miniatura|L'historiador Frances Ernest Renan va defensar el dret a existir a "Què és una Nació?" ("Qu'est-ce qu'uneix nation?") (1882). És diu que el dret a existir és un atribut de les nacions. D'acord amb un assaig del filòsof francès del Ernest Renan, un Estat té dret a existir quan els seus individus estan disposats a sacrificar els seus propis interessos pels de la comunitat que representen. A diferència de l'autodeterminació, el dret a existir és un atribut dels estats i no dels pobles. No és un dret reconegut per les lleis internacionals. La frase ha ocupat un lloc destacat en el conflicte araboisraelià des de la dècada de 1950.
El dret a existir d'un Estat de facto pot estar en contraposició amb el dret d'un altre estat a la integritat territorial.Lagerwall, Anne. "The Paradoxical Protection of State's Territorial Integrity by the United Nations: Law versus Power?", Paper presented at the annual meeting of the The Law and Society Association, Hilton Bonaventure, Montreal, Quebec, Canada, May 27, 2008. Els defensors del dret a existir ho han rastrejat fins al propi "dret a l'existència", un dret fonamental dels estats, reconegut per escriptors de dret internacional durant centenars d'anys.Oppenheim, Lassa and Ronald Roxburgh, (2005) International Law, p. 192–193.
Ús històric Thomas Paine va utilitzar la frase "dret a existir" per referir-se a les formes de govern, amb l'argument que el govern representatiu té dret a existir, però que el govern hereditari no.Paine, Thomas, "Dissertation on the First Principles of Government" (1795), The Life and Works of Thomas Paine, 5:221--25. El 1823, Sir Walter Scott es va declarar favorable al "dret a existir del poble grec",Scott, Walter, "The Greek Revolution", Edinburgh Annual Register of 1823, p. 249. que posteriorment es van rebel·lar contra el domini turc. Segons Renan a "Què és una nació?" (1882), "Mentre aquesta consciència moral [anomenada nació] doni prova de la seva força a través del sacrifici que demana l'abdicació de l'individu en favor de l'avantatge de la comunitat, aquesta és legítima i té el dret d'existir. Si sorgeixen dubtes sobre les seves fronteres, consulti les poblacions de les àrees en disputa."Renan, Ernest, "What is a Nation? ", 1882. L'existència no és un dret històric, sinó "un plebiscit diari, igual que l'existència d'un individu és una afirmació perpètua de la vida", va dir Renan. La frase va ser molt utilitzada en referència a la desintegració de l'Imperi Otomà el 1918. "Si Turquia té dret a existir - i les potències estan àvides d'afirmar que sí que el té - posseeix de la mateixa manera un dret a defensar-se contra tot intent que faci perillar la seva existència política ", van escriure Eliaquim i Robert Littell el 1903.Littell, Eliakim and Robert S. Littell, "The Reign of Terror in Macedonia", The Living Age, April–June 1903, p. 68. En molts casos, el dret a l'existència d'una nació no es qüestiona i, per tant, no s'afirma.
Israel i Palestina Israel El reconeixement àrab del dret d'Israel a existir formava part del pla de pau del comte Bernadotte de 1948.Ilan Pappé, The Making of the Arab-Israeli Conflict, 1947-1951, I.B.Tauris, 1994, p. 149. Els estats àrabs van establir aquest punt com la seva raó per rebutjar el pla. En les dècades de 1950 i 1960, la majoria dels líders àrabs no s'atrevien a admetre que Israel tenia dret a existir.*"Foreign Affairs; A Time to Find a Solution for Palestine", New York Times Aug 2, 1958. "Most Arab leaders do not even dare admit Israel's right to exist. They fear assassination by fanatics."* Parliamentary debates: Official report: Volume 547 (1956), Great Britain. Parliament. House of Commons: "I will give two short quotations, one from Colonel Nasser, the Prime Minister of Egypt, on 8th May, 1954. It is an extremist point of view based on the belief and the assertion that Israel has no right to exist at all."*"Arms and the Middle East", Toledo Blade, Sep 30, 1955. "the Arabs still refuse to acknowledge Israel's right to exist." Això va ser descrit com la qüestió central entre Israel i els àrabs."And underlying all of the questions dividing Israel and its Arab neighbors, one issue is central: Does Israel have a right to exist?" (Farrell, James Thomas, It has come to pass, 1958)
Després de la guerra de juny de 1967, el portaveu egipci Mohammed H. el-Zayyat va declarar que el Caire acceptava el dret d'Israel a existir des de la signatura de l'armistici entre Egipte i Israel en 1949. Va afegir que això no implicava el reconeixement d'Israel. El setembre, els líders àrabs van adoptar la línia dels "tres nos" a la Resolució de Khartum: No a la pau amb Israel, no al reconeixement d'Israel, i no a les negociacions amb Israel. No obstant això, al novembre, Egipte va acceptar la Resolució 242 del Consell de Seguretat de l'ONU, que implicava l'acceptació del dret d'Israel a existir. Al mateix temps, el president Gamal Abdel Nasser va instar a Iàssir Arafat i altres líders palestins a rebutjar la resolució.Alexander, Anne, Nasser, p. 150. El rei Hussein de Jordània també va reconèixer que Israel tenia dret a existir en aquest moment.Dennon, Leon, "Key to Peace in Mideast", Owosso Argus-Press, Nov 25, 1967. Mentre que Síria va rebutjar la Resolució 242, dient que, "fa referència al dret d'Israel a existir i ignora el dret dels refugiats [palestins] de tornar a les seves llars."Lukacs, Yehuda, Israel, Jordan, and the Peace Process, 1999. Syracuse University Press, p. 98–99.
En assumir el càrrec de primer ministre en 1977, Menachem Begin va dir el següent:
Segons el que va informar el diari Financial Times, el 1988, Iàssir Arafat va declarar que els palestins havien acceptat el dret d'Israel a existir. El 1993, va haver-hi un intercanvi oficial de cartes entre el primer ministre israelià Yitzhaq Rabbín i el President Arafat, en el qual Arafat va declarar que "l'OLP afirma que aquests articles del Pacte Palestina que neguen el dret d'Israel a existir, i les disposicions del Pacte que siguin incompatibles amb els compromisos d'aquesta carta són ara inoperants i ja no tenen validesa." Tanmateix, la redacció de la revisió només indicava que la disposició seria eliminada en una data futura; la no-reconeixença d'Israel continua figurant a la carta. Israel-PLO Recognition: Exchange of Letters between PM Rabin and Chairman Arafat
El 2009 el primer ministre, Ehud Olmert, va exigir l'acceptació de l'Autoritat Palestina del dret d'Israel a existir com a Estat jueu, cosa que l'Autoritat Palestina va rebutjar.Ronen, Gil, " El ple de la Knesset va donar aprovació inicial, el maig de 2009, per a un projecte de llei que penalitza la negació pública del dret d'Israel a existir com un Estat jueu, amb una pena de fins a un any de presó.Shragai, Nadav, "Knesset okays initial bill to outlaw denial of 'Jewish state' ", Haaretz, May 30, 2009.
El 2011, l'ambaixador de l'AP a Índia, Adli Sadeq, va escriure en el diari oficial de l'AP: "Ells [els israelians] tenen una equivocació o error comú amb el qual s'enganyen a si mateixos, assumir que Fatah els accepta i reconeix el dret del seu estat d'existir, i que és Hamas l'únic que els detesta i no reconeixen el dret d'aquest estat d'existir. Ignoren el fet que aquest estat, basat en una empresa fabricada [sionista], mai va tenir ni un polsim de dret a existir".Al-Hayat Al-Jadida, November 26, 2011 En una altra part de l'article, l'ambaixador PA va explicar explícitament: "No hi ha dos palestins que estan en desacord sobre el fet que Israel existeix, i reconèixer això és reiterar l'obvi, però el reconeixement del seu dret a existir és una altra cosa, diferent del reconeixement de la seva existència [física]."
El 2013 el primer ministre de Hamas, Ismail Haniyeh, va reiterar que els àrabs palestins en el seu conjunt mai reconeixeran el dret d'Israel a existir, i certament no a existir com a estat jueu, dient: "Hem tingut dues guerres ... però els palestins no van reconèixer ni reconeixeran a Israel "."Hamas: Palestinians will never recognize Israel", Friday, June 28, 2013 | Israel Today Staff.
Palestina El 1947, una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides va resoldre la creació d'un "Estat àrab" i un "Estat jueu" que existiria dins de Palestina en el Pla de Partició de les Nacions Unides per a Palestina. Això ha estat descrit pel professor Joseph Massad com "una proposta no vinculant que mai va ser ratificada o aprovada pel Consell de Seguretat i, per tant, mai va adquirir personalitat jurídica, com les regulacions de l'ONU requereixen." L'Agència Jueva, precursora del govern israelià, va estar d'acord amb el pla, però els palestins el van rebutjar i van atacar Israel després que el 14 de maig 1948 es proclamés la declaració unilateral d'independència; el suport dels estats veïns va convertir la guerra civil del mandat palestí 1947-1948 en la guerra araboisraeliana de 1948. La situació jurídica i territorial d'Israel i Palestina segueix sent molt disputada a la regió i en la comunitat internacional.
El juny de 2009, Barack Obama, va dir "els israelians han de reconèixer que, així com el dret d'Israel a existir no es pot negar, tampoc no es pot el de Palestina."
Segons va informar el New York Times, el 1988, Iàssir Arafat va declarar que els palestins van acceptar les Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 242 i 338 que garantirien "el dret a existir en pau i seguretat per a tots". El 1993, es va produir un intercanvi oficial de cartes entre el primer ministre israelià Yitzhak Rabin i el President Arafat, en el qual Arafat va declarar que "l'OLP afirma que aquests articles del Pacte palestina que neguen el dret d'Israel a existir, i les disposicions del Pacte que siguin incompatibles amb els compromisos d'aquesta carta ara són inoperants i ja no tenen validesa."
En el 2011, el president de l'Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, va dir en un discurs davant el Parlament holandès a la Haia que el poble palestí reconeixen el dret d'Israel a existir i que esperava que el govern d'Israel respongués "reconeixent a l'Estat palestí a les fronteres de la terra ocupada el 1967." Els ministres del govern israelià Naftali Bennett i Danny Danon han rebutjat reiteradament el dret de Palestina a existir, i Bennett va dir "Vaig a fer tot el possible per assegurar-me que mai aconsegueixin un estat."David Remnick (21 January 2013), The settlers move to annex the West Bank—and Israeli politics. The New Yorker http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4446604,00.html En una entrevista a l'agost de 2011 amb Teymoor Nabili a Al Jazeera English, Danny Danon va dir "Hi ha lloc només per a un estat a la terra d'Israel ... Jo no crec en una solució de dos estats" http://english.aljazeera.net/programmes/talktojazeera/2011/08/201185103022120129.html reafirmant la seva postura al juny de 2013: "Oy vey! És un delicte penal oposar-se a la solució de dos estats? " http://www.timesofisrael.com/amid-uproar-danon-stands-by-rejection-of-two-states/
Abbas va defensar la decisió de buscar el reconeixement unilateral d'un Estat palestí en l'ONU dient que la decisió de fer-ho es va prendre només després que el govern israelià va negar "els termes de referència del procés de pau i el cessament de la construcció d'assentaments" al territoris ocupats.'We recognize Israel, they should recognize Palestine'. JPost, June 30, 2011.
Armènia El dret a l'existència d'Armènia es va conèixer com la Qüestió Armènia durant el Congrés de Berlín el 1878, i va ser qüestionat novament durant el genocidi armeni a la Primera Guerra Mundial.
País Basc Segons els nacionalistes bascos, "Euzkadi (el nom del nostre país en el nostre propi idioma) és el país dels bascs amb tant dret a existir de manera independent com a nació com Polònia o Irlanda. Els bascos són un poble molt antic ..."Nationalism, Naunihal Singh, Mittal Publications, 2006, p. 111.
Txetxènia