El conclave de 1676 va ser convocat després de la mort de Climent X i va concloure amb l'elecció del cardenal Benedicto Odescalchi, que prengué el nom dInnocenci XIBaumgartner, Frederic J. 2003. Detrás de puertas cerradas: Una historia de las elecciones papales. Palgrave Macmillan.
Mort de Climent X Climent X va morir a la tarda del 22 de juliol de 1676. Tenia 86 anys, i durant un temps va estar malalt, físicament i (com insisteixen les fonts franceses en particular) mentalment. En la seva senilitat, es va diferir per complet al seu "nebot", el cardenal Paluzzo Paluzzi Altieri, que no era un home escrupolós econòmic ni polític. Al capvespre de la seva mort, el cos del papa va ser portat en solemne processó des del Quirinal fins a Sant Pere, on va ser vetllat durant tres dies a la Capella del Santíssim Sagrament.
Les novendiales van començar el matí del dia 23. Els cardenals Barberini (el degà), Paluzzi Atieri (el camarlenc), Cibo (el protoprevere), i Carlo Barberini (en absència del Cardenal Maidalchini, el protodiaca) es van reunir a la Cancelleria i va fer arranjaments per a la seguretat de Roma durant la seu vacant.
Els cardenals van començar a arribar a Roma el 30 de juliol. La nit del 31 els cardenals Barbarini, Chigi, d'Estrées i Rospigliosi es van reunir al Palazzo della Cancelleria, aparentment per obrir negociacions sobre les candidatures. El 2 d'agost, el cardenal Neri Corsini va organitzar una reunió amb diversos cardenals a la casa del cardenal Rospigliosi; tots creats per Alexandre VII, i hi va cercar un terreny comú i un candidat acceptable. El cardenal Chigi, en la seva més recent visita a Florència, havia assolit un acord oral amb el Gran Duc de Toscana, Cosme III, per tal donar suport al cardenal Neri Corsini, un florentí per al tron papal. Si això fos impossible d'aconseguir, la segona opció era el cardenal Piccolomini.
Els cardenals A la mort de Climent, hi havia 67 cardenals, dels quals 65 van participar finalment en el conclave, i dos van morir abans de la conclusió.Bullarium Romanum (edició de Torí) 19, p. 24-29: llista de gràcies i privilegis donat als Conclavistes; i p. 34-37, per al dapiferi El conclave va començar el diumenge 2 d'agost, 44 cardenals van assistir a la Missa de l'Esperit Sant a Sant Pere.
Cardenals assistents al Conclave Francesco Barberini, Bisbe suburbicari d'Òstia i Velletri, Degà del Col·legi de Cardnals Ulderico Carpegna Bisbe suburbicari de Porto and Santa Rufina, sots-degà del Sacre Col·legi Giulio Gabrielli, Bisbe suburbicari de Sabina Virginio Orsini Bisbe suburbicari de Frascati. Protector de Polònia I Portugal. Cesare Facchinetti, Bisbe suburbicari de Palestrina. Girolamo Grimaldi-Cavalleroni, Bisbe suburbicari d'Albano Carlo Rosetti, Cardenal prevere de S. Lorenzo in Lucina. Bisbe de Faenza Niccolò Albergati-Ludovisi, Cardenal prevere de S. Maria in Trastevere. Penitencier Major Benedetto Odescalchi, Cardenal prevere de S. Onofrio. Bisbe de Novara I Legat a Ferrara. Escollit papa amb el nom dInnocenci XI Alderano Cybo, Cardenal prevere de S. Pudenziana Lorenzo Raggi, Cardenal prevere de SS. Quirico e Giulitta. Vicecamerleng Jean-François-Paul de Gondi de Retz Cardenal prevere de S. Maria sopra Minerva Luigi Omodei, Cardenal prevere de SS. Bonifacio ed Alessio Pietro Vito Ottoboni, Cardenal prevere de S. Marco Francesco Albizzi Cardenal prevere de SS. Quattro Coronati Carlo Pio di Savoia Cardenal prevere de S. Crisogono Flavio Chigi, Cardenal prevere de Santa. Maria del Popolo. Arxiprest de la basílica laterana Girolamo Buonvisi, Cardenal prevere de San Girolamo dei Croati. Bisbe de Lucca. Antonio Bichi Cardenal prevere de San Agostino. Bisbe d'Osimo. Giacomo Franzoni, Cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli Bisbe de Camerino. Pietro Vidoni, Cardenal prevere de San Pancrazio Gregorio Barbarigo, Cardenal prevere de San Tommaso in Parione. Bisbe de Pàdua. Girolamo Boncompagni, Cardenal prevere de SS. Marcellino e Pietro. Arquebisbe de Bolonya Carlo Bonelli, Cardenal prevere de Santa Anastasia. Vicecanceller. Va morir durant el conclave Celio Piccolomini. Cardenal prevere de San Pietro in Montorio. Arquebisbe de Siena. Carlo Carafa, Cardenal prevere de Santa Maria in Via Alfonso Litta, Cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme. Arquebisbe de Milà. Neri Corsini, Cardenal prevere de SS. Nereo ed Achilleo. Bisbe d'Arezzo. Paluzzo Paluzzi Altieri degli Albertoni, Cardenal prevere dels SS. XII Apostoli. Cardenal Camarleng Giannicolò Conti di Poli, Cardenal prevere de Santa Maria in Traspontina. Bisbe de Ancona. Giacomo Filippo Nini, Cardenal prevere de Santa Maria della Pace Giulio Spinola, Cardenal prevere de San Martino ai Monti. Bisbe de Nepi i Sutri Innico Caracciolo d'Ariola, Cardenal prevere de San Clemente. Arquebisbe de Nàpols Giovanni Delfino, Cardenal prevere de SS. Vito, Modesto e Crescenzia. Patriarca d'Aquileia. Giacomo Rospigliosi, Cardenal prevere de SS. Giovanni e Paolo. Legat a Avinyó Emmanuel Théodose de la Tour d'Auvergne de Bouillon Cardenal prevere de San Lorenzo in Panisperna. Luis Manuel Fernández Portocarrero, Cardenal prevere de Santa Sabina Camillo Massimo, Cardenal prevere de San Eusebio Gasparo Carpegna, Cardenal prevere de San Silvestro in Capite Bernhard Gustave von Baden-Durlach, OSB Cardenal sense títol. Abat de Fulda César d'Estrées, Cardenal prevere de Santissima Trinità al Monte Pincio. Bisbe de Laon. Protector de Portugal a la Cort Papal Johann Eberhard Nidhard, S.J., Cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola. Confessor de la reina de Castella. Pierre de Bonzi, Cardenal sense títol. Arquebisbe de Narbona (1673- Vincenzo Maria Orsini de Gravina, OP, Cardenal prevere de San Sisto. Bisbe de Manfredonia Francesco Nerli, Cardenal prevere de S. Matteo in Merulana. Arquebisbe de Florència Girolamo Gastaldi, Cardenal prevere de Santa Pudenziana. Legat a Bolònia Federico Baldeschi Colonna, Cardenal prevere de San Marcello Galeazzo Marescotti, Cardenal prevere de San Bernardo alle TermeV. Forcella, Inscrizioni delle chiese di Roma 10, p. 486 no. 813Guarnacci I, 73-76; Cardella VII, 230-231 Alessandro Crescenzi, Cardenal prevere de Santa Prisca. Bisbe de Recanati i Loreto Bernardino Rocci, Cardenal prevere de San Stefano al Monte Celio. Bisbe d'Orvieto Fabrizio Spada, Cardenal prevere de San Callisto. Nunci a França Mario Alberizzi, Cardenal prevere de San Giovanni a Porta Latina. Arquebisbe de Tivoli. Philip Thomas Howard of Norfolk and Arundel, OP. Cardenal prevere de S. Maria sopra Minerva Francesco Maidalchini, Cardenal diaca de S. Maria in Via Lata. Cardenal protodiacaGattico I, 361 Carlo Barberini Cardenal diaca de S. Maria in Cosmedin Decio Azzolino, Cardenal diaca de S. Eustachio Paolo Savelli Cardenal diaca de San Nicola in Carcere Sigismondo Chigi, Cardenal diaca de San Giorgio in Velabro Carlo Cerri, Cardenal diaca de San Adriano al Foro. Bisbe de FerraraUghelli-Colet, Italia sacra 2, 562 Lazaro Pallavicino, Cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro Niccolò Acciaioli, Cardenal diaca de SS. Cosma e Damiano. Legat a Ferrara. Buonaccorso Buonaccorsi, Cardenal diaca de Santa Maria della Scala. Legat a Bolonya. Felice Rospigliosi, Cardenal diaca de Sant' Angelo in Pescheria Girolamo Casanate, Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio Pietro Basadonna, Cardenal diaca de Santa Maria in Domnica
Cardenals absents Friedrich von Hessen-Darmstadt, O.S.Io.Hieros. Cardenal diaca de Santa Agata in Suburra Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Cardenal prevere de Santa Balbina. Arquebisbe de Toledo
Faccions al conclave Hi va haver set faccions.Michaud (pàgina 10, fent ressò de Gregorio Leti La facció francesa tenia sis membres (Bouillon, Bonzi, d'Estrées, Grimaldi, Maidalchini i Retz). L'espanyola també en tenia sis (Nidhard, Bernhard de Baden, Portocarrero, Pio, Raggi i Savelli). El cardenal Barberini (nebot d'Urbà VIII) va tenir sis vots (inclosos Carlo Barberini, Carpegna, Facchinetti, Gabrielli i Rosetti). La facció del cardenal Chigi (nebot d'Alexandre VII) en tenia disset (incloent Sigismondo Chigi, Barbarigo, Boncompagni, Buonvisi, Caracciolo, Caraffa, Corsini, Conti, Delfino, Franzoni, Litta, Nini, Piccolomini, Vidoni i Spinola). El nebot de Climent IX, el cardenal Giacomo Rospigliosi, va liderar sis cardenals (incloent Acciaioli, Buonacorsi, Cerri, Palavicino i Felice Rospigliosi); era un antic amic i confident del cardenal Odescalchi. El Camerlenc va presidir una facció de catorze (incloent Albizzi, Gaspar Carpegna, Casanate, Colonna, Crescenzi, Gastaldi, Marescotti, Massimo, Nerli, Norfolk, Rocci i Spada). Els «esquadronistes» només tenien tres membres (Ottoboni, Azzolini i Omodei). Hi havia alguns cardenals, entre ells Cibo, Ludovisi i Odescalchi, que no eren compromesos amb cap facció (tot i que alguns els atribuïen als esquadronistes).
Les grans potències estaven representades a Roma: l'emperador Leopold I, en absència d'un ambaixador, pel cardenal Carlo Pio di Savoia de Ferrara; el rei de França Lluís XIV pel duc d'Estrées i el cardenal d'Estrées; Carles II, rei d'Espanya, va ser representat per l'antic confessor de la seva mare, el cardenal Nidhard, SJ. L'arquebisbe de Braga, Veríssimo de Lencastre, va representar Alfons VI de Portugal. El cardenal Norfolk parlà per l'Anglaterra catòlica, encara que el Protector d'Anglaterra va ser oficialment el cardenal Barberini. Lluís XIV estava tan molest en el seu tractament durant els anys d'Altieri que va prohibir als seus cardenals que visitessin el camarlenc o qualsevol dels creats del papa Climent. Aquest era, per descomptat, el pitjor gest possible, si els francesos esperaven influir en el conclave a favor seu. El duc d 'Estrées es va veure obligat a aliar la facció francesa amb els cardenals Chigi i Ruspogliosi contra el cardenal Paluzzi Altieri i la facció Clementina.[Leti], Conclave, 5 Naturalment, els espanyols, que sempre es van oposar als francesos, van donar suport a Paluzzi Altieri. L'exreina Cristina de Suècia va intentar unir-se a la política del conclave i va escriure al rei de França que li podia oferir el suport del cardenal Decio Azzolini i els seus amics, però la resposta no va ser escrita fins després del conclave.[ Leti], Histoire des conclaves 3rd ed. Vol.2, 11
La llista de cardenals ja circulava per indicar els possibles candidats a la seu de Pere. Només el cardenal Benedetto Odescalchi era considerat papabile al començament del conclave. Odescalchi havia sorgit com un ferm candidat al papat després de la mort de Climent IX a la fi de 1669, però el govern francès en vetà la nominació. Després de la mort de Climent X, el rei Lluís XIV tenia la intenció de tornar a emprar la seva influència contra l'elecció d'Odescalchi, percebut com a favorable als interessos espanyols; però davant la seva popularitat entre els cardenals i el poble de Roma, finalment decidí acceptar de mala gana la candidatura.
El conclave El diumenge 2 d'agost de 1676, els cardenals es van reunir a la Basílica del Vaticà per a la Missa de l'Esperit Sant. Posteriorment, es van dirigir en processó al Palau del Vaticà per començar el conclave.
En el primer escrutini, el 4 d'agost, els vots van quedar àmpliament dispersos: Vidoni, Barbarigo, Odescalchi, Spinola i Cerri.Anònim, Cónclave; [Leti], Conclavi, 98 En el segon escrutini, al matí del 5 d'agost, Barbarigo, Odescalchi i Gravina van obtenir nou vots. Aquell vespre, després de laccessio, el cardenal Chigi va anar a la cel·la de Rospigliosi, i es va dedicar a una llarga conversa sobre l'estratègia d'elegir el cardenal Corsini. Rospigliosi va parlar amb els dos membres de la facció francesa presents al conclave i amb el cardenal Barberini, mentre que Chigi es va comprometre a persuadir la facció espanyola i els «esquadronistes». El cardenal Paluzzi Altieri va quedar fora de les discussions.