaç d'admetre el seu error.
Al mes de novembre del 1912, es produí la darrera trobada personal entre ambdós psicoanalistes. Ja al Congrés de Múnic (1913), les diferències esdevingueren coneixement públic. Jung renuncià a seguir dirigint el Jahrbuch mentre escrivia la Teoria de la psicoanàlisi.
miniatura|esquerra|Manuscrit original de la carta de Freud a Jung (1913) A continuació, es reprodueix un extracte de la carta que Freud envià a Jung el 1913, enmig de la crisi que afectava la relació entre ambdós: la imatge correspon precisament a aquesta carta; part del text traduït és aquell que apareix ressaltat en l'original.
Escalada bèl·lica i postguerra miniatura|"America Facing Its Most Tragic Moment -- Dr. Carl Jung", New York Times, 29 de setembre del 1912 L'any 1914, el psiquiatre suís dimití del seu càrrec en l'Associació Psicoanalítica Internacional i, juntament amb Alphonse Maeder, assentà les bases de l'anomenada escola de Zúric. Després de l'episodi de ruptura, Jung experimentà un període de turbulència emocional, exacerbat per les notícies emergents de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), que tingueren sobre ell un efecte devastador, tot i trobar-se a la Suïssa neutral. Henri Ellenberger qualificà l'experiència de Jung com una "malaltia creativa" i la comparà amb el mateix període per Freud, que definí en termes de neurastènia i histèria.
Durant el curs de la primera postguerra, Jung es convertí en un viatger del món, gràcies a la gran riquesa que obtingué per les vendes dels seus llibres, honoraris i diners rebuts per haver arribat a l'estatus sènior de les institucions mèdiques per a les quals treballava. Poc després, recorregué àmpliament el nord d'Àfrica. A mitjan dècada del 1920, visità Nou Mèxic, on prengué contacte amb grups nadius (en particular, els indis pueblo), i hi convisqué procurant conèixer-ne la cultura de prop. Poc després, partí cap a Kenya i Uganda. Fou en aquesta etapa que Jung escrigué una de les seves obres fonamentals, i probablement la més coneguda entre totes les seves obres: Tipus psicològics, en la qual desenvolupà extensament la seva teoria de la personalitat.
Règim nazi i últims anys El 1930, Jung fou nomenat president honorari de l'Associació Alemanya de Psicoteràpia i, el 1933, professor de psicologia mèdica a la Universitat Politècnica Federal de Zuric. Després de l'ascens de Hitler al poder aquell mateix any, l'esmentada associació, a la qual s'havien adherit diversos psicoterapeutes jueus, fou dissolta i absorbida per una altra de més gran abast internacional, amb Jung com a president: la Societat Mèdica de Psicoteràpia.
El fet que Jung acceptés ser president honorari de la Societat Mèdica de Psicoteràpia i director de la Revista de Psicoteràpia (Zentralblatt für Psychotherapie), ambdues de presumpta matriu nazi, ha estat utilitzat com a argument per atribuir-li inclinacions nazis i antisemites. Aquestes acusacions entelarien la seva carrera fins a la fi dels seus dies malgrat els desmentiments, donant lloc a una discussió que encara avui roman irresolta.
L'any 1938 dictà la Càtedra Terry a la Universitat Harvard, i presentà el seu treball Psicologia i religió (inclòs en Sobre la psicologia de la religió occidental i oriental). Pocs mesos després, esclataria la Segona Guerra Mundial. Fou en aquells temps que visità l'Índia, on renovà la seva agenda de prioritats, guiat per la convicció que havia de parar més atenció a l'espiritualitat d'Orient. En efecte, els seus treballs tardans mostren un profund interès en la tradició oculta d'aquest hemisferi, en el cristianisme esotèric i, especialment, en l'alquímia.
Ja l'any 1903, Jung s'havia casat amb Emma Rauschenbach, amb qui tingué cinc fills. El matrimoni perdurà fins a la mort de la seva esposa, el 1955, però tingueren moments de crisi, sobretot a causa de les relacions extramaritals de Jung amb Sabina Spielrein i Toni Wolff.
Jung continuà publicant llibres fins al final de la seva vida, incloent-hi un treball pòstum que mostra el seu interès pels ovnis com a fenòmens psicològics de masses: Un mite modern. De coses que es veuen en el cel (1958). També gaudí d'una breu però fructífera amistat amb el mossèn catòlic Victor White, amb qui mantingué correspondència després de la publicació del controvertit estudi sobre el Llibre de Job titulat Resposta a Job.
Carl Gustav Jung morí el 6 de juny del 1961, després d'una breu malaltia, a la seva casa propera al llac de Zuric, al poblat de Küsnacht, a l'edat de 86 anys.
Llegat Psicologia junguiana miniatura|Mandala del buda Shakyamuni, pintura tibetana: segons Jung, aquesta classe d'imatges esdevenen un model arquetípic comú a totes les cultures. Sovint es parla de la psicoanàlisi junguiana, però la denominació més correcta per a referir-se a aquesta teoria i la seva metodologia és psicologia analítica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia —se li atribueix la frase: "Gràcies a Déu, sóc Jung; no un junguià"—, de fet desenvolupà un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament humà. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, pogué apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per aquestes experiències i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal, dedicà la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.
Segons la seva postura, per a captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés al mètode experimental (heretat de les ciències naturals) les troballes de les ciències humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continuïtat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient. No obstant això, per a Jung, l'inconscient per se és, per definició, incognoscible. "L'inconscient és necessàriament inconscient" —ironitzava. En concordança amb això, només podia ser après per mitjà de les seves manifestacions.