Élodie Bouchez (Montreuil, Sena Saint-Denis, 5 d'abril de 1973) és una actriu francesa de cinema i televisió guanyadora de dos premis César; un el 1995 per Els joncs salvatges d'André Téchiné i un altre el 1998 per La vida somiada dels àngels d'Erick Zonca, i del premi a la millor interpretació femenina a Canes el 1998 per La vida somiada dels àngels juntament amb Natacha Régnier.
Biografia Neix a Montreuil i estudia en l'institut de Saint Thomas d'Aquin abans d'estudiar art dramàtic en la Université de Paris X Nanterre. Va començar com a ballarina, però temps més tard es va decantar pel cinema amb Stan the Flasher de Serge Gainsbourg i Le Cahier volé de Christine Lipinska, on va tenir el seu primer paper principal. És mare de dos fills, Tara-Jay i Roxan, amb el seu espòs, Thomas Bangalter, membre i fundador juntament amb el seu company Guy Manuel de Homem-Christo de la mateixa procedència, del duo de música electrònica Daft Punk.
André Téchiné s'adona del seu talent en Le Péril jeune (de Cédric Klapisch) i li ofereix un dels papers principals de Les Roseaux sauvages, que més tard li val el César a la millor esperança jove femenina el 1995. Durant la presentació de la pel·lícula, coneix a Stéphane Rideau i Gaël Morel, amb qui forma el trio de À toute vitesse el 1996.
El seu registre interpretatiu és bastant ampli: fa de muda en Clubbed to Death de Graham Guit, de drogoaddicta en Le Ciel est à nous i participa en produccions independents com Louise (take 2) el 1997. El 1998, comparteix amb Natacha Régnier el protagonisme en La Vie rêvée des anges dErick Zonca, que els va valer a ambdues el premi a la millor actuació femenina del festival de Cannes el 1998. El 1999, col·labora amb el seu company Jean-Marc Barr, a qui va conèixer en el rodatge de J'aimerais pas crever un dimanche (1998). Sota la direcció de Barr (i de Pascal Arnold), Bouchez apareix en Lovers, Too Much Flesh (amb Barr) i Being light, tres pel·lícules que conformen l'anomenada "Trilogie de la lliberté".
El 2000, comença la seva carrera als Estats Units amb Shooting vegetarians. Més tard apareix en CQ, primer film de Roman Coppola presentat a Cannes el 2000, i en America Brown el 2003. No ha abandonat el cinema francès i apareix en produccions com L Petit Poucet, d'Olivier Dahan, o Brice de Nice el 2005. També ha aparegut en sèries de televisió com The L Word i ha dirigit un dels seus millors papers televisius amb la interpretació de Renée Rienne, una assassina a sou en la sèrie de televisió Alias.
Filmografia 1989: Stan the Flasher de Serge Gainsbourg 1992: Le Cahier volé de Christine Lipinska Tango de Patrice Leconte 1994: Le Péril jeune de Cédric Klapisch Les Roseaux sauvages d'André Téchiné Les Mots de l'amour de Vincent Ravalec Le Chêne et le roseau d'André Téchiné 1995: Le Plus Bel Age de Didier Haudepin 1996: La Divine poursuite de Michel Deville La Propriétaire d'Ismail Merchant A toute vitesse de Gaël Morel Mademoiselle personne de Pascale Bailly 1997: Louise (take 2) de Siegfried Les Raisons du cœur de Markus Imhoof Clubbed to Death (Lola) de Yolande Zauberman Le Ciel est à nous de Graham Guit Les Fantômes du samedi soir d'Olivier Dahan 1998: J'aimerais pas crever un dimanche de Didier Le Pêcheur Les Kidnappeurs de Graham Guit La Vie rêvée des anges d'Érick Zonca Je veux descendir de Sylvie Testud Zonzon de Laurent Bouhnik 1999: Lovers de Jean-Marc Barr Meurtre d'une petite grue Premières neiges (TV) de Gaël Morel 2000: La Faute à Voltaire d'Abdellatif Kechiche Too Much Flesh de Jean-Marc Barr Shooting vegetarians de Mikey Jackson The Beat nicks de Nicholson Williams 2001: CQ de Roman Coppola La Guerre à Paris de Yolande Zauberman La Merveilleuse odyssée de l'idiot toboggan de Vincent Ravalec Being light de Jean-Marc Barr Le Petit Poucet d'Olivier Dahan 2002: Le Pacte du silence de Graham Guit 2003: Stormy weather de Solveig Anspach America Brown de Paul Black A quoi ça sert de voter écolo ? d'Ure Atika 2005: Brice de Nice de James Huth 2006: Ma place au soleil 2008: Seul two amb Eric et Ramzy 2010: The imperialists are still alive! de Zeina Durra 2010: Happy Few d'Anthony Cordier 2014: Réalité 2018: En bones mans de Jeanne Herry
Premis 1995. César a la millor jove promesa femenina per Les roseaux sauvages (1994) 1998. Millor actriu al Festival de Canes per La vie rêvée des anges (1998), compartit amb Natacha Régnier 1998. Premi European Film a l'actriu europea per La vie rêvée des anges (1998), compartit amb Natacha Régnier 1999. César a la millor actriu per La vie rêvée des anges (1998) Nominacions 2000. Premi Chlotrudis a la millor actriu per La vie rêvée des anges'' (1998)
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de París X Nanterre Categoria:Persones de Montreuil (Sena Saint-Denis) Categoria:Guanyadores del Premi a la interpretació femenina del Festival de Canes Categoria:Guanyadores del premi César a la millor actriu Categoria:Guanyadores del premi César a la millor actriu revelació Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Actors de l'Illa de França Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX