Alexandra Lamy (Villecresnes, Val-de-Marne, França, 14 d'octubre de 1971) és una actriu francesa.
Biografia Alexandra Paulette Mathilde Lamy (Villecresnes, Val-de-Marne, França, 14 d'octubre de 1971) L'any 1990, Alexandra Lamy segueix cursos del conservatori de Nimes, Gard.
Té una germana petita, Audrey Lamy, igualment artista. És cosina de François Lamy.
Revelació televisiva i comèdies populars (1995-2008) L'any 1995, Alexandra Lamy aconsegueix el seu primer paper en un anunci de publicitat realitzat per Patrice Leconte. El mateix any, fa una aparició a La Croisière foll'amour. Esdevé famosa gràcies a la sèrie de televisió d'èxit Un gars, une fille, difosa a France 2, que suma 486 episodis d'octubre 1999 a juny 2003, i on és la companya de Jean Dujardin. Interpreten els personatges anomenats com ells, Jean i Alexandra, també anomenada Alex, alias Chouchou (ella) i Loulou (ell), a continuació s'han convertit en una parella tant a la vida real com a l'escena. Al final de la sèrie, multiplica els projectes.
Passa pels escenaris, i rep una nominació als Molières 2004, en la categoria Revelació teatral femenina, per al seu paper a Théorbe. Fa també aparicions a la shortcom Palizzi, i posa la seva veu a Rose McGowan a Grindhouse.
Al cinema, les seves dues primeres proves no són concloents: l'any 2003, actua en dos films portats per una altra estrella de la televisió, Bruno Solo. Però Rien que du bonheur i Livraison à domicile passen desapercebuts.
L'any 2005, agafa comèdies populars: Le Antidote, de Vincent De Nores, és un fracàs. Com la comèdia romantique Au suivant !, de Jeanne Biras, en la qual té el paper principal, i la sàtira Vive la vie, d'Yves Fajnberg.
Segueix una vena romàntica: On va s'aimer, d'Ivan Calbérac, l'any 2006 ; Cherche fiancé tous frais payés el 2007; i el musical Modern Love, l'any 2008. Els films passen desapercebuts, tot i que aquest últim, escrit i realitzat per Stéphane Kazandjian, coneix un èxit confidencial.
Pas al registre dramàtic i retorn televisiu (des de 2009) miniatura|Alexandra Lamy al Festival de Canes 2011. L'any 2009, ve presentar el film Ricky de François Ozon al 59è Festival de Berlín, en competició per l'Ós d'or. Aquest pas a un registre dramàtic i fantàstic li permet una actuació saludada, però el film no convenç. Aquell mateix any, té un segon paper a la gran producció Lucky Luke, de James Huth, on dona la rèplica a Jean Dujardin. L'any 2010 apareix a la publicitat exposant el joc vídeo Wii Fit Plus.
L'any 2012 marca un nou gir: comparteix el cartell del thriller Possessions, amb Jérémie Renier, Julie Depardieu, i Lucien Jean-Baptiste ; forma part del repartiment reunit pel seu company per en la comèdia negra d'esquetxos Els Infidels, on interpreta la part dramàtica, La Qüestió, d'Emmanuelle Bercot; dirigida per Sandrine Bonnaire al drama J'enrage de son absence, amb William Hurt i Augustin Legrand; i finalment té el primer paper femení de la comèdia L'Oncle Charles, d'Etienne Chatiliez. Si Les Infidels coneix un bon èxit, els altres films passen desapercebuts. El mateix any, torna a la televisió per realitzar un reportatge sobre la histiocitosi difós a l'emissió Enviat especial, programada el 19 d'abril de 2012 a France 2.
L'any 2014, alterna comèdia - Jamais le premier soir , amb Mélanie Doutey i Julie Ferrier - i drama, amb De toutes nos forces, de Nils Tavernier.
L'any 2015 és marcat per la seva participació en la comèdia Bis, de Dominique Farrugia, on dona la rèplica a les estrelles del gènere, Franck Dubosc i Kad Merad. Però sobretot fa el seu gran retorn a la televisió amb la mini-sèrie Une chance de trop, adaptació de la novel·la de Harlan Coben,<ref name="Figaro_80012">Harlan Coben: una de les seves novel·les aviat adaptada per una sèrie a TF1 a TVMag Le Figaro].</ref> que li suposa el premi a la millor interpretació femenina, al Festival de la ficció TV de la Rochelle 2015. Forma part del jurat de la 26e Festival del film britànic de Dinard, presidit per Jean Rochefort.
El director Éric Lavaine la va escollir com a intèrpret principal de les seves dos últims films: Retour chez ma mère l'any 2016, i L'Embarras du choix en 2017.
Vida privada miniatura|L'actriu als Cèsars 2012, en companyia del seu company llavors Jean Dujardin i de la seva germana Audrey Lamy. Alexandra Lamy és la germana gran de l'actriu i humorista Audrey Lamy, i la cosina de l'home polític socialista François Lamy.
Alexandra ha estat la companya de l'actor suís, Thomas Jouannet, de 1995 a 2003. Junts, han tingut una filla, Chloé Jouannet (nascuda el 17 d'octubre de 1997), igualment actriu. L'any 2003, Alexandra és la companya de l'actor Jean Dujardin que va conèixer en el rodatge de la sèrie Un gars, una fille. Es casen el 25 de juliol de 2009 a Andusa. El 12 de novembre de 2013, Jean Dujardin anuncia la seva separació a BFM TV. El seu divorci ha estat acordat el desembre de 2014. L'octubre de 2013, Alexandra declara que viurà d'ara endavant a Londres, amb la seva filla.
