miniatura|upright=1.7|Extensió de l'esclavitud contemporània (2013). Lesclavitud contemporània, l'esclavitud moderna o la neo-esclavitud es refereix a les situacions de treball forçós en el món actual. L'any 2022 l'Organització Internacional del Treball afirma que hi ha 50 milions de persones que viuen en situació d'esclavitud moderna, dels quals 28 milions sota el subtipus de treballs forçats i 22 milions viuen en situació de matrimonis forçats. Tot i això, és difícil de definir el nombre de persones esclavitzades perquè l'esclavitud moderna no es defineix de la mateixa manera arreu del món i per això és molt difícil d'identificar i de comptabilitzar-ne les víctimes.
Mentre que a finals del , l'esclavitud "clàssica" (on l'esclau és una persona no lliure, una mercaderia, un instrument econòmic que es pot vendre o comprar, l'esclavitud que podria ser per qualificar com "física") sembla definitivament abolida a la majoria dels països del món, algunes consciències estan preocupades per noves formes d'esclavitud que semblen ressorgir.Jean Allain, Slavery in International Law: Of Human Explotation and Trafficking, p. 128-130 És en aquest context que els delegats de la primera conferència panafricana a Londres van enviar a la Reina Victoria un memoràndum denunciant "el sistema de treball dels nadius africans vigents a Rhodèsia, el sistema de l'esclavitud contractat, legal, i el treball forçat ". Per primera vegada, apareix la noció d'esclavitud moderna, del qual el treball forçat seria un dels avatars.
Segons la Walk Free FoundationWalk Free Foundation. About. lire en ligne|http://www.walkfreefoundation.org/about/ . Consulté le 29 juillet 2016. es creu que hi ha prop de 45,8 milions de persones en "esclavitud moderna" al voltant del món el 2016, aproximadament la meitat d'ells a Índia, Xina i Pakistan.
Definició Segons l'Oficina Contra el Tràfic de Persones del Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica l'esclavitud moderna, el tràfic de persones i comerciar amb persones ha estat utilitzada per reclutar, transportar, provehir o obtenir persones per treball forçat o comerç sexual a través de l'ús de la força, el frau o la coerció. A més d'això, la Llei Federal dels Estats Units de protecció contra les víctimes de tràfic de persones i la violència de 2000 i el Protocol de les Nacions Unides per prevenir, reprimir i castigar el tràfic de persones, especialment dones i nens, s'utilitzen diversos termes diferents com "servitud involuntària", "esclavitud" o "pràctiques similars a l'esclavitud", "servitud per deutes" i "treball forçat".
Segons l'acadèmic Kevin Bales especialista en esclavitud, co-fundador i antic president de la ONG Free the Slaves, l'esclavitud moderna passa "quan una persona està sota control d'una altra persona que aplica violència i força per mantenir aquest control amb l'objectiu d'explotar-lo o abusar d'ell". Segons la fundació australiana Walk Free, "l'esclavitud moderna inclou treballs forçats, matrimonis forçats o servils, esclavitud per deutes, explotació sexual comercial, tràfic de persones, pràctiques com l'esclavitud i la venta i explotació d'infants." Amb aquesta definició com a base de la seva recerca, l'Índex Gloval de l'Esclavitud de Walk Free de 2021 estima que hi ha uns 49,6 milions d'esclaus al món. D'aquests, destaquen que 11 milions són a l'Índia, 5.8 milions a la República Popular de la Xina, 2.6 milions a Corea del Nord i 2.3 milons al Pakistan.
Les definicions utilitzades per diferents organitzacions són diverses. Per una banda, el Govern dels Estats Units utilitza una definició legal, enfocada sobretot en els diferents tipus de mecanismes de tràfic i l'ús de la coerció per explicar que el culpable d'exercir esclavitud pugui ser tractat com un criminal. En contra, el concepte de l'ONG Free the Slaves té un enfocament més defensiu amb l'objectiu de conscienciar sobre la problemàtica amb un to més persuasiu, posant és èmfasi en les condicions d'explotació i la manca d'autonomia de les vícties, i inclou una gamma més àmplia de pràctiques definitides com esclavitud contemporània.
Bales va advertir que, com que l'esclavitud està oficialment abolida a tots els estats, la seva pràctica és il·legal i això fa que permaneixi oculta. Per tant, és impossible obtenir les xifres exactes de fonts primàries estatals. Afirma cal basar-se en fonts secundàries com investigacions de l'ONU, articles de premsa, informes governamentals i xifres d'ONGs.
L'esclavitud moderna persisteix a l'actualitat degut al benefici econòmic per als esclavistes, tot i els dubtes morals. El problema ha augmentat en els últims anys degut a l'augment dels esclaus disponibles que fa que el seu preu hagi baixat significativament.
Context històric El 25 de setembre de 1926, la Societat de Nacions adopta una convenció sobre l'esclavitud en que es promou la supressió de l'esclavitud i que es refereix als treballs forçats, que només van ser parcialment comdemnats, ja que aquests "només podien ser exigits per a finalitats públiques". Aquesta convenció és ratificada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 794 (VIII) del 23 d'octubre de 1953.
L'any 1930 la Organització Internacional del Treball (OIT) adopta una convenció per abolir i suprimir el treball forçós "sota totes les seves formes el més ràpidament possible". El 1948, les Nacions Unides proclama en l'article IV de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que "ningú podrà ser sota l'esclavitud ni la servitud; l'esclavitud i la trata d'esclaus estan prohibits en totes les seves formes".
El 1949, l'ONU també adopta una convenció per a la repressió del comerç d'esclaus i de l'explotació de la prostitució aliena que es torna a reforçat el 1956 per una nova Convenció que "recomana l'abandonament" de la servitud per deutes; de servitud; de matrimoni forçós; de la venta o cessió d'una dona pels seus pares, el seu tutor o la seva família; de la transmissió de la seva condició d'esclavitud per successió; de posar a disposició un infant o adolescent amb la finalitat d'explotar la seva persona o el seu treball.
El 1957 l'OIT adopta una convenció amb l'objectiu de "suprimir el treball forços o obligatori en qualsevol de les seves formes". Des d'aquest moment l'arsenal legislatiu i reglamentari per abolir l'esclavitud moderna no ha deixat de créixer per englovar totes les noves formes que va adquirint. Aquesta diversitat de formes fa difícil una definició clara de què és l'esclavatge modern o contemporani. Mentre que algunes definicions són més clàssiques i restrictives, altres són més àmplies. Tanmateix hi ha unes constants que ens permeten esbossar què és considerat com esclavitud contemporània, que es caracteritza sobretot (tot i que no només) per:
el treball forçat sota l'amenaça de càstics físics o psicològics; una relació de propietat o de quasi-propietat d'un esclau per un "empleador", o quan l'esclau és mantingut en qualsevol relació de dependència amb l'obligació de fer serveis, sota l'amenaça de càstics corporals o psicològics; una deshumanització de l'esclau, el qual no és tractat com un ésser humà, sinó com una mercaderia, podent ser comprat o venut com a tal, de la mateixa manera que definia l'esclavitud clàssica; les restriccions físiques o la llibertat de moviment restringida de la persona.
Tot i que hi ha nombrosos textos legals i convencions internacionals que obliguen a l'abolició, a l'actualitat encara hi ha moltes situacions d'esclavitud al món. L'ONU estima que hi ha entre 200 i 250 milions d'esclaus adults al món, als que cal afegir entre 250 i 300 milions d'infants entre 5 i 14 anys que estann obligats a treballar. Aquestes xifres representen, al mateix temps, situacions molt diverses en el món.
La Unió Europea El 23 d'abril del 2024 el Parlament Europeu vota per prohibir els productes fets amb treballs forçats. El text és adoptat per una majoria de diputats (555 a favor, 6 en contra i 45 absencions). El 24 d'abril els diputats adopten un text que imposa un "deure de vigilància" a les multinacionals amb 373 vots favorables i 235 en contra. Les empreses que ho han de fer són aquelles amb més de 1000 treballadors o amb una facturació de més de 450 milions d'euros. Elles han de prevenir, identificar i corregir les violacions dels drets humans i socials tals com el treball infantil, la mancança de seguretat laoral, així com els danys mediambientals (desforestació, pol·lució, ...) de les seves fàbriques, així com de vetllar que les seves filials i subcontractes de tot el món es segueixin aquestes normes. El text fou defensat per la diputada neerlandesa Lara Wolters. Aquestes noves reglamentacions s'han d'aplicar de manera progressiva per les empreses europees (i les empreses no europees que pretenguin comerciar amb la Unió Europea:
a partir de 2027 tenen aquestes obligacions les empresses de més de 5000 empleats o que tinguin una facturació de més de 1500 milions d'euros; a partir de 2028 les que tenen més de 3000 treballadors o una facturació de més de 900 milions d'euros; a partir de 2029 per totes les altres empreses que tinguin més de 1000 assalariats o una facturació mundial superior als 450 milions d'euros.
Al principi, concernia els grups empresarials de més de 500 assalariats i amb una facturació de més de 150.000 milions d'euros, i les empreses de més de 250 assalariats que tinguessin una facturació de més de 40 milions: unes 16.000 empreses. Però degut a les pressions de diversos sectors econòmics i governs europeus, les úniques que han de complir la normativa són 5.400 empreses.
Causes Des que l'esclavitud tradicional com la propietat d'esclaus ha esdevingut il·legal a tots els estats, la propietat de persones ha continuat de manera il·legal. Dos canvis fonamentals que han succeït són l'acabament de la compra anticipada de mà d'obra esclava i de l'existència d'esclaus com a categoria laboral. Tot i que les estadístiques suggereixen que el "mercat" de mà d'obra explotadora està creixent, la idea que els humans es venen i es compren està desfasada actualment, tot i que encara es produeixin i hi ha nombroses víctimes que queden atrapades en situacions similars a l'esclavitud de diverses maneres.
L'esclavitud contemorània sovint és vista co un sub-producte de la pobresa. En països on hi manca l'educació, un estat de dret efectiu o que tenen estructures socials deficients, hi pot haver un entorn que foenti l'acceptació i la propagació de l'esclavitud. Per això, l'esclavitud és més prevalent en països empobrits o en les que tenen comunitats minoritàries vulnerables, tot i que també existeix en els països desenvolupats. Desenes de milers de persones treballen en situacions similars a l'esclavitud en indústries mineres, agràries i en fàbriques per produir béns per al consum intern o l'exportació a estats més pròspers.