Conca de Dalt o el Pont de Claverol és el municipi a l'extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l'Alt Urgell i també amb l'Alta Ribagorça. De fet, el terme municipal de Conca de Dalt és la meitat oriental i la quarta part sud-occidental de la Conca de Dalt geogràfica, una de les comarques que formen el Pallars Jussà. No té del tot continuïtat geogràfica, ja que l'antic municipi de Toralla i Serradell està situat a la part nord de la zona central de la comarca i, a més, no està unit amb la resta del seu municipi.
Està format per la unió, feta el 1969, de quatre antics municipis independents: Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Inclou dotze pobles, un d'ells, Sossís, constituït en entitat municipal descentralitzada. El poble que fa de cap del municipi és el Pont de Claverol.
El nom del municipi, com ha quedat ja apuntat, no s'acaba d'ajustar a la realitat geogràfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca (la vall de Carreu) també pertanyen geogràficament a la Conca de Dalt. D'altra banda, el primer nom que prengué aquest municipi en integrar els quatre termes separats que ara el formen fou el de Pallars Jussà, que hagué de canviar el 1994 en institucionalitzar-se la divisió comarcal catalana i coincidir el nom del municipi amb el de la comarca a la qual pertanyia.
El nom que han proposat sempre els experts, geògrafs i lingüistes, per al municipi és el del poble que en fa de capital, el Pont de Claverol, però aquesta recomanació només fou parcialment atesa pels diferents governs municipals de l'actual municipi de Conca de Dalt durant la legislatura 1983-1987. Malgrat tot, bastants publicacions, entre elles les diferents obres publicades per Enciclopèdia Catalana l'anomenen d'aquesta manera. La Generalitat de Catalunya, en la Resolució GAP/583/2007, publicada en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4842 de 15 de març del 2007 oficialitza la denominació el Pont de Claverol al costat de la de Conca de Dalt.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. es preveia separar l'antic terme de Toralla i Serradell del terme municipal de Conca de Dalt, al qual pertany, per agregar-lo al de la Pobla de Segur, amb la qual cosa Toralla i Serradell perdria la seva condició d'enclavament. La resta del municipi quedava intacta. A més, es creava l'agrupació de municipis de la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.
Descripció geogràfica Llista de topònims de Conca de Dalt (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal de Conca de Dalt està dividit en dos sectors, geogràficament separats. D'una banda, a llevant, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, hi ha el sector de Claverol, que integra els antics termes independents de Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca.
De l'altra, l'antic terme de Toralla i Serradell és a ponent, al costat dret de la Noguera Pallaresa, i queda separat de l'altre sector pel terme municipal de la Pobla de Segur.
Cada antic municipi està descrit per separat en el seu article corresponent.
Termes municipals limítrofs (sector oriental, o d'Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca):
Termes municipals limítrofs (sector occidental, o de Toralla i Serradell):
Nuclis de població * Aramunt: Aramunt (Aramunt Vell i les Eres) Pobles de l'antic terme d'Aramunt 250px|El poble vell d'Aramunt 250px|El poble nou d'Aramunt (les Eres)El poble vell d'AramuntEl poble nou d'Aramunt (les Eres)
Claverol: el Pont de Claverol, Claverol, els Masos de Baiarri, Sant Martí de Canals i Sossís Pobles de l'antic terme de Claverol 250px|El poble del Pont de Claverol 250px|El poble de ClaverolEl poble del Pont de ClaverolEl poble de Claverol 250px|Sense foto 250px|El poble de Sant Martí de Canals 250px|El poble de SossísL'antiga caseria dels Masos de BaiarriEl poble de Sant Martí de CanalsEl poble de Sossís
Hortoneda de la Conca: Hortoneda, Herba-savina, Segan, el Mas de Vilanova o Vilanoveta i Pessonada, a més de les Bordes de la Coma d'Orient i els despoblats medievals de Perauba i Senyús. Pobles de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca 250px|Les Bordes de la Coma d'Orient 250px|El poble d'Herba-savina 250px|El poble d'HortonedaLes Bordes de la Coma d'OrientEl poble d'Herba-savinaEl poble d'Hortoneda 250px|El poble de Pessonada 250px|Sense foto 250px|El poble de VilanovetaEl poble de PessonadaLes Bordes de SeganEl poble de Vilanoveta
Toralla i Serradell: Toralla, Erinyà, Rivert, Serradell i Torallola Pobles de l'antic terme de Toralla i Serradell 250px|El poble d'Erinyà 250px|El poble de RivertEl poble d'ErinyàEl poble de Rivert 250px|El poble de Serradell 250px|El poble de Toralla 250px|El poble de TorallolaEl poble de SerradellEl poble de TorallaEl poble de Torallola
Partides rurals Les Boïgues és una partida rural del terme municipal de Conca de Dalt. a l'antic terme de Claverol, en terres del poble de Sant Martí de Canals. Està situada al nord-est de Sant Martí de Canals, a la dreta del barranc de Sant Martí, a llevant de Sant Joanet, al nord-est de les partides de les Ortiguetes i Tarter, i a llevant dels Prats. Consta de 9,0499 hectàrees amb conreus de secà, alguns ametllers i algunes oliveres, zones de matolls i un tros improductiu.
Les Carants és una petita partida rural a l'antic terme de Claverol, en terres del poble de Sant Martí de Canals. Està situada a ponent de Sant Martí de Canals, a l'esquerra del barranc de Sant Martí, al nord del Tros de la Llebre i de la Carretera de Sant Martí de Canals. Consta de poc més d'una hectàrea (1,1601) amb ametllers i matolls.
La Costa és una costa de muntanya i una petita partida rural del terme municipal de Conca de Dalt, a l'antic terme de Claverol, en territori del poble de Sant Martí de Canals. Està situada a ponent de Sant Martí de Canals, a la dreta del barranc de Sant Martí, al nord-est de Sarransot i al sud-oest de los Seixos. Consta de 3,2191 hectàrees amb conreus de secà, alguns ametllers i algunes oliveres, zones de matolls i un tros improductiu.
Les Feixes és una partida rural dins de l'antic terme de Claverol, en territori de l'antic enclavament dels Masos de Baiarri. Està situat a la part nord-oriental de l'enclavament, al nord-est de la Roca del Pubill i del que fou nucli dels Masos de Baiarri, a ponent de la Roqueta, a migdia de la Roca de les Tosques i al nord-oest de la Solana de Font Barrera. Travessa el lloc de sud a nord el barranc de les Llaus. La formen 1,3278 hectàrees de bosquina i zones ermes útils per a la pastura.
Llavaés és una partida rural a l'antic terme de Claverol, en terres del poble de Sant Martí de Canals, al sud-est de Sant Martí de Canals, molt a prop de l'antic triterme entre els municipis d'Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca, ara tots tres integrats en el mateix terme municipal. És a l'esquerra del barranc de Miret, al nord-est de Fuses, al nord-oest de les Cadolles i al sud-oest de Martinatx. Consta de 13,3903 hectàrees amb predomini de conreus de secà, però també amb alguns ametllers, pastures i zones de matolls i de bosquina.
Perauba és una partida ruraldins de l'antic terme de Claverol, en l'antic enclavament dels Masos de Baiarri. (cal fer dos passos d'aproximació) Està situat al racó sud-oriental de l'enclavament, a l'esquerra de la llau de Perauba i enfrontada, a ponent, amb la major part del territori de la partida, que és a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca. Al territori dels Masos de Baiarri, la formen 10,9445 hectàrees de pinedes i matolls, a les quals cal afegir-hi 33,4926 hectàrees més de pinedes de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca. En total, doncs, fa 44,4371 ha. A més d'una partida rural, Perauba fou una entitat de població d'hàbitat disseminat a l'edat mitjana, de la qual només queda el testimoni de la Torre de Perauba. Més al nord hi havia encara una altra població: la de Senyús.
