El picot de clatell groc vermell (Chrysophlegma miniaceum) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita la selva i boscos densos de la Península Malaia, Borneo, Sumatra i petites illes properes.
Descripció El picot de clatell groc vermell té les parts superiors predominantment de color marró vermellós. El mantell és d'un color oliva apagat amb escates beix i la gropa és groga. La cua és de color marró xocolata. El cap és majoritàriament de color marró vermellós amb el clatell groguenc i pelut. La barbeta, el coll i la gola són de color marró vermellós, el pit amb franges vermelloses d'oliva i el ventre blanquinós, amb moltes franges de color marró negre. Presenta un lleuger dimorfisme sexual, el mascle té la cara i la gola més vermelloses, mentre que les de la femella són més marrons, amb taques blanques. Tots dos sexes tenen el bec fosc, ulls castanys amb un anell orbital blavós i potes verdoses. Els ocells adults mesuren uns 26 cm de llarg.
Distribució i hàbitat L'espècie és originària del sud-est tropical d'Àsia. L'àrea de distribució s'estén des del sud de Myanmar a través de la península de Malaca, Sumatra i Borneo fins a Java. És una espècie sedentària i no migratòria, i es troba principalment a les terres baixes. L'hàbitat principal és la selva tropical primària amb vinyes, epífits, arbustos enredats i arbres caiguts, però també habita boscos secundaris, plantacions, matolls costaners, manglars, parcs, suburbis boscosos i jardins.
Ecologia El picot de clatell groc vermell s'alimenta sol o en parelles, buscant aliment discretament entre vinyes i cobertes denses, així com a la capçada, explorant esquerdes, molsa i epífites. Els principals elements de la dieta són formigues, els seus ous i larves, així com altres petits invertebrats.
La reproducció té lloc en diferents èpoques de l'any en diferents parts de la distribució. A la península de Malaca, s'ha vist activitat de nidificació al gener, amb pollets presents entre febrer i agost.
Estat de conservació El picot de clatell groc vermell té una àrea de distribució molt àmplia i es descriu com a comú en algunes zones i poc comú en altres. La població no s'ha quantificat, però a falta de proves en contra, es creu que és estable, sobretot perquè aquest ocell s'ha adaptat a l'ús d'hàbitats artificials. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha avaluat el seu estat de conservació com de en risc mínim.
Taxonomia El picot de clatell groc vermell va ser descrit l'any 1769 pel naturalista gal·lès Thomas Pennant i va encunyar el nom binomial Picus mineaceus i la localitat tipus "Terres altes de Java".
Aquesta espècie, el picot de clatell groc de Java (C. mentale) i el picot de clatell groc d'Indonèsia (C. humii, ara subespècie de C. mentale) van ser desplaçats del gènere Picus a Chrysophlegma a rel de l'estudi sobre filogènia molecular de Fuchs et al. (2008).
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:
C. m. perlutum (Kloss, 1918) ─ sud de Myanmar i sud-oest de Tailàndia. C. m. malaccense (Latham, 1790) ─ península de Malaca, Sumatra, Bangka i Belitung (est i sud Sumatra) i Borneo. C. m. niasense (Büttikofer, 1896) ─ Nias (oest de Sumatra). C. m. miniaceum (Pennant, 1769) ─ Java.
Referències
Categoria:Chrysophlegma Categoria:Picus