El guacamai glauc (Anodorhynchus glaucus) és un ocell potser extint, de la família dels psitàcids que habitava zones boscoses, freqüentment de palmeres a es terres baixes del Paraguai, nord-oest d'Uruguai i zones limítrofes del Brasil i l'Argentina.
Descripció El guacamai glauc fa 70 cm de llarg. És majoritàriament de color blau turquesa pàl·lid amb el cap gros i grisenc. El terme glauc descriu la coloració. La cua és llarga i el bec gros. Té un anell ocular groc i nu i orelleres en forma de mitja lluna que voregen la mandíbula.
Distribució i declivi El guacamai glauc era originari del nord de l'Argentina, el sud del Paraguai, la regió del Chaco i la regió dels llanos de Bolívia, prop de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, el nord-est de l'Uruguai i el Brasil. Es va tornar rar durant el segle XIX a causa de la caça amb trampes i la pèrdua d'hàbitat, i només es van rebre dos possibles informes d'exemplars salvatges al segle XX. Les expedicions d'ornitòlegs al sud-oest de Paraguai durant la dècada de 1990 no van trobar cap evidència de l'espècie. A més, només els residents més antics de la regió tenien coneixement del guacamai glauc, i l'espècie es va registrar per última vegada a la dècada de 1870. La desaparició de l'ocell probablement està relacionada amb la caça d'adults vius per al comerç d'ocells salvatges i la tala a l'engròs de la palmera Butia yatay, els fruits de la qual semblen haver constituït el principal aliment. Tot i que encara hi ha un hàbitat adequat al Parc Nacional El Palmar, a la província argentina d'Entre Ríos, així com al sud del Brasil, no s'han demostrat creïbles rumors sobre la continuïtat de l'ocell en les últimes dècades.
Una recerca realitzada per Joe Cuddy i Tony Pittman el 1992 va concloure que els ocells s'havien extingit a l'antiga àrea de distribució. Persistien els rumors que s'havien vist guacamais blaus a l'Argentina i Bolívia amb un venedor a Rosario, Argentina, que oferia exemplars vius. El difunt George Smith va fer moltes xerrades riques en informació sobre la conservació dels guacamais, inclosa aquesta espècie, que va afirmar que no estava extinta en estat salvatge, però que existia en zones remotes de Bolívia on havia trobat trampers que podien identificar aquesta espècie. A més, va afirmar que existien poblats de palmeres pures "fins on arribava la vista" quan va sobrevolar la zona, cosa que encara no s'ha investigat.
Un estudi del 2018 que citava els patrons d'extinció d'ocells, la forta destrucció de l'hàbitat i la manca d'albiraments confirmats des dels anys vuitanta va recomanar elevar l'espècie a la categoria d'En perill crític d'extinció – Possiblement extinta.
Taxonomia El guacamai glauc va ser descrit per primer cop l'any 1816 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot amb el nom binomial Macrocercus glaucus i la localitat tipus "Sud-amèrica entre els 27° i els 30° de latitud sud... a la vora dels rius Paraná i Uruguai".
Galeria
Referències
Categoria:Arins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud