Montserrat Garriga Cabrero (Cienfuegos, Cuba, 5 de novembre de 1864 - Barcelona, 5 de maig de 1956) va ser una botànica catalana, nascuda a Cuba, deixebla de Pius Font i Quer.
Biografia El seu nom autèntic era Maria Caridad del Cobre Garriga Cabrero. El fet de traslladar-se a Catalunya amb la família durant els primers anys de vida va motivar possiblement que adoptés el nom de Montserrat. La família va instal·lar-se a Barcelona l'any 1873. Mentre els seus germans assistien a l'escola, ella va ser educada a casa, atesa per professorat particular. Tampoc no va poder accedir a la Universitat, prohibida aleshores a les dones. Quan tenia disset anys es va casar; va tenir cinc fills.
El 1916 Montserrat Garriga va entrar en contacte amb Pius Font i Quer, que va impartir un curset pràctic de botànica a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, al qual ella va assistir. Ja feia anys que tenia afició a les plantes i en el curset va destacar pel seus coneixements i per la facilitat de classificació de les plantes. Des d'aleshores va ser col·laboradora de Font i Quer. Va dur a terme la tasca metòdica d'herboritzar diverses plantes d'arreu de Catalunya i de poblacions on feia estadaː el Montseny, Santa Coloma de Farners, Núria, la Molina, Vallfogona de Riucorb, Banhèras de Luishon, L'Amalon, els Alps, els països escandinaus, etc. Va engrandir notablement la secció de botànica de la Junta de Ciències Naturals del municipi de Barcelona (llavors embrió de l'actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona) i va acabar sent una eminent i reconeguda botànica. També va descobrir a Catalunya espècies no documentades prèviament, com la Melampyrum cristatum.
Va participar activament en la formació de l'Institut Botànic de Barcelona, i van ser especialment significatives les donacions que va fer de les plantes herboritzades. Concretament, «les trameses al Museu, fetes, en general, a l'estiu o a la tardor, agafen un període aproximadament de vint-i-cinc anys i arriben al número considerable de prop de tres milers d'exemplars».D'una carta del doctor Oriol de Bolós a Roser Matheu Vda. Gallardo. Roser Matheu és l'autora del llibre que se cita
L'any 1929 va fer de professora al mateix Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Per mitjà d'un conegut de la família —notari, com el seu marit— que coneixia el seu interès botànic, va informar-la de l'existència de l'herbari Salvador, que es considerava perdut, en el castell de la Bleda, prop de Vilafranca. La col·lecció, iniciada per l'apotecari i naturalista Joan Salvador i Riera al , es va poder documentar i incorporar a l'Institut Botànic. El 1953, amb vuitanta-nou anys i sense forces per continuar recollint i classificant plantes, Montserrat Garriga va donar també a l'Institut el seu herbari particular, de trenta-cinc volums.
L'interès de la seva activitat botànica va fer que l'Ajuntament de Barcelona donés el seu nom a una plaça del districte de Sant Martí, l'any 1998.
Referències
Categoria:Botànics catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Científics cubans Categoria:Naturalistes catalans Categoria:Botànics americans