El falciot cuaespinós meridional (Chaetura meridionalis) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita boscos i camp obert de l'est i sud-est de Bolívia, est i sud del Brasil, nord del Paraguai i nord-oest de l'Argentina.

Anteriorment es considerava coespecífic amb el falciot cuaespinós d'André (C. andrei), més petit, però un estudi publicat el 1997 va trobar que el falciot cuaespinós meridional era més proper al falciot cuaespinós de les xemeneies (C. pelagica). És una espècie migratòria que es reprodueix al centre de Sud-amèrica i passa l'hivern al nord de Sud-amèrica. La UICN l'ha classificat com en risc mínim.

Descripció El falciot cuaespinós meridional és un petit falçó amb el cos marró uniforme que contrasta amb la gropa de color ocre pàl·lid i la gola lleugerament més pàl·lida. La cua és de punta quadrada i força curta. Es reprodueix en cavitats d'arbres o edificis i busca aliment en una varietat d'hàbitats, des de boscos fins a ciutats. Altament migratori.

Distribució i hàbitat Es reprodueix al sud-est del Brasil i a les parts adjacents de l'Argentina, el Paraguai i Bolívia, però es creu que passa l'hivern austral més al nord, a la conca de l'Amazones, al nord de Sud-amèrica i a Panamà. Tanmateix, l'àrea d'hivernada exacta és poc coneguda a causa de la complexitat de la identificació de camp d'un nombre de falciots Chaetura molt similars que es troben al centre i nord de Sud-amèrica. A més dels països esmentats anteriorment, hi ha registres de Colòmbia, Veneçuela, Surinam i la Guaiana Francesa.

Generalment és comú, però els registres confirmats fora de l'àrea de reproducció (on és l'únic falciot Chaetura gros i, per tant, relativament fàcil d'identificar) són poc freqüents. L'hàbitat preferit és la vora de boscos de fulla perenne de terres baixes (entre el nivell del mar i 2.500 m), el bosc secundari, els boscos oberts i els matolls de segon creixement, però es pot veure volant sobre pràcticament qualsevol hàbitat durant la migració anual.

Comportament Reproducció El niu, normalment situat en una xemeneia o un arbre buit, és una copa oberta de construcció similar a la del falciot cuaespinós de les xemeneies. Construït gairebé completament amb un tipus de tiges de fulles seques amb una longitud de 5 cm. L'estructura del niu manca de densitat i és transparent. Utilitza saliva com adhesiu al llocs d'unió i, de manera limitada, en la part frontal. El niu no té una paret posterior, que és la part del costat de l'arbre. El període de reproducció correspon amb el final de l'estació seca i el començament del període de pluges. El niu es reutilitza fins que cau, i en aquesta ocasió s'utilitza el mateix lloc per construir un nou niu. La mida de la posta és de 3 a 5 ous, la femella incuba, però tots dos pares alimenten les cries.

Alimentació El falciot cuaespinós meridional s'alimenta d'insectes voladors. Sovint vola baix sobre carreteres o clarianes al matí o al vespre, elevant-se molt per sobre del bosc, sovint amb altres falciots, al migdia.

Estat de conservació No s'ha estimat la mida de la població del falciot cuaespinós meridional, però sembla que és comú dins de l'àrea de cria, que cobreix més de 5.000.000 km², i menys comú en la d'hivernada. No hi ha proves que la població estigui disminuint ni hi hagi amenaces particulars aparents per a aquest ocell, per la qual cosa l'UICN ha classificat aquesta espècie com en risc mínim.

Taxonomia i etimologia El falciot cuaespinós meridional va ser descrit formalment el 1907 per l'ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr a partir d'exemplars recollits a la província de Santiago del Estero, al nord de l'Argentina. Hellmayr el va considerar una subespècie del falciot cuaespinós d'André i va encunyar el nom trinomial Chaetura andrei meridionalis.

Basat en un estudi de l'ornitòleg Manuel Marín, el falciot cuaespinós meridional ara es considera separat del falciot cuaespinós d'André (C. andrei) i ha estat elevat a l'estatus d'espècie.

L'epítet específic és una paraula llatina que significa “meridional”.

Referències

Categoria:Chaetura Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud