La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents:
miniatura|Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada
Segons la forma del limbe FormaTipusDescripció<center>64px|Acicular<center>acicular o aciculiformeAmb forma d'agulla, prima i punxeguda<center>64px|Cordada<center>cordadaEn forma de cor<center>64px|Cuneada<center>cuneada o cuneiformeTriangular, en forma de tascó<center>64px|Deltoide<center>deltoideTriangular, el pecíol estant insert a un costat<center>64px|Digidata<center>digitadaDividida en lòbuls en forma de dit<center>64px|El·líptica<center>el·lípticaOval, sense punta clarament marcada<center>64px|Ensiforme<center>ensiformeLlarga i punxeguda, en forma d'espasa<center>64px|Espatulada<center>espatuladaAmb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol<center>64px|Falciforme<center>falçada, falciformeAmb forma de dalla<center>64px|flabel·lada<center>flabel·ladaSemicircular, en forma de vano<center>64px|Hastada<center>hastadaAmb forma d'alabarda<center>64px|Lanceolada<center>lanceoladaEn forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex<center>64px|Linear<center>linearLlarga i molt estreta<center>64px|lirada<center>liradaAmb el segment terminal més gros que els laterals<center>64px|lobada<center>lobadaDividida en diversos lòbuls<center>64px|multifida<center>multífidaDividit en tires<center>64px|obcordada<center>obcordadaAmb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta<center>64px|oblanceolada<center>oblanceoladaAmb l'extremitat més àmplia que la base<center>64px|oblonga<center>oblongaAmb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles<center>72px|obovada<center>obovadaEl·líptica, més ampla cap al cim que a la base<center>64px|orbicular<center>orbicularAmb forma arrodonida<center>64px|ovada<center>ovadaOval, amb forma d'ou<center>64px|palmada<center>palmadaDividida en lòbuls disposats com els dits de la mà<center>64px|pedada<center>pedadaPalmada, amb els lòbuls laterals units a la base<center>64px|peltada<center>peltadaArrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol<center>64px|perfoliada<center>perfoliadaAmb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo<center>64px|pinnatífida<center>pinnatífidaProfundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi medial<center>64px|reniforme<center>reniformeAmb forma de ronyó<center>64px|romboïdal<center>romboidalAmb forma de rombe<center>64px|runcinada<center>runcinadaAmb els lòbuls o segments arquejats cap a la base<center>64px|sagitada<center>sagitadaAmb forma de fletxa<center>64px|subulada<center>subuladaAmb forma d'alena
Segons la forma de l'àpex Apiculada: amb l'extrem en forma de mucró. Sinònim de mucronada. Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina. Aguda: amb l'extrem en punta prima. Aristada: proveïda d'una espina terminal. Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura. Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró. Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida. Retusa: amb l'extrem deprimit. Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.
Segons la forma del marge S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos: Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi medial i la vora. Fulles partides (-ipartida): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi medial, però no hi arriben. Fulles seccionades (-isecta): els entrants arriben al nervi medial. Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com: FesaPartidaSeccionada Nervadura pinnada Pinnatífida Pinnatipartida Pinnatisecta Nervadura palmada Palmatífida Palmatipartida Palmatisecta
Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.
Segons la forma de la base FormaTipusDescripció<center>64px|Amplexicaule<center>AmplexicauleAmb la base que abraça la tija encerclant-la<center>64px|Arrodonida<center>ArrodonidaAmb la base rodona<center>64px|Asimètrica<center>AsimètricaAmb els costats de la base no simètrics<center>64px|Atenuada<center>AtenuadaAmb l'extrem de la base agut i més o menys estret<center>64px|Auriculada<center>AuriculadaAmb forma de lòbuls d'orella<center>64px|Cordada<center>CordadaAmb forma de cor<center>64px|Cuneada<center>CuneadaAmb base recta i convergent en forma de falca<center>64px|Decurrent<center>DecurrentAmb el limbe prolongat sobre la tija per sota del punt d'inserció<center>64px|Embeinadora<center>EmbeinadoraAmb una beina que envolta parcialment o totalment la tija<center>64px|Hastada<center>HastadaAmb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap a fora
Segons la divisió del marge Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.
Simples FormaTipusDescripció<center>64px|ciliada<center>ciliadaCilis fins<center>64px|crenada<center>crenada o fistonadaDents arrodonides en forma de fistó<center>64px|dentada<center>dentadaDents més o menys llargues<center>64px|denticulada<center>denticuladaFinament dentada<center>64px|doblement dentada<center>doblement dentadaAmb dents grans i de més petites<center>64px|espinulosa<center>espinulosaMarge amb espines més o menys agudes<center>64px|lobada<center>lobadaMarge amb lòbuls<center>64px|ondulada<center>onduladaSinuositats àmplies<center>64px|sencera<center>enteraMarge llis i uniforme<center>64px|serrada<center>serradaDents punxegudes i molt pròximes<center>64px|serrulada<center>serruladaFinament serrada<center>64px|sinuada<center>sinuadaAmb sinuositats o sinus poc profunds
Compostes FormaTipusSubtipusDescripció<center>64px|Trifoliada<center>TrifoliadaAmb tres folíols<center>64px|Palmaticomposta<center>PalmaticompostaFulla composta amb nervadura palmada<center><center>PinnaticompostaFulla composta amb nervadura pinnada<center>64px|Imparipinnada<center>ImparipinnadaAmb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol<center>64px|Paripinnada<center>ParipinnadaAmb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal<center>64px|Bipinnada<center>BipinnadaFulla dues vegades pinnada<center>64px|Tripinnada<center>TripinnadaFulla tres vegades pinnada<center>-<center>BipalmadaFulla dues vegades palmada
Segons el pecíol Tenint en compte la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser: Peciolades: amb pecíol clarament diferenciat i visible. Sèssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable.
Segons el marge del limbe En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:
FormaTipusDescripció<center>100px|Involuts<center>InvolutsAmb el marge cargolat cap amunt, sobre l'anvers<center>100px|Revoluts<center>RevolutsAmb el marge cargolat cap avall, sobre el revers
1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla
2: Tija
Segons la nervadura Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions: Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells). Nervadura reticulada o anastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle. Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels. Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol. Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert. 500px|tipus de nervadura
Disposició de les fulles a la tija A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més importants són:
Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades. Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte a les altres. Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija. Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija. Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres. Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus. Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta. Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial. Ternades - verticils en grups de tres a cada nus. Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus. 500px|Disposició de les fulles sobre la tija (fil·lotaxi)
Textura de les fulles Amb relació a aquest caràcter, les fulles poden ser: Herbàcies: fines verdes i toves. Coriàcies: de consistència similar al cuir. Crasses: plenes de suc i més o menys gruixudes. Membranoses o escarioses: fines i translúcides. Suculentes : veg. crasses
Segons la presència o no de pilositat
Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavors fulles glabres. Quan excepcionalment poden haver alguns pèls se'n diuen glabrescents (gairebé glabres) o pubèrules (lleugerament pubescent). Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla: Hirsuta: amb pèls rectes i rígids. Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents. Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans. Pubescent: amb pèls curts i suaus. Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants. Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.
Segons la durada de les fulles Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes: Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que a l'hemisferi nord acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb algunes espècies de roures com el Quercus pubescens (n'hi ha de marcescents com Quercus canariensis o Quercus faginea). Marcescents: plantes amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica). Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).
Segons la seva consistència Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.
Vegeu també Fil·lotaxi
Referències
Bibliografia
AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València.
Categoria:Morfologia vegetal