miniatura|Dues fletxes per a arc. La de dalt, moderna. La de baix una imitació d'una fletxa medieval. miniatura|Punta o ferrussa de cairell de ballesta. Època medieval.
Aplicat a les ballestes medievals (i posteriors) una tretaDCVB: Treta. o un tret es el terme genèric per a un projectil de ballesta. En la parla popular és freqüent esmentar com a fletxes els projectils de la ballesta. De fet una fletxa no és, ni ha estat mai, un projectil adequat per a una ballesta. El terme sageta és ambivalent.
Una fletxa té una llargària de 60 cm o més. Una treta de ballesta (cairell, virató,... etc) fa uns 30 cm de llarg.
Comparada amb una fletxa, una treta és molt més curta, gruixuda i pesant. La tija d'una treta podia ser de secció circular o quadrada. Quan tenia punta, aquesta podia ser cònica o piramidal (sovint amb quatres cares). miniatura|Treta de ballesta o virató de fabricació moderna. N'hi ha de moltes menes, molt diferents. Hi havia tretes amb empenatge i sense. L'empenatge podia formar part de la tija de fusta, amb un tallat adequat, o estar fet de cuiro o de metall. També podia ser semblant al d'una sageta, fet a partir de plomes d'ocell.
Tipus de tretes De fusta amb punta metàl·lica: vira, virató, cairell, estralla, passador De fusta i metall, sense punta: matràs,Matràs http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086914 capferro Projectils esfèrics: bales (d'argila cuita, ferro, plom...) o rotllons. Altres: En castellà els termes varien una mica.
Constructors Els constructors de projectils de ballesta i, probablement, de les fletxes per a arcs, eren els viraters. Les referències adjuntes semblen indicar que l'ofici podia incloure les peces senceres (astes i ferrusses; parts de fusta i ferro) o, en contractes particulars, fer-se responsables només de les astes o només dels ferros. Un exemple interessant és de l'any 1419 i l'expedició d'Alfons el Magnànim a Còrsega.
Projectils emmetzinats Algunes tretes de ballesta, de guerra i de caça, disposaven de puntes emmetzinades amb una substància feta a partir d’herba de ballester. Aquesta denominació incorpora dues plantes: el marxívol (Helleborus foetidusi la ginesta (Spartium junceum) .
Projectils de màquines de guerra antigues Algunes màquines de guerra antigues (gastrafetes, oxybolos, balista i altres) disparaven projectils semblants als que després emprarien les ballestes medievals. Les dimensions i el pes d'aquests projectils antics eren molt més grans que les tretes medievals. Malgrat això, alguns tractats especialitzats en anglès (per posar un exemple) tradueixen els termes originals que designen els projectils indicats (en grec o en traduccions al llatí d'obres gregues) per la paraula anglesa “bolt” (projectil de ballesta, equivalent a treta).
Fletxes miniatura|Taula de Sant Sebastià () atribuïda a Jacomart de la Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March La pintura de la figura, la taula de Sant Sebastià, representa un cavaller (potser Ausiàs March) amb un manat de fletxes, més llargues que les tretes de ballesta. Cal recordar el martiri de Sant Sebastià.
Referències
Vegeu també Bellifortis
Ballesta Almanjanec Manganell Balista (arma) Espingarda de torsió
Categoria:Armes de projectil