Filmografia Llargmetratges 2003: Rien que du bonheur de Denis Parent: Manuela 2003: Livraison à domicile de Bruno Delahaye: Denise 2005: L'Antidote de Vincent De Brus: Elisabeth Fréoli 2005: Brice de Nice de James Huth: Alice de Nice, l'Ànima bessona de Brice de Nice / Chantal la sirène 2005: Au suivant ! de Jeanne Biras: Joséphine Messner 2005: Vive la vie d'Yves Fajnberg: Maud 2006: On va s'aimer d'Ivan Calbérac: Elodie 2007: Cherche fiancé tous frais payés d'Aline Issermann: Alexandra 2008: Modern Love de Stéphane Kazandjian: Marianne 2009: Ricky de François Ozon: Katie 2009: Lucky Luke de James Huth: Belle 2012: Les Infidèles sketch La Question d'Emmanuelle Bercot: Lisa 2012: Possessions d'Éric Guirado: Gladys Castang 2012: L'Oncle Charles d'Etienne Chatiliez: Louise 2012: J'enrage de son absence de Sandrine Bonnaire: Mado 2014: Jamais le premier soir de Mélissa Drigeard: Julie 2014: Amb totes les nostres forces de Nils Tavernier: Claire, La mare de Julien 2015: Bis de Dominique Farrugia: Caroline 2016: Retour chez ma mère d'Eric Lavaine: Stéphanie 2016: Vincent de Christophe Van Rompaey: Nicky 2017: L'Embarras du choix d'Eric Lavaine: Juliette 2017: 7 jours pas plus d'Hector Cabello Reyes: Jeanne 2017: Nos patriotes de Gabriel Le Bomin 2017: Par instinct de Nathalie Marchak: Lucie 2018: Tout le monde debout de Franck Dubosc: Florence 2018: Le Poulain de Mathieu Sapin: Agnès Karadzic 2019: Convoi exceptionnel de Bertrand Blier
Curts 1997: Le Siècle porcelaine de Pascal Magontier (docu-fiction) 1999: Petit jeu de mort de Christophe Devauchelle 2002: Visite guidée de Caroline Roucoux et Hervé Thébault: Anne Gastini 2002: À l'abri des regards indiscrets de Ruben Alves i Hugo Gélin: La pin-up 2003: Même pas mal de Caroline Roucoux et Hervé Thébault: La jove.
Televisió 1995: Les Garçons de la plage, Episodis 73 à 75: Sandra 1995: Le Miracle de l'amour, Episodi 98 José d'Emmanuel Fonlladosa: una noia 1996: Croisière Foll'Amour, Episodi 60: Charlotte 1996: Les Années fac, Episodi Le Secret: Natacha 1997: Un malade en or, (telefilm) de Sylvain Madigan 1998: Les Années bleues, Episodi Tony et Roro de Colette Maitre 1998: Une femme d'honneur, Episodi 8 Une ombre au tableau de Philippe Monnier: Virginie 1999 à 2003: Un gars, une fille, (sèrie) adaptada par Isabelle Camus i Hélène Jacques: Alex « Chouchou » 2008: Palizzi, Episodis Insistance sociale dirigit par Jean Dujardin i Molina pas moyen: madame Molina 2009: A.D.A.: L'Argent des autres, obra de teatre filmada Dominique Thiel: Cathy 2013: Le Débarquement, esquetxos difosos per Canal+ 2015: Une chance de trop, sèrie de François Velle, adaptació de la novel·la d'Harlan Coben: Alice Lambert 2016: Après moi le bonheur, (telefilm) de Nicolas Cuche: Marie-Laure 2017: Scènes de ménages: Ça va être leur fête !: La casada
Teatre miniatura|L'actriu l'any 2014 a Nova York en companyia de la seva germana, Audrey Lamy per a La Vénus au Phacochère 1994 : La Poule aux œufs d'or d'Alexandre Vial, posada en escena Michel Galabru, gira 1995 : Le Portefeuille de Pierre Sauvil i Éric Assous, posada en escena Jean-Luc Moreau, Théâtre Saint-Georges 1996 : Ciel ma mère de Clive Exton, posada en escena Jean-Luc Moreau, Théâtre de la Michodière 2003 : Théorbe de Christian Siméon, posada en escena Didier Long, Petit Teatre de París 2006 : Deux sur la balançoire de William Gibson, posada en escena Bernard Murat, Teatre Édouard VII 2009 : Ada: l'argent des autres de Jerry Sterner, posada en escena Daniel Benoin, Teatre nacional de Niça 2010 : Le Rattachement de Didier van Cauwelaert, posada en escena Daniel Benoin, Teatre nacional de Niça 2011 : L'Amour, la Mort, les Fringues de Delia Ephron i Nora Ephron, posada en escena Danièle Thompson, Théâtre Marigny 2012 : Festen la suite de Thomas Vinterberg, posada en escena Daniel Benoin, Teatre Nacional de Niça, Teatre dels Célestins, Teatre del Rond-Point 2013 : La Vénus au phacochère de Christian Siméon, posada en escena Christophe Lidon, Teatre de l'Atelier Premis Festival de l'Alpe d'Huez 2017: Premi d'interpretació femenina per L'Embarras du choix Festival de la fiction TV de La Rochelle 2015: Millor interpretació femenina per Une chance de trop''
Referències
Categoria:Persones de la Vall del Marne Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Actors de l'Illa de França Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX