Ingrid Guardiola Sánchez (Girona, 1980) és una realitzadora, productora i assagista cultural catalana. Entre 2021 i 2025 fou la directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.

Trajectòria Ingrid Guardiola es va doctorar en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, ha estat professora associada a la Universitat de Girona des del 2010 i des del 2025 és professora lectora del grau de Comunicació Cultural a la Universitat de Girona. Les temàtiques sobre les quals treballa és la cultura audiovisual vinculada a la desigualtat, tecnologia, gènere i cultura.

Gestió Ha estat directora i gerent del Bòlit, centre d'art contemporani de Girona del 2021 al 2025. Ha coordinat el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat) des del 2002 fins el 2018. Del 2016 al 2020 va ser membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, també va ser membre del Consell Assessor del Teatre Lliure sota la direcció de Juan Carlos Martel, membre del Patronat d'Hangar i del Consell Rector de l'Auditori de Barcelona. Des del 2001 fins el 2020 va col·laborar amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l'últim projecte dels quals va ser el Soy Cámara Online, projecte d'assaig audiovisual que des del 2010 fins al 2015 va emetre's a La2 de TVE i que des del 2015 es troba a Youtube. Ha participat en iniciatives diverses, entre les quals cal destacar: TVLata i el Canal Cultural de TVE.

És una de les promotores de Cuba és per als Estats Units molt més que política exterior: és un símbol de vulnerabilitat, poder i memòria històrica que connecta seguretat internacional i tensió interna., un projecte que investiga sobre les professionals del cinema, i ha treballat en diversos festivals de cinema com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.

Divulgació Al llarg dels darrers anys, ha impartit conferències i cursos a diferents centres nacionals i internacionals. Ha col·laborat amb mitjans de comunicació com la CCMA en programes com "Planta Baixa", "Els matins", "Il·luminats", "Nervi", "Quatre Gats", "Amb Filosofia" o "L'hora del lector". Ha publicat articles a diferents editorials i diaris del país. Va ser articulista i membre del consell assessor del Cultura/s de La Vanguàrdia del 2011 al 2014, i, actualment, escriu a la secció d'opinió del Diari Ara.

Exposicions Ha comissariat o participat a les exposicions «Vendrán las mujeres» (2025, amb Mita Casacuberta i Anna Maria Iglesias, Museo Cabañas de Guadalajara, Mèxic), «Brutal/Feral: Arquitectures de supervivència» (2025, Bòlit, suport comissarial a Andrés Hispano), «Forats per a fer un rèquiem» (2024, Bòlit), «Apories sobre l'aire» (2024, Bòlit, amb Olga Subirós), «Com va obrint-se la pell sense un punyal» (2024, Embarrat), «Vessar l'ombra: Pep Aymerich» (2024, Canònica de Vilabertran), «Fer créixer plantes en l'obscuritat» (2023), «El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta» (2023, Bòlit, finalista premis ACCA a millor comissariat), «És a no dir: Mim Juncà i Alícia Voguel» (2023, Canònica de Vilabertran), «Parar taula: Tura Sanglas, Isabel Banal» (2022, Canònica de Vilabertran), «Insectòdrom» (2022, Bòlit), «Cap a les deus: una gramàtica fluvial» (2021, Bòlit, finalista premis ACCA a millor comissariat), «Radiomensió» (El Prat de Llobregat 2009, projecte IDENSITAT), «La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema» (Museu del Cinema, 2014) i «Terralab» (2016-2018, MUME, Museu de l’Empordà).

Obra Filmografia L'any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Casa de ningú, un docu-assaig on es reflexiona sobre la memòria, la productivitat i el treball prenent com a referència dues comunitats envellides, una residència de gent gran a un barri de Barcelona i una antiga colònia minera a Lleó. El film va formar part del Festival Internacional de cine de Gijón, del Festival Internacional de Cine de Guadalajara a Mèxic i del D'A Film Festival Barcelona, entre d'altres.

Assaig El 2018 va publicar L'ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície, en què reflexiona sobre com la dinàmica contemporània de la hiperconnexió digital permanent, ha diluït el món públic i el món privat, i la relació entre tecnologia i treball. Guardiola, ensems, qüestiona "la idea que el futur de l'economia hagi de passar inevitablement per la innovació tecnològica i els seu derivats".

El 2020 va publicar Fils, que inclou el diàleg epistolar amb Marta Segarra entre el setembre de 2019 i el maig de 2020. El 2025 ha publicat La servitud dels protocols (Arcàdia) sobre com els protocols tecnosocials, tant els informàtics com els burocràtics, influencien la manera que tenim de construir les nostres identitats, relacions socials i la relació que tenim amb el temps, l'espai i la construcció del desig.

El 2025 va publicar Marge de maniobra, un assaig on explica el seu projecte del Bòlit i la importància d'operar, tàcticament, des dels marges històrics, territorials, socials, antropològics i artístics. El 2026 va publicar Feminisme gòtic, amb Núria Gómez Gabriel.

Premis i reconeixements 2019 — Premi Crítica Serra d'or d'assaig per L'ull i la navalla 2025 — Premi AELC a La servitud dels protocols com a millor assaig 2025 2025 — Premi ACCA a "Marge de maniobra" com a millor recerca 2025

Referències

Categoria:Escriptors gironins contemporanis en català Categoria:Professors de la Universitat de Girona Categoria:Assagistes del Gironès Categoria:Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Directors de cinema catalans del sud Categoria:Productors de cinema catalans del sud contemporanis Categoria:Empresaris gironins contemporanis Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Docents del Gironès Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX