miniatura|Cartes de 1751 El Tarot de Marsella és un dels referents en el disseny de cartes de tarot.
Orígens esquerra|miniatura|Full de Milà sense tallar, c. 1500 La recerca de Michael Dummett el va dur a la conclusió que (basat en la manca d'evidència documental anterior) el joc del tarot probablement havia estat inventat al nord d'Itàlia al i introduït al sud de França quan aquesta conquerí Milà i el Piemont el 1499.
La versió de 78 cartes del Tarot desaparegué d'Itàlia, però sobrevisqué a França i Suïssa. Quan el joc fou reintroduït al nord d'Itàlia, ho feu amb el disseny marsellès. Tots els dissenys italians de jocs de tarot externs a Itàlia són descendents de l'estil milanès-marsellès amb l'excepció d'algunes baralles primerenques de França i Bèlgica, que mostren una important influència del Tarot Bolonyès (vegeu més avall). Les cartes més antigues que ens han arribat foren creades per Jean Noblet, de París, al voltant de 1650.
El documental Les mystères du Tarot de MarseilleArte, 18 dévrier 2015Missing or empty |title= explica que la feina de Marsilio Ficino fa d'ell un més que possible inspirador de la imatgeria pròpia del disseny marsellès.
Etimologia del nom El nom Tarot de Marseille no és particularment antic, sinó que va ser adoptat en 1856 per l'historiador de cartes francès Romani Merlin, i fou popularitzat pels cartomants francesos Eliphas Lévi, Gérard Encausse i Paul Marteau, que feren servir aquest nom col·lectiu per referir-se a una varietat de dissenys molt semblants, originaris de la ciutat de Marsella. D'aquí sorgiria el patró de nombrosos jocs del Tarot del i dels que es derivarien d'aquests.
Hi ha qui s'hi refereix amb les inicials "TdM". Això permet l'ambigüitat de referir-se, amb la "M", tant a Marsella com a Milà, regió que també reclama ser reconeguda com a origen del disseny de les imatges.
Estructura miniatura|Joc de cartes del nord d'Itàlia. Com el Tarot de Marsella, distingeix els bastos de les espases usant línies rectes o corbes segons el cas. Tal com passa en altres baralles, el Tarot de Marsella conté 56 cartes dividides en quatre colls i identificades amb els seus noms francesos Bâtons (Bastos), Épées (Espases), Coupes (Copes), i Deniers (Oros). Es troben numerades de l'as al 10 per cada un dels colls.
De la mateixa manera, hi ha quatre figures per cada coll: el Valet (o Patge o Sota), Chevalier o Cavalier (Cavaller o Cavall), Dame (Reina) i Roi (Rei). Ocultistes i lectors del tarot actuals donen el nom d'Arcans menors a aquestes sèries (o Arcanes Mineures, en francès). Aquestes figures són anomenades a vegades Les Honneurs (els Honors) o bé Les Lames Mineures de Figures (Les Figures menors).
En el Tarot de Marsella, igual que passa amb els models italians, les cartes pip del coll d'espases estan dibuixades com a símbols abstractes de línies corbes, recordant les formes d'una màndorla. En el coll d'espases, només les cartes senars presenten una espasa al bell mig. El coll de bastos, per altra banda, es troba format per línies rectes que formen un enreixat en els nombres parells i mostren una vara en el centre en el cas de les cartes senars.Sedillot, below, pl. 1-4. La línia recta dels bastos i la corba de les espases continuen la tradició de les cartes mameluques, en la que les espases representen simitarres i els bastos maces de polo.Huson En aquesta abstracció, el tarot i la tradició dels jocs de cartes italians divergeixen de les cartes espanyoles, en les que les espases i els bastos tenen un dibuix més representatiu.
Les copes i els oros es dibuixen de manera molt diferenciada i en moltes baralles els espais en blanc apareixen decorats amb decoracions florals. El dos de copes sol contenir un caduceu floral amb dos caps de dofí. El dos d'oros normalment uneix les dues monedes amb una cinta, que sol ser el lloc on en fabricant de la baralla inclou el seu nom i la data.Sedillot, op. cit., plates 1-2.
