El colibrí cama-roig (Chalybura urochrysia) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita zones boscoses des de Nicaragua fins al sud-oest de l'Equador.

Descripció esquerra|miniatura|200x200px|Il·lustració de John Gerrard Keulemans de 1902. Femella (esquerra) i mascle (dreta). El colibrí cama-roig fa de 10,5 a 12 cm de llarg. Els mascles pesen uns 7,1 g i les femelles uns 6,1 g. Té el maxil·lar i la punta de la mandíbula negres; la resta de la mandíbula és de color rosa apagat a vermell fosc. És un colibrí de mida mitjana, majoritàriament verd. Bastant similar a altres colibrís, inclòs el colibrí amazília verd-i-blau (Amazilia saucerrottei), però observeu les potes vermelles i la gropa bronzejada. Les femelles tenen les parts inferiors blanquinoses i les potes rosades més apagades. Normalment es veu solitari a les flors dels boscos o àrees limítrofes.

Els mascles de la subespècie nominal té les parts superiors de color verd metàl·lic i les inferiors de color verd brillant, amb cobertores inferiors blanques i esponjoses. La cua és de color verd bronze. Les femelles també són de color verd metàl·lic per sobre, però grises per sota amb taques verdes als costats. Les cobertores inferiors són de color blanc grisenc i les plomes exteriors de la cua tenen la punta grisa. Els ocells immadurs s'assemblen als adults amb franges de color beix a canyella a les plomes de la corona, el clatell i la gropa.

El mascles de la subespècie C. u. melanorrhoa tenen les parts superiors d'un verd més fosc que la de la nominal, amb cobertores superiors de la cua de color bronze porpra. Les parts inferiors són més fosques amb el ventre de color bronze fosc i cobertores inferiors de color negre fuliginós. La cua és de color negre porpra. Les femelles són d'un gris més fosc a la part inferior que les nominals i tenen més taques verdes. Els mascles de la subespècie C. u. isaurae tenen la gola i el pit blaus, el ventre verd blavós i la cua de color bronze més brillant que les nominals. Les femelles tenen les parts inferiors de color gris pàl·lid amb poques o cap taca verda.

Distribució i hàbitat miniatura|Tapir Lodge, prop de Braulio Carillo, Costa Rica. El colibrí cama-roig es troba a Colòmbia, Costa Rica, Equador, Nicaragua i Panamà.

L'espècie habita l'interior i zones limítrofes de boscos humits, boscos secundaris madurs i paisatges semioberts com ara plantacions de bananers i jardins. Evita les zones obertes. En altitud, s'estén des del nivell del mar fins als 700 m a Costa Rica i fins als 900 m a Colòmbia.

El mapa de distribució adjunt inclou la distribució sud-occidental a l'Equador de la subespècie intermèdia del colibrí de Buffon (C. buffonii).

Comportament Desplaçaments Se sap que la subespècie C. u. melanorrhoa fa desplaçaments estacionals locals, probablement per trobar plantes amb flors. Es desconeixen els moviments de les altres dues subespècies, si n'hi ha.

Alimentació Busca principalment nèctar des del sotabosc fins als estrats mitjans, però visitarà epífits a la subcanopia. Especialment prefereix les Heliconia i defensa agressivament parcel·les d'aquestes i altres fonts riques en nèctar. També s'ha documentat que s'alimenta de Renealmia, Costus, Psychotria, Malvaviscus, Acanthaceae, Inga i altres. A més de nèctar, captura petits artròpodes principalment caçant des d'una perxa, però també recollint fruits del fullatge.

Reproducció A Costa Rica es reprodueix entre desembre i juny, tot i que principalment de febrer a abril. A Colòmbia, també sembla que es reprodueix entre febrer i abril. El niu és més conegut a Costa Rica; allà fa un niu profund en forma de copa de plomissol vegetal pàl·lid i fibres lligades amb teranyines i cobert per fora amb molsa i alguns líquens. Normalment el col·loca en un arbust a uns 0,5 a 1,5 m del terra, sovint a prop d'un rierol o sender.

Vocalització El que es creu que és el cant és "una frase suau, nasal, aspra i trillada, ter-tuii-ii-ii-ii-ii... ter-tuii-ii-ii...". Fa "un trinat descendent xerraire prolongat" quan persegueix i també "notes fortes txup i txip".

Estat de conservació La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura segueix la taxonomia HBW i, per tant, inclou la subespècie intermèdia colibrí de Buffon (C. buffonii) amb aquesta espècie. Ha avaluat el colibrí cama-roig com en risc mínim, tot i que no es coneix la mida de la població i es creu que està disminuint. Gran part de l'hàbitat ha estat destruït a l'Amèrica Central, però encara és localment comú en molts llocs.

Taxonomia i etimologia El colibrí cama-roig va ser descrit i il·lustrat formalment el 1861 per l'ornitòleg anglès John Gould basant-se en un exemplar que havia estat subministrat pel col·leccionista polonès Józef Warszewicz. Gould va encunyar el nom binomial Hypuroptila urochrysia, però va donar erròniament la localitat com el "veïnat de Panamà". La localitat ha estat reanomenada com a Colúmbia occidental.

El colibrí cama-roig ara es col·loca amb el colibrí de Buffon al gènere Chalybura, que va ser introduït el 1854 per Ludwig Reichenbach.

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:

C. u. melanorrhoa (Salvin, 1865) – Nicaragua i Costa Rica. C. u. isaurae (Gould, 1861) – est, oest de Panamà i nord-oest de Colòmbia. C. u. urochrysia (Gould, 1861) – sud-est de Panamà, centre del nord, oest de Colòmbia fins al nord-oest de l'Equador.

La majoria dels sistemes taxonòmics assignen les tres subespècies citades anteriorment al colibrí cama-roig.Tanmateix, Howard & Moore n'hi afegeix una quarta:

C. u. intermedia (Hartert & Hartert, 1894) ─ del sud-oest de l'Equador.

que els altres tracten com una subespècie del colibrí de Buffon (C. buffonii).

Les subespècies melanorrhoa i isaurae de vegades s'han suggerit com a espècies separades.

Nota taxonòmica de BirdLife Intenational El nom del gènere combina el grec antic «χαλυψ/khalups», «χαλυβος/khalubos» que significa “acer” amb «ουρα/oura» que significa “cua”. L'epítet específic combina el grec antic «ουρα/oura» amb «χρυσεος/khruseos» que significa “daurat”.

Referències

cama-roig Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud