fou un trompetista, cantant i compositor estatunidenc de jazz. Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. En els seus primers anys com a instrumentista va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va col·laborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar alguns dels més revolucionaris temes de la història del jazz.
miniatura|Dizzy Gillespie el 1955
D'altra banda, va ser uns dels principals responsables creadors del jazz afrocubà al costat de Machito, Chano Pozo entre d'altres, per la qual cosa va sobrepassar les fronteres nord-americanes i es va internar en la música mundial ràpidament.
En els seus primers anys com a instrumentista, va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va col·laborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar alguns dels més revolucionaris temes de la història del jazz.
Les carreres de Parker i Dizzy van seguir camins separats: mentre que el primer era inigualable en petites formacions, Gillespie oferia el millor de si enfront de grans formacions. Mentre Parker va sofrir la marginació, Gillespie es va convertir en una de les figures més conegudes del jazz. La seva fama es va acréixer amb la seva forta personalitat i els seus espectacles personals, entre els quals destaca la seva habilitat per al scat, els instruments de percussió centreamericans i les seves aparicions públiques, entre les quals destaca la seva postulació a la presidència dels Estats Units el 1964.
Biografia Dizzy Gillespie, el més jove de nou fills de Lottie i James Gillespie, va néixer a Cheraw, Carolina del Sud.Appiah, Anthony; Gates, Henry Louis (2005)./https://books.google.cat/books?id=TMZMAgAAQBAJ&pg=PA796&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false/Oxford University Press. p. 796–. . Retrieved July 9, 2018. El seu pare era un director d'orquestra local,Finkelman, Paul; Wintz, Cary D. (2009)./https://books.google.cat/books?id=6gbQHxb_P0QC&pg=RA1-PA303&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false/Oxford University Press, US. p. 1–. . Retrieved July 9, 2018. per la qual cosa es van posar instruments a disposició dels nens. Gillespie va començar a tocar el piano als quatre anys. https://web.archive.org/web/20170624094617/http://www.history.com/this-day-in-history/dizzy-gillespie-is-born/History.com. Archived from the original on June 24, 2017. Retrieved March 13, 2017. El pare de Gillespie va morir quan ell només tenia deu anys. Va ensenyar ell mateix a tocar el trombó i també la trompeta als dotze anys. Des de la nit que va sentir el seu ídol, Roy Eldridge, a la ràdio, va somiar amb convertir-se en músic de jazz.Reich, Howard (March 28, 1993). "Dizzy's Legacy: James Moody Carries on the Tradition of His Mentor". Chicago Tribune.
Va guanyar una beca de música a l'Institut Laurinburg de Carolina del Nord a la qual va assistir durant dos anys abans d'acompanyar la seva família quan es van traslladar a Filadèlfia el 1935. https://books.google.cat/books?id=V8IDAAAAMBAJ&q=lorraine+Willis+sizzy+jet&pg=PA55&redir_esc=y#v=snippet&q=lorraine%20Willis%20sizzy%20jet&f=false/Jet. 83 (13): 55. January 25, 1993. https://web.archive.org/web/20110218162357/http://www.vervemusicgroup.com/dizzygillespie/Vervemusicgroup.com. Archived from the original on February 18, 2011. Retrieved October 20, 2010.
El primer treball professional de Gillespie va ser amb la "Frank Fairfax Orchestra" el 1935, després de la qual es va unir a les respectives orquestres d'Edgar Hayes i més tard de Teddy Hill, substituint a Frankie Newton com a segona trompeta el maig de 1937. La banda de Teddy Hill va ser on Gillespie va fer el seu primer enregistrament, "King Porter Stomp". L'agost de 1937 mentre feia concerts amb Hayes a Washington D.C., Gillespie va conèixer una jove ballarina anomenada Lorraine Willis que treballava en un circuit Baltimore-Filadelphia-Nova York que incloïa l'"Apollo Theatre". Willis no va ser immediatament amable, però Gillespie es va sentir atret de totes maneres. Els dos es van casar el 9 de maig de 1940.Vail, Ken (2003). Dizzy Gillespie: the Bebop Years, 1937–1952. Scarecrow Press. p. 6, 12.
Gillespie es va quedar amb la banda de Teddy Hill durant un any, després va marxar i va treballar com a autònom amb altres bandes. https://web.archive.org/web/20110713092532/http://www.jazz-music-history.com/Dizzy-Gillespie.html/jazz-music-history.com. Archived from the original on July 13, 2011. Retrieved October 20, 2010. El 1939, amb l'ajuda de la seva esposa Willis, Gillespie es va unir a l'orquestra de Cab Calloway. Va gravar una de les seves primeres composicions, "Pickin' the Cabbage", amb Calloway el 1940. Després d'un altercat entre tots dos, Calloway va acomiadar Gillespie a finals de 1941. L'incident és relatat pels membres de la banda de Gillespie i Calloway, Milt Hinton i Jonah Jones a la pel·lícula de 1997 de Jean Bach, The Spitball Story. Calloway va desaprovar l'humor entremaliat de Gillespie i el seu enfocament aventurer dels sols. Segons Jones, Calloway s'hi va referir com a "música xinesa". Durant l'assaig, algú de la banda va llançar una bola. Ja de mal humor, Calloway va culpar a Gillespie, que es va negar a assumir la culpa. Gillespie va apunyalar a Calloway a la cama amb un ganivet. Calloway tenia petits talls a la cuixa i el canell. Després que els dos es separessin, Calloway va acomiadar Gillespie. Uns dies més tard, Gillespie va intentar disculpar-se amb Calloway, però va ser acomiadat. https://www.jerryjazzmusician.com/great-encounters-26-when-cab-calloway-and-dizzy-gillespie-fought-over-a-thrown-spitball/Jerry Jazz Musician. March 30, 2007. Retrieved February 24, 2016.
Durant el seu temps a la banda de Calloway, Gillespie va començar a escriure música de big band per a Woody Herman i Jimmy Dorsey. Després va treballar independentment amb algunes bandes, sobretot l'orquestra d'Ella Fitzgerald, composta per membres de la banda de Chick Webb.
Gillespie no va servir a la Segona Guerra Mundial. A la seva entrevista del Servei Selectiu, va dir a la junta local: "En aquesta etapa de la meva vida aquí als Estats Units, el peu de qui m'ha estat al cul?" i"Així que si em poses allà fora amb una pistola a la mà i em dius que dispari a l'enemic, puc crear un cas d'"identitat equivocada" de qui podria disparar". Va ser classificat 4-F.Plummer, Brenda Gayle. Rising wind : Black Americans and U.S. Foreign Affairs, 1935–1960. p. 74. https://web.archive.org/web/20170811074658/http://www.nydailynews.com/entertainment/music/remembering-life-jazz-icon-dizzy-gillespie-article-1.2405917/New York Daily News. Archived from the original on August 11, 2017. Retrieved January 10, 2020. El 1943, es va unir a la banda d'Earl Hines. El compositor Gunther Schuller va dir:... El 1943 vaig escoltar la gran banda d'Earl Hines que tenia Bird i tots aquells altres grans músics. Tocaven tots els acords de quinta bemolades i totes les harmonies i substitucions modernes i Gillespie corre a la secció de trompeta. Dos anys més tard vaig llegir que allò era el 'bop' i l'inici del jazz modern... però la banda mai va fer enregistraments.Gourse, Leslie (August 5, 2009)/https://books.google.cat/books?id=kvImwPArpeYC&pg=PA21&redir_esc=y/Da Capo Press. p. 21–. . Retrieved December 10, 2018. Gillespie va dir de la banda de Hines: "La gent parla que la banda de Hines és "la incubadora del bop" i els principals exponents d'aquesta música van acabar a la banda de Hines. Però la gent també té la impressió errònia que la música era nova. . No ho era. La música va evolucionar a partir del que anava abans. Era la mateixa música bàsica. La diferència era en com vas arribar d'aquí a aquí a aquí... naturalment, cada edat té la seva pròpia merda."Dance, Stanley (1983). The World of Earl Hines. Da Capo Press. p. 260.
Gillespie es va unir a la big band del col·laborador de molt temps de Hines, Billy Eckstine, i va ser com a membre de la banda d'Eckstine que es va reunir amb Charlie Parker, un company. El 1945, Gillespie va deixar la banda d'Eckstine perquè volia tocar amb un petit combo. Un "petit combo" normalment no tenia més de cinc músics, tocant la trompeta, el saxo, el piano, el baix i la bateria.
L'ascens del bebop El bebop era conegut com el primer estil de jazz modern. No obstant això, va ser impopular al principi i no es va veure tan positivament com la música swing. El bebop va ser vist com un resultat del swing, no com una revolució. Swing va introduir una diversitat de nous músics a l'era del bebop com Charlie Parker, Thelonious Monk, Bud Powell, Kenny Clarke, Oscar Pettiford i Gillespie. A través d'aquests músics es va crear un nou vocabulari de frases musicals. Amb Parker, Gillespie va entrar a clubs de jazz famosos com "Minton's Playhouse" i "Monroe's Uptown House". El sistema de Parker també tenia mètodes per afegir acords a les progressions d'acords existents i implicar acords addicionals dins de les línies improvisades.
Composicions de Gillespie com "Groovin' High", "Woody 'n' You" i "Salt Peanuts" sonaven radicalment diferents, harmònicament i rítmicament, de la música swing popular de l'època. "A Night in Tunisia", escrit el 1942, mentre tocava amb la banda d'Earl Hines, destaca per tenir una característica que és habitual en la música actual: una línia de baix sincopada.Vazquez, Jaime David (2015). "Bass Lines: Famous Bass Intros – Part XI – Dizzy Gillespie's 'Night in Tunisia'". Bass Musician. "Woody 'n' You" es va gravar en una sessió dirigida per Coleman Hawkins amb Gillespie com a company destacat el 16 de febrer de 1944 (Apollo), la primera gravació formal de bebop. Va aparèixer en els enregistraments de la banda Billy Eckstine i va començar a gravar prolíficament com a líder i sideman a principis de 1945. No es va conformar amb deixar que el bebop s'assegués en un nínxol de petits grups en petits clubs. Un concert d'un dels seus petits grups a l'Ajuntament de Nova York el 22 de juny de 1945 va presentar el bebop a un ampli públic; se'n van publicar enregistraments el 2005. Va començar a organitzar grans bandes a finals de 1945. Dizzy Gillespie i el seu Bebop Six, que incloïa Parker, van començar un concert prolongat al club de Billy Berg a Los Angeles el desembre de 1945. La recepció va ser mixta i la banda es va separar. El febrer de 1946 va signar un contracte amb Bluebird, guanyant el poder de distribució de RCA per a la seva música. Ell i la seva big band van encapçalar la pel·lícula de 1946 Jivin' in Be-Bop. https://web.archive.org/web/20091205152542/http://www.filmthreat.com/index.php?section=reviews/Filmthreat.com. August 17, 2004. Archived from the original on December 5, 2009. Retrieved October 20, 2010.
Després del seu treball amb Parker, Gillespie va dirigir altres combos petits (inclosos els de Milt Jackson, John Coltrane, Lalo Schifrin, Ray Brown, Kenny Clarke, James Moody, J.J. Johnson i Yusef Lateef) i va formar les seves grans bandes d'èxit a partir de 1947. Ell i les seves grans bandes, amb arranjaments proporcionats per Tadd Dameron, Gil Fuller i George Russell, van popularitzar el bebop i el van convertir en un símbol de la nova música.Yanow, Scott./https://www.allmusic.com/artist/dizzy-gillespie-mn0000162677/biography/AllMusic. Retrieved December 10, 2018.
Les seves grans bandes de finals de la dècada de 1940 també comptaven amb els rumbers cubans Chano Pozo i Sabu Martinez, despertant l'interès pel jazz afrocubà. Va aparèixer freqüentment com a solista amb el Jazz de Norman Granz a la Filharmònica.