Prat la Vall és una partida rural del terme municipal de Conca de Dalt, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, en territori que havia estat del poble d'Herba-savina. Està situat a ponent d'Herba-savina, entre la llau de Prat la Vall (ponent) i la llau de Joncarlat (llevant), al sud-oest de Joncarlat i a migdia del Camí de Carreu. Consta de 18,1923 hectàrees de pastures, conreus de secà, matolls i terres imporductives.
Els Trossos de la Font dels Malalts és una partida rural del terme municipal de Conca de Dalt, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca). És en territori del poble d'Hortoneda. Està situada a ponent d'Hortoneda, al nord de la Carretera d'Hortoneda poc després de deixar enrere el Roc de Santa. Són a l'espai que queda entre les capçaleres de la llau dels Pastors, a ponent, i la llau dels Malalts, a llevant. A la part oriental d'aquesta zona de camps de conreu hi ha la Font dels Malalts. Consta de 8,0971 hectàrees, sobretot de conreus de secà i pastures.
Trullars és una partida rural a l'antic terme de Claverol, en territori que havia estat del poble de Sant Martí de Canals. Es troba a ponent de Sant Martí de Canals, a la dreta del barranc de Miret, a l'extrem sud-occidental del Serrat de la Creu i a migdia de la Carretera de Sant Martí de Canals. Consta de 10,1669 hectàrees amb predomini de conreus de secà, algun ametller i zones de matolls.
L'espeleologia al municipi El terme de Conca de Dalt, com bastants del Pallars Jussà, és molt ric en cavitats subterrànies. La llista de cavitats explorades és espectacular:
Antic municipi d'Aramunt Cova de la Font de la O
Antic municipi de Claverol
Forat del Bosc de Baiarri Cova dels Llops
Esplugues del Roc de Santa Forat de la Roca de les Creus
Forat de la Roqueta, o Avenc L.85.4
Antic municipi d'Hortoneda de la Conca
Cova del Boter de Pessonada Cova de Boumort Cova del Brunet Espluga del Canalot Forat del Cingle Espluga de Femat Cova de la Font Mentidera Pou del Frare Pou del Gel
Forat de la Gossa Espluga d'Herba-savina Espluga del Josep Espluga del Madaleno Surgències fòssils del Mas de les Feixes Avenc de Montpedrós Avenc de la Núvia Cova Ormini de Penya Alta
Font Mentidera de Perauba Forat Negre Avenc dels Raiers Surgència dels Raiers Surgència petita dels Raiers Forat Roi Cova Sense Nom de Collegats Cova de les Set Cambres Font Mentidera del Torrent de Llabró La Tuta
Antic municipi de Toralla i Serradell
Cova dels Àngels Cova Aubarell Forat del Badiot Cova les Balçs Cova de Barbuissell Cova del Bosc Forat de la Bóu El Caixot Graller de Camporan Espluga de Castilló Cova del Càvet Les Coves de Rivert Cova de Cuberes L'Espluga Despoblat d'Esplugallonga
Hàbitat troglodític de la cova de l'Espluguell, o Cova de Canves Graller d'Estrulls Espluga de les Feixetes Cova del Forat Negre Forat del Fum Espluga de la Guineu Carant de l'Home Mort, o de l'Os Cova de Josepó Cova de la Llanterna Cova de les Llenes Cova del Manel Cova dels Moros El Forat Negre
Forna de l'Os Graller de Palomera Graller de Potestats Cova del Pubill Cova de la Font de Rivert Escletxa de la Roca de Migdia Font de Serradell Conjunt troglodític de Sorta Cova de Toralla Cova del Torrent Forat dels Trullolets Forat Vicenç Espluga Viella Graller d'en Xavier
Economia Les fonts de l'economia del municipi són: el turisme, la ramaderia (oví, porcí i boví) i l'agricultura (cereals, ametlles i olives). En els darrers anys, amb la millora de les comunicacions, ha crescut de manera significativa el turisme rural, que conviu i es desenvolupa amb els sectors tradicionals. El nombre d'habitants actualment és reduït si es compara amb les 373 cases que hi ha en la zona.
Història