També hi ha el coll dels vint-i-dos atouts (trumfos). El Boig, que no té numeració, es contempla de manera separada i addicional als altres 21 trumfos, perquè normalment no pot guanyar una jugada. Els ocultistes (i molts tarotistes actuals) es refereixen a aquestes cartes com Arcans majors (Arcanes Majeures en francès).
L'etiquetatge de les cartes és una pràctica d'origen francès, els italians no ho feien i recordaven el nom de memòria. La carta XIII normalment no duu cap nom tant a versions antigues com modernes del Tarot de Marsella (Per aquest motiu sovint se l'anomena Arcane sans nom o Arcà sense nom), però és important recordar que en el tarot Noblet (circa 1650), la carta fou anomenada LAMORT. Per altra banda, en altres tarots (com el Tarot Rider-Waite) la carta XIII és anomenada La Mort.
Els noms donats als trumfos de la tradició marsellesa difereixen dels jocs italians primerencs. La francesa La Force (Força) és, en italià, La Fortezza (Coratge, la virtut cardinal); L'Amoreux (l'Enamorat o els Enamorats) és en italià lAmore (Amor); Le Jugement (el Judici) és l'Angelo (l'Àngel) o le Trombre (les Trompetes); L'Ermite (l'Ermità) es presenta com il Gobbo (el Geperut), il Vecchio (l'Ancià) o il Tempo (el Temps). Le Pendu (el Penjat) és il Traditore (el Traïdor);la Torre/la Maison Dieu (la Torre/la Casa de Déu) és la Sagitta (la Fletxa), la Saetta (el Llamp), la Casa del Diavolo (la Casa del Diable, la Casa del Dannato (la Casa del Condemnat), il Fuoco (el Foc) o l'Inferno (l'Infern). L'ordre de les cartes pot variar segons la regió o l'època.
Les següents imatges són del Tarot Jean Dodal, impreses a Lió a principis del . De la mateixa manera que amb altres jocs del tarot, utilitza el numeral romà "IIII" en lloc de "IV" .
Variants Tarot Besançon i l'estil suís L'ús obvi d'imatges tradicionalment cristianes (com el Papa, el Diable, la Parca o el Judici Final) juntament amb imatges controvertides com la Papessa (carta que podria estar basada en el mític Papa Joan), han donat lloc a tota mena de discussions des del Renaixement fins a l'actualitat.
Una variant del Tarot de Marsella, anomenada actualment Tarot de Besançon, elimina les controvertides imatges del Papa i la Papessa i posa, en el seu lloc, Juno amb el seu paó i Júpiter amb la seva àguila.Tarot de Besançon at the International Playing-Card Society. Retrieved 3 March 2017. Aquesta baralla és feu popular entre els catòlics que vivien en les regions properes a comunitats protestants. Per altra banda, els protestants i els catòlics que vivien fora de les zones conflictives preferiren utilitzar el model de Marsella. Durant la Revolució francesa, l'Emperador i l'Emperadriu esdevingueren un tema de controvèrsies similars i van ser substituïts per l'Avi i l'Àvia. Una variant actualitzada de l'estil de Besançon és el Tarot Suís 1JJ, que encara continua usant-se per jugadors de Troccas i Troggu.Swiss Tarot at the International Playing-Card Society. Retrieved 3 March 2017.
L'estil piemontès i el llombard esquerra|miniatura|Le Fol - Il Matto. Dues versions diferents del Foll, del Tarot Vergnano imprès en Torí (Itàlia del nord) per Stefano Vergnano: 1827 (esquerra) i als voltants de 1830 (dreta). A principis del el Tarot de Marsella va ser introduït al nord d'Itàlia, començant pel Regne de Sardenya, que incloïa el Ducat de Savoia (ara a França) i el Piemont, on la manufactura dels naips col·lapsà, fet al qual seguí una severa depressió. Els jugadors piemontesos no tingueren dificultats per incorporar el Tarot de Marsella, ja que les imatges eren similars i que la llengua francesa es trobava molt estesa dins el Piemont.
Al voltant del 1820 alguns artesans de Torí, capital del Regne de Sardenya, van començar per fabricar tarots marsellesos i, pocs anys després, introduïren títols en italià i petites variacions en certes figures. Per exemple, el Foll no era perseguit per un animal salvatge però tenia una papallona a sobre. En unes poques dècades, variació rere variació, es consolidà la iconografia del Tarot Piemontès que, per aquest motiu, pot ser considerat com una derivació del Tarot de Marsella.See. Giordano Berti, Old Italian Tarot. 78 cards engraved by Stefano Vergnano, Turin, 1830 ca. Booklet attached to "Vergnano Tarot 1830", Araba Fenice, Boves 2014. Actualment és el joc de tarot més estès a Itàlia.
En l'austríac Ducat de Milà (conegut en l'actualitat com Llombardia), l'estil de Marsella també va arrelar amb els títols italians a partir de 1810. La carta de la Mort rebé noms molt variats per part dels nombrosos artesans, tals com il Tredici (el Tretze), lo Specchio (l'Esquelet) i Uguaglianza(Igualtat). Aquest model deixà de produir-se abans de la Primera Guerra Mundial.
Al voltant del 1835, Carlo Della Rocca, de Milà, gravà una elaborada interpretació del model marsellès.Tarocchino Milanese at the International Playing-Card Society. Retrieved 5 March 2017. Esdevingué popular a tota Llombardia durant el i s'estengué per tot el Piemont, on una doble versió fou adaptada als gustos locals i mantingué la seva popularitat fins als anys 1950.Piedmontese Della Rocca Tarot at the International Playing-Card Society. Retrieved 5 March 2017.
Primers jocs francesos i el model belga Algunes de les baralles franceses més antigues mostren certes curiositats: el luxós tarot lionès de 1157 de Catelin Geoffrey, el tarot de principis de de París i la baralla parisenca de Jacques Viéville, comparteixen vàries característiques entre ells i el tarot de Marsella, però també tenen dissenys que semblen derivar de la tradició bolonyesa-florentina, com es pot veure al Tarot Bolonyès i al Minchiate.
Adam d'Hautot, de Rouen, va produir un joc similar al de Viéville al voltant del segon quart del on la Papesse és reemplaçada per Le 'Spagnol Capitano Eracass (l'Espanyol Capità Fracasso, un personatge de la Commedia dell'arte). El Papa, que sovint aguantava un orb o un calze cobert, és reemplaçat per Dionís (el déu grec de vi) aguantant una copa o ampolla de vi i una branca de parra o un grapat de raïms, a cavall d'un tonell de cervesa o vi (aquest motiu va ser copiat del Dos d'Aglans trobat en l'estil alemany); el Penjat ja no es troba cap per avall; la Temperança sosté el lema FAMA SOL en un pergamí; la Torre és anomenada La Foudre (el Llamp en francès) i mostra un home assegut davall un arbre que està essent impactat pel llamp. L'Estrella mostra un home amb brúixoles observant el cel vora una torre. La Lluna mostra una dona que maneja una filosa i El Sol presenta un home a cavall amb una pancarta. El Món representa una dona despullada sobre un globus, separant-se d'una lluna en un cel estrellat i un sol en el cel blau sobre una torre que s'aixeca del terra. A diferència de la resta de tarots, el Foll es troba numerat com el trumfo XXII, així que podria haver estat el més alt. Aviat es produïren jocs molt semblants alsPaïsos Baixos austríacs (avui en dia, Bèlgica) fins al principi del . La caixa indica que foren anomenades, de manera local, "Cartes de Suïssa".Belgian Tarot at the International Playing-Card Society. Retrieved 3 March 2017. Això pot suggerir que els jugadors belgues es veien influïts per un nou joc, provinent de Suïssa, en el que el Foll és tractat com el trumfo més alt, de la mateixa manera que el Troggu.
Dummett especula que aquesta família de baralles especialment les dissenyades per Viéville, s'originaren a les regions de Savoia, el Piemont i Llombardia, i que foren usades fins al col·lapse de la manufactura local a finals del (com ja s'ha explicat abans). L'ordre dels trumfos de Viéville és gairebé idèntic als dissenys del sorgits a Pavia i Mondovì. Sigui com sigui, no es coneix cap d'aquestes cartes d'abans del que hagi sobreviscut per a provar o desmentir aquesta teoria.
Història posterior