Nikolai Nikolàievitx Nósssov (, Mikola Mikolàiovitx Nóssov; a Kíiv – 26 de juliol de 1976 a Moscou) fou un escriptor de literatura infantil soviètic, autor d'una sèrie de contes còmics, una novel·la escolar i la popular trilogia de contes de fades sobre les aventures de Neznaika i els seus amics.

Primers anys N.N. Nóssov va néixer al sí d'una família d'artistes de varietats. De 1927 a 1929 va ser estudiant de l'Institut d'Art de Kíev, des d'on es va traslladar a l'Institut de Cinematografia de Moscou, del qual es va graduar el 1932.

Carrera Durant la Gran Guerra Patriòtica, Nóssov es va dedicar a dirigir pel·lícules educatives militars-tècniques per a l'Exèrcit Roig, per la qual cosa fou guardonat amb l'Orde de l'Estrella Roja el 1943.

Des de 1938, havia començat a escriure contes infantils, però es convertí en escriptor professional només després de la Segona Guerra Mundial. El primer conte de Nóssov, publicat el 1938, es titulava Zateiniki "estafadors". A continuació, es va publicar altes contes: "El barret viu", Jibaia xliapa, "Jardiners" Ogoródniki, "Somiadors", Fantazori i d'altres. Aquestes històries van ser incloses en la primera col·lecció de Nóssov, titulatda "Tuk-tuk-tuk", del 1945. Un any més tard, l'editorial "Detguiz" va publicar la següent col·lecció d'històries de Nóssov - "Graons", Stupenki.

El mateix Nikolai Nikolàievitx deia que va començar a escriure per a nens per accident: al principi, simplement, li expliacava contes de fades al seu petit fill i als seus amics. "A poc a poc, em vaig adonar que escriure per a nens és el millor treball, requereix molts coneixements, i no només literaris...".

Nikolai Nikolàievitx estava interessat en la psicologia dels nens; creia que "els nens haurien de ser tractats amb el respecte més gran i de manera molt càlida"; probablement per això els seus llibres van trobar una resposta tan tan satisfactòria entre el públic infantil.

El 1947 es va publicar la col·lecció "Històries divertides" Vessólie rasskazi. Va assolir també gran popularitat per les seves novel·les per a adolescents, com ara "Família divertida" Vessolaia semeika (1949), "Diari de Kolia Sinitsin" Dnevnik Koli Sinitsyna (1950) i "Vitia Maléiev a l'escola i a casa" Vitia Maléiev v shkole i doma (1951). El 1952, Nikolai Nosov va rebre el Premi Stalin de tercer grau per escriure la història "Vitia Maleiev a l'escola i a casa". El 1954, prenent com a basa aquesta història, es va rodar una pel·lícula infantil titulada "Dos amics" Dva druga.

El 1953 es va publicar una col·lecció de contes titulada "Sobre el turó" Na gorke, el 1956 - "Fet i amagar" Priatki i el 1958: "Històries i novel·les divertides" Vessólie rasskazi i povesti.

Les obres més conegudes de Nóssov i les més estimades pels seus lectors són els contes de fades sobre Nezkaia , traduïble per "No sé res"El sufix rus "-ka" aporta un toc d'alegria a la frase russa "не знаю" ("ne znaiu"), "no ho sé") El primer d'ells - un conte de fades "Vítnik, Xpúntik i una aspiradora" Vintik, Xpúntik i pilessós. A continuació, va escriure la famosa trilogia que inclou el conte "Les aventures de Nezkaia i els seus amics" Prikliutxénia Neznaiki i iego druzei (1953-1954), "Nezkaia a la Ciutat del Sol" Nezkaia v Solnétxnom gorode (1958) i "Nezkaia a la Lluna" Nezakia v Lune (1964 a 1965). La novel·la-conte amb elements de ciència-ficció i sàtira política i distòpica "Nezkaia ala lluna" va ser qualificada pels economistes com un dels llibres de text més sensibles i accessible sobre economia política. A partir d'aquesta història es pot entendre molt bé que és la publicitat, una societat anònima, la venda de diaris, la vaga, l'atur, el mercat de valors, el que són les relacions de mercat i el que en realitat defensa la policia.

Va rebre el Premi estatal de la RSFSR el 1969 per la trilogia sobre Neznaika.

L'escriptor també és autor d'un treball autobiogràfic, "Història sobre el meu amic Ígor" Povest o moiom drugue Igore (1971-1972) i un memòria narrativa "Misteri al fons del pou" Taina na dne kolodtsa (1977), publicat després de la seva mort.

Nikolai Nóssov va morir a Moscou el 26 de juliol de 1976. Va ser enterrat al cementiri de Kuntsevo, a Moscou

Referències

Enllaços externs Obres a lib.ru

Categoria:Escriptors ucraïnesos de literatura infantil i juvenil Categoria:Escriptors russos de literatura infantil i juvenil Categoria:Alumnes de l'Institut Gueràssimov de Cinematografia Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Morts a Moscou Categoria:Contistes soviètics Categoria:Dramaturgs russos en rus Categoria:Escriptors russos de ciència-ficció Categoria:Novel·listes russos Categoria:Morts el 1976 Categoria:Escriptors de Kíiv Categoria:Dramaturgs del segle XX Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1908