miniatura|Una imatge del llibre de John Dalton A New System of Chemical Philosophy, la primera explicació moderna de la teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química. La història de la química en la seva forma moderna va començar al segle XVI-XVII però les seves arrels són molt més antigues
Les primeres idees que es van incorporar a la ciència moderna provenen de dues fonts principalment. Primerament, dels filòsofs naturals (com Aristòtil i Demòcrit), qui feien servir raonaments deductius per intentar explicar el comportament del món. D'una altra banda, també s'inspira en els alquimistes (com ara Jàbir ibn Hayyān i Muhammad ibn Zakariya ar-Razi), qui feien servir tècniques experimentals en un intent d'allargar la vida o convertir materials barats en or.
Al , les dues disciplines es van unir, aplicant principis «deductius»i «experimentals» alhora, donant lloc un procés anomenat mètode científic. Gràcies a la introducció del mètode científic, la versió moderna de la química va començar.
Coneguda com una ciència central, l'estudi de la química influencia i està influenciada per altres camps tecnològics. Moltes de les grans troballes en química es consideren també grans troballes d'altres camps, com ara la física, la biologia, l'astronomia, la geologia i la ciència de materials entre d'altres.
Abans del segle XVII miniatura|Aristòtil (384–322 aC.) miniatura|Estris per l'ús de l'alquímica, Collection des anciens alchimistes grecs (3 vol., Paris, 1887–88) miniatura|Geber (d. 815) és considerat per alguns com e pare de la química.
Prèviament a l'acceptació del mètode científic i la seva aplicació al camp de la química, és relativament controvertit anomenar a moltes de les persones aquí citades com a «químics», en el sentit modern de l'expressió. No obstant, les idees d'aquests pensadors, ja sigui per la seva influència o per la seva perspicàcia mereixen ser esmentades. c. 3000 aC Els formulen la teoria d'Ogdoad, o les forces primordials, de les quals es va formar tot. Aquests eren els 8 elements del caos i existien abans de la creació del Sol.
c. 1200 aC Tapputi-Belatekallim perfumista i química primitiva es anomenada en una taula cuneïforme a Mesopotàmia.
c. 450 aC Empèdocles afirma que tots els objectes estan formats de quatre elements primitius: terra, aire, foc i aigua, on dues forces actives i oposades, l'amor i l'odi o l'afinititat i l'antipatia, actuen sobre aquests elements i els combinen o separen en formes infinitament variades.
c. 440 aC Lèucip i Demòcrit proposen el concepte d'àtom, una partícula indivisible que conforma tota la matèria. Aquesta idea és rebutjada per la majoria de filòsofs naturals en favor de les idees d'Aristòtil.
c. 360 aC Plató encunya la paraula elements (stoicheia) al seu diàleg Timeu, que inclou la discussió de la composició dels cossos orgànics i inorgànics, sent un tractat rudimentari sobre química que assumeix que cada element té una geometria especial: tetrahèdre (foc), octahedre(aire), icosahedre (aigua) i cub (terra).
c. 350 aC Aristòtil, seguint les idees d'Empèdocles, proposa que les substàncies són una combinació de matèria i forma. Expandeix la teoria dels elements a: terra, aire, foc, aigua i èter. Aquesta teoria es va acceptar al món Occidental durant 1000 anys.
c. 50 aC Lucreci publica De Rerum Natura, una descripció poètica de les idees de l'atomisme.
c. 300 Zòsim de Panòpolis escriu algun dels llibres més antics sobre alquímia i la defineix com l'estudi de la composició de les aigües, els moviments, el creixement i l'eliminació dels esperits dels cossos, així com la unió dels esperits als cossos.
c. 770 Abu Musa Jabir ibn Hayyan (Geber), un alquimista àrab/persa que és considerat per alguns el pare de la química,John Warren (2005). "War and the Cultural Heritage of Iraq: a sadly mismanaged affair", Third World Quarterly, Volume 26, Issue 4 & 5, p. 815-830. desenvolupa un mètode científic primitiu per la químia, i aïlla nombrosos àcids, com ara l'àcid clorhídric, l'àcid nítric, l'àcid cítric, l'àcid acètic, l'àcid tàrtric, i l'aigua règia.
c. 1000 Abū al-Rayhān al-Bīrūnī i Avicenna,Robert Briffault (1938). The Making of Humanity, p. 196-197. ambdós químics perses, refuten la pràctica de l'alquímia i la teoria de la transmutació dels metalls.
c. 1167 Magister Salernus de l'Escola Mèdica Salernitana fa les primeres referències a la destil·lació del vi.
c. 1220 Robert Grosseteste publica diversos comentaris aristotèlics on esbossa els fonaments del mètode científic.
c 1250 Tadeo Alderotti desenvolupa la destil·lació fraccionada, de forma molt més eficient que els seus predecessors.
c 1260 Sant Albert El Gran aïlla l'arsènic i el nitrat de plata. També va ser un dels primers en fer referència a l'àcid sulfúric.Vladimir Karpenko, John A. Norris(2001), Vitriol in the history of Chemistry, Charles University
c. 1267 Roger Bacon publica Opus Maius, on proposa una forma primitiva del mètode científic i explica els seus experiments amb pólvora, entre d'altres.
c. 1310 Pseudo-Geber, un alquimista espanyol anònim que escriviu sota el nom de Geber, publica diversos llibres que estableixen la teoria que tots els metalls estan compostos de diverses proporcions de sulfur i mercuri. És un dels primers a descriure l'àcid nítric, l'aigua règia i l'aqua fortis.Encyclopædia Britannica 1911, Alchemy
c. 1530 Paracels desenvolupa la iatroquímica, una disciplina de l'alquímia que buscava allargar la vida, sent les arrels de la indústria farmacèutica moderna. Va ser el primer en fer servir la paraula química
1597 Andreas Libavius publica Alchemia, un propotip de llibre de text de química.
Segles XVII i XVIII 1605 Sir Francis Bacon publica The Proficience and Advancement of Learning, que conté una descripció del que aviat es coneixeria com a mètode científic.
1605 Michal Sedziwój publica el tractat d'alquímia Una nova llum d'alquímica que proposa l'existència del «menjar de la vida» a l'aire, més tard reconegut com a oxigen.
1615 Jean Beguin publica el Tyrocinium Chymicum, un llibre de química primerenc, i hi dibuixa la primera equació química de la història.
1637 René Descartes publica el Discurs del mètode, que conté una descripció del mètode científic.
1648 Publicació pòstuma del llibre Ortus medicinae de Jan Baptist van Helmont, gran obra transicional entre l'alquímia i la química, que influencià Robert Boyle. El llibre conté els resultats de nombrosos experiments i estableix una versió primitiva de la llei de la conservació de la massa.
miniatura|Portada de The Sceptical Chymist de Robert Boyle (1627–91) 1661 Robert Boyle publica The Sceptical Chymist (El Químix Escèptic), un tractat que diferència la química de l'alquímica. Conté les primeres referències modernes a àtoms, molècules i reaccions químiques, marcant l'inici de la química moderna.
1662 Robert Boyle proposa la llei de Boyle, una descripció empírica del comportament dels gasos, especialment la relació entre la pressió i el volum.
1735 El químic suec Georg Brandt analitza un pigment blau fosc trobat en una mena de coure. Brandt demostra que es tracta d'un nou element, anomenat cobalt.Georg Brandt va mostrar que el cobalt era un nou metall a: G. Brandt (1735) "Dissertatio de semimetallis" (Dissertació sobre semi-metalls), Acta Literaria et Scientiarum Sveciae, vol. 4, pages 1–10. Vegeu també: (1) G. Brandt (1746) "Rön och anmärkningar angäende en synnerlig färg — cobolt" (Observations and remarks concerning an extraordinary pigment — cobalt), Kongliga Svenska vetenskapsakademiens handlingar (Transactions of the Royal Swedish Academy of Science), vol.7, pagina 119-130; (2) G. Brandt (1748) "Cobalti nova species examinata et descripta" (Cobalt, un nou element examinat i descrit), Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, 1era serie, vol. 3, pagina 33-41; (3) James L. Marshall and Virginia R. Marshall (Spring 2003) "Rediscovery of the Elements: Riddarhyttan, Sweden," The Hexagon (official journal of the Alpha Chi Sigma fraternity of chemists), vol. 94, no. 1, pages 3–8.
1754 Joseph Black isola el diòxid de carboni.
miniatura|Un labortori típic del segle XVIII
1757 Louis Claude Cadet de Gassicourt, investigant els compostos arsènics, crea el líquid fumant de Cadet, més tard es descobriria que era òxid de cacodil, considerant-lo el primer compost organometàl·lic sintetitzat.
1758 Joseph Black formula el concepte de calor latent per explicar els canvis de fase.
1766 Henry Cavendish descobreix l'hidrogen, un gas incolor, inodor i explosiu quan es barreja amb l'aire.
1773–1774 Carl Wilhelm Scheele i Joseph Priestley aïllen l'oxigen de forma independent. Priestley l'anomenava "aire deflogistat" i Scheele "aire de foc".
miniatura|Antoine-Laurent de Lavoisier (1743–94) és considerat per alguns com el pare de la química moderna.
1778 Antoine Lavoisier, considerat "El Pare de la química moderna","Lavoisier, Antoine." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. 24 July 2007 <http://www.britannica.com/eb/article-9369846>. reconeix i anomena l'oxigen, i reconeix la seva importància a la combustió.
1787 Antoine Lavoisier publica Méthode de nomenclature chimique, el primer sistema modern de nomenclatura química.
1787 Jacques Charles proposa la llei de Charles, corolari de la llei de Boyle, descrivint la relació entre la temperatura i el volum d'un gas.
1789 Antoine Lavoisier publica el Traité Élémentaire de Chimie, el primer llibre de text ded química moderna. És un tractat complet de la química d'aquell temps, i hi inclou la primera definició concisa de la llei de conservació de massa, també fundant la disciplina de l'estequiometria o anàlisi química quantitativa.
1797 Joseph Proust proposa la llei de proporcions definides, que enuncia que els elements sempre es combinen en proporcions petites i senceres per formar compostos.
1800 Alessandro Volta inventa la primera pila voltaica, fundant així l'electroquímica.
Segle XIX miniatura|John Dalton (1766–1844) 1801 John Dalton proposa la llei de Dalton, que descriu la relació entre els components d'una barreja de gasos i la pressió parcial de cadascun.
1805 Joseph-Louis Gay-Lussac descobreix que l'aigua està formada per dues parts d'hidrogen i una d'oxigen en volum.
1808 Joseph-Louis Gay-Lussac descobreix moltes propietats físiques i químiques de l'aire i altres gasos, incloent proves experimentals de les lleis de Boyle i Charles, i la relació entre la densitat i la composició dels gasos.
1808 John Dalton publica A New System of Chemical Philosophy (Un Nou Sistema de Filosofia Química), que conté una descripció moderna de la teoria atòmica, i una descripció clara de la llei de proporcions múltiples.
1808 Jöns Jakob Berzelius publica Lärbok i Kemien on proposa símbols químics moderns i una notació, a més d'un concepte de pes atòmic relatiu.
1811 Amedeo Avogadro proposa la llei d'Avogadro, que afirma que volums iguals de gasos a la mateixa pressió i temperatura contenen la mateixa quantitat de molècules. miniatura|Estructura de la urea 1825 Friedrich Wöhler i Justus von Liebig duen a terme el primer descobriment i explicació dels isòmers, anomenats prèviament per Berzelius. Treballant amb àcid ciànic i àcid fulmínic, dedueixen correctament que l'isomerisme és causat per un arranjament diferent dels àtoms dins de la molècula.
1827 William Prout classifica les biomolècules en els grups models: carbohidrats, proteïnes i lípids.
1828 Friedrich Wöhler sintetitza urea, demostrant que els compostos orgànics es poden produir a partir de materials inorgànics, negant la teoria del vitalisme.
1832 Friedrich Wöhler i Justus von Liebig descobreixen i expliquen els grups funcionals i els radicals en química orgànica.